Macron afronta, molt més debilitat, un nou duel amb l’ultra Le Pen

La història es repeteix, però no és exactament igual. Aquest diumenge, igual com fa cinc anys, el liberal reformista Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen es disputaran la presidència de França durant un altre quinquenni. I també, com llavors, tots els sondejos bufen a favor del president actual, però sense l’avantatge de llavors i sota el fantasma que una gran abstenció, el vot en blanc i un gran número d’indecisos puguin fer un gir improbable, però no impossible, a una elecció que pel pes econòmic i polític de França a Europa i al món se segueix molt de prop, més enllà de l’Hexàgon. Aquest migdia, la participació ha arribat al 26,41%, lleugerament superior a la de la primera volta però dos punts inferior a la de les tres eleccions presidencials anteriors. A aquella hora, en la segona ronda de 2017 havia votat el 28,23% de la població, el 30,66% el 2012 i el 34,03% el 2007, segons el Ministeri de l’Interior. Macron ha votat a la localitat costanera de Touquet i Le Pen ho ha fet al seu feu electoral de Hénin Beaumont, una petita localitat al costat de la frontera belga. Macron, de 44 anys, aspira a un segon mandat, mentre que aquest és el tercer intent de Le Pen, de 53, d’assolir l’Elisi i la segona vegada que estarà en una segona volta. El 2017, el dirigent es va imposar al rival amb el 66% dels vots davant el 34%. Aquest any, la mitjana dels sondejos redueix aquest avantatge a entre 10 i 13 punts (el 56% davant el 43%), una tendència que reflecteix que Ragrupació Nacional (RN, abans Front Nacional) és una força en continu creixement a França amb serioses aspiracions de governar. El front republicà per la República El dirigent confia en la fortalesa de l’anomenat front republicà –així es coneix el cordó sanitari per frenar la ultradreta– per tornar a situar-se a l’Elisi, com fa cinc anys, quan en el seu discurs en la nit electoral va reconèixer el vot donat «en defensa de la República». Però aquest front ara és molt més porós perquè Le Pen ja no espanta tant els francesos i Macron genera més rebuig. «Tot ha canviat, el 2017 la gent ni s’imaginava que pogués guanyar Le Pen, i ara es considera possible. Passarà algun dia», constata Pierre a Batignolles, un barri d’edificis moderns i grans zones verdes al districte XVII, al nord de París. Per això, fins a l’últim moment, el camp de Macron ha cridat a no relaxar-se i a no considerar res segur, mentre que el de Le Pen s’ha esforçat a mostrar una sensació de confiança en la victòria. «Podem guanyar», repeteixen. El candidat de La República En Marxa (LREM) ja no és una pàgina per descobrir, nova i trencadora. Ara carrega amb el pes d’una gestió que no ha sigut fàcil, marcada per l’agitació social que primer van provocar les seves reformes –les protestes dels armilles grogues–, i la pandèmia de la covid, després. A això es suma la poca generositat dels francesos amb els seus presidents– només el socialista François Mitterrand i Jacques Chirac han sigut reelegits des dels anys 80– i una manera personalista i distant de governar que en alguns electors provoca un rebuig visceral. Le Pen ha intentat explotar aquesta antipatia, ha apel·lat a un front anti Macron contra el capdavant republicà, i s’ha presentat com a la «candidata del poble» davant el «candidat de les elits». I amb visions absolutament als antípodes sobre l’economia, sobre França i sobre el paper de França al món, hi ha una cosa en què coincideixen: aquesta és una elecció de tot o res. O la República o Le Pen, per a Macron. O França o Macron, per a Le Pen. Una França més complexa i polaritzada Però la França que va emergir de les urnes en la primera volta és molt més complexa, més radical i més polaritzada. Va polvoritzar els partits tradicionals que s’han anat alternant en la vida política de la V República –socialistes i conservadors– per fer emergir una tercera força, la de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, que amb el 22% dels vots es va quedar sol a 400.000 de passar a segona volta i de qui els votants –set milions– tindran un paper clau aquest diumenge. Le Pen i Macron s’han adreçat a l’electorat de Mélenchon en els últims 14 dies. El dirigent ha demanat que cap vot vagi per a Le Pen, però s’ha resistit a demanar el suport per al president. Ultraesquerra i ultradreta es disputen el vot de les víctimes de la desindustrialització, de la França rural, de la perifèria de les ciutats. Amb Macron, els melenchonistes amb prou feines comparteixen el rebuig de Le Pen. Segons un sondeig, 40% dels votants de Mélenchon votaran Macron, el 40% s’abstindrà i el 20% votarà Le Pen. «Més val un vot que fa pudor que un vot que mata», deia aquesta setmana una jove melenchonista que ara votarà el president. Campanya al carrer Macron s’ha dedicat a captar votants com ella en els 15 dies de campanya entre les dues voltes electorals, a trepitjar el carrer en mànigues de camisa, a barrejar-se amb la gent i a accentuar el perfil d’esquerres, matisant per a això la seva reforma més polèmica: allargar l’edat de jubilació dels 62 als 65 anys, mesura que rebutgen el 68% dels francesos. El president que va entrar tard a la campanya de la primera volta, abocat en la gestió de la guerra de d’Ucraïna, s’ha esforçat també a posar sobre la taula els aspectes més polèmics del programa de Le Pen que havia aconseguit deixar en segon pla: la prohibició del vel islàmic, el control més gran de la immigració, l’antieuropeisme i l’estreta relació amb la Rússia de Vladímir Putin. Res que no se sabés. Perquè el llop continua sent el llop, tot i que es vesteixi amb pell d’ovella. I tot i que no espanti tant.

Macron afronta, molt més debilitat, un nou duel amb l’ultra Le Pen

Els sondejos declaren com a guanyador el president, però amb un avantatge inferior al de fa cinc anys

El més llegit