L’impacte de les sancions en l’economia de Rússia: el pitjor encara ha d’arribar

El Ievgueni i el Vladímir regenten un saló de bellesa unisex en un barri del sud de Moscou, freqüentat per clients locals que paguen en rubles. Transcorreguts dos mesos des de l’inici de les hostilitats a Ucraïna i malgrat els apocalíptics auguris previs, la seva activitat diària amb prou feines ha patit els embats de la crisi econòmica que plana sobre Rússia degut ales sancions. Malgrat que els preus dels productes de bellesa importats que fa servir habitualment s’han incrementat un 30%, cosa que els ha obligat a augmentar les tarifes en un 10%, els clients continuen acudint al local amb la mateixa freqüència que abans, i els seus ingressos en moneda local amb prou feines han patit variacions. Els –fins ara– escassos avatars dels dos perruquers són un fidel reflex de la situació que viu la Federació Russa després de l’allau de represàlies econòmiques internacionals que ha encaixat en resposta a la invasió d’Ucraïna. Economistes i funcionaris coincideixen que, de moment, els efectes de la nova situació econòmica amb prou feines s’han fet notar, però alhora adverteixen que el pitjor encara ha d’arribar, en especial si la Unió Europea (UE) acaba per imposar un veto a les importacions energètiques de Rússia, una activitat que reporta a les arques federals entre el 35% i el 40% dels seus ingressos impositius. Per sota de les expectatives «¿Com està reaccionant l’economia russa? La resposta és simple: ben per sota de les expectatives, però el pitjor fins i tot encara ha d’arribar», ha escrit en un llarg article Serguei Gurev, investigador sènior del Centre per a la Investigació de la Política Econòmica i professor d’Economia a l’Institut de París d’Estudis Polítics (Sciences Po). «Les nostres projeccions apunten que els actuals esdeveniments [a Ucraïna] es carregaran els èxits econòmics de 15 anys», valora en una nota analítica l’Institut de Finances Internacionals (IFF), una associació internacional amb 450 membres que valora riscos i promou polítiques en l’àmbit financer. Les xifres macroeconòmiques que presentarà el país a final del present exercici faran recordar les de la fatídica dècada dels 90 posterior a la desintegració de l’URSS. A finals del 2022, el PIB rus s’haurà contret entre el 8,5% augurat pel Fons Monetari Internacional (FMI) i el 15% previst per l’IFF, tot i que molts experts creuen que finalment rondarà entorn del 10%, mentre que la inflació repuntarà fins al 20%, fent anar en orris un dels principals èxits de la presidenta del Banc Central de Rússia, Elvira Nabiúl·lina: la reducció al 2% anual de la taxa d’increment dels preus d’un percentatge que, tan sols fa set anys, tenia dos dígits. Tot això farà que el país perdi posicions en les classificacions internacionals: de ser l’11a economia del món passarà a ser la 15a o la 16a a finals d’any. Aquest estat de coses s’agreujarà amb el pas dels mesos, admet la mateixa Nabiúl·lina, una prestigiosa figura fins i tot a Occident que, segons l’agència Bloomberg, els dies posteriors a la invasió d’Ucraïna va arribar a presentar la seva dimissió, una renúncia que va ser rebutjada pel líder del Kremlin. Les sancions fins ara han colpejat «l’àmbit financer», però a partir d’ara «tindran un impacte més gran en l’economia en general», ha avançat l’alta funcionària. De moment, per evitar danyar els negocis, la institució que presideix evitarà centrar les seves energies a lluitar contra la inflació, amb la qual cosa el poder adquisitiu dels ciutadans se’n ressentirà dràsticament. Pèrdua de llocs de treball Amb la contracció econòmica, la pèrdua de llocs de treball serà gairebé inevitable, mentre els ciutadans se submergeixen en preparatius per encaixar els possibles cops. L’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, ha advertit que, només a la capital, al voltant de 200.000 llocs de treball es troben en situació de risc, mentre que les enquestes assenyalen que un 85% de la població ha fet provisió d’aliments en cas de carestia. «L’estratègia de la guerra llampec econòmica ha fracassat», ha proclamat el president Vladímir Putin amb orgull indissimulat, fent servir el mateix vocabulari que utilitza la premsa occidental per emfatitzar el fracàs del seu Exèrcit al camp de batalla els primers dies de conflicte armat a Ucraïna. Aquesta relativa resiliència de l’economia russa podria revertir-se en el cas que la UE aconsegueixi un acord per vetar les importacions de petroli o gas des de Rússia, o alguns països comencin a aplicar l’esmentada prohibició a títol individual, mesura ja implantada pels EUA i el Canadà. Només el 2021, els països de la UE van pagar a Rússia 100.000 milions d’euros per les vendes de gas i petroli, una astronòmica quantitat que està sent denunciada reiteradament per la majoria dels dirigents ucraïnesos i que és presentada per aquests com una fórmula de la UE per finançar la guerra, no només contra Ucraïna, sinó també contra la mateixa Unió. El Kremlin espera contrarestar l’eventual pèrdua del mercat europeu amb l’increment de les exportacions a la Xina. L’economista Gurev, no obstant, creu que Moscou peca d’optimisme. «Quan Europa s’aliï amb els EUA i el Canadà, Occident, unit, incrementarà la pressió sobre la Xina, fent miques les esperances de Rússia que els diners i la tecnologia de la Xina reemplacin Occident», ha advertit.

L’impacte de les sancions en l’economia de Rússia: el pitjor encara ha d’arribar

El PIB rus es contraurà aquest any entre el 8% i el 15%, una xifra no vista al país des dels fatídics anys 90

Els consumidors han percebut l’alça de preus, tot i que de moment el país ha evitat el caos econòmic

El més llegit