Le Pen, un projecte per desmuntar Europa des de França

Una frase es repeteix aquests dies als carrers de França com un mantra, sobre la possibilitat de la victòria de la ultradretana Marine Le Pen aquest diumenge: «Improbable, però no impossible». Una mínima possibilitat, però suficient per causar una gran inquietud a Europa, perquè, tot i que en el seu programa la candidata ja ha abandonat la idea de sortir de la UE, sí que defensa «una reforma des de dins» que desemboqui en «una aliança europea de nacions» i que «progressivament substituirà la UE». I, pel camí, proposa uns canvis unilaterals i immediats en la relació de París amb els seus socis que en paraules del premi Nobel d’economia francès Jean Tirole suposen un «Frexit disfressat» . I no els el mateix un Brexit que un Frexit. La victòria de Le Pen seria un cataclisme en tota regla per a la història europea. Si els britànics mai no van arribar a acomodar-se a la UE, França és una de les democràcies fundacionals i fonamentals de la UE, a més de la segona economia de la zona euro. Antoine Vauchez, politòleg i director de recerca del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), apunta, en declaracions a EL PERIÓDICO, que, després d’una presidència marcadament europeista com la d’Emmanuel Macron, la victòria de Le Pen obriria un període d’«inestabilitat política i econòmica» que «traslladaria el conflicte a les institucions europees» i es traduiria en una «desestabilització de la UE». Un projecte per definir Denunciant una «construcció europea allunyada de la realitat» i una «gran UE federalista carregada d’ideologia», l’«aliança de nacions» que proposa Le Pen és encara una nebulosa inconcreta, però els passos concrets que proposa en el seu programa per dibuixar la nova relació de França apunten clarament a la ruptura. La candidata de la «preferència nacional» vol reduir la contribució anual francesa al pressupost comunitari en 5.000 milions anuals, pretén que el dret nacional francès prevalgui sobre el comunitari i val abandonar el Tractat de Schengen, a més de prioritzar la producció nacional i imposar més controls a les importacions amb barreres duaneres. Le Pen «vol una Europa a la carta que no és possible», afirma Vauge, que recorda que no es pot retallar la contribució de França al pressupost francès de manera unilateral ni trencar el mercat únic amb traves al comerç i a la lliure circulació de persones, ni suspendre amb el dret comunitari. Mesures que serien «inacceptables per als altres socis europeus», apunta el nobel Tirole en una entrevista al diari ‘Libération’. Perquè, a més, la victòria de Le Pen suposaria també la ruptura de l’eix París-Berlín, que ha sigut el motor de la construcció europea en les últimes dècades, des de l’estreta relació que van teixir François Mitterrand i Helmut Kohl i que ha aconseguit sobreviure als canvis de color polític a les dues capitals. Si per a Macron el motor francoalemany és intocable, Le Pen el qualifica de «gairebé ficció» per «divergències irreconciliables» i assegura que busca el retrobament, però allunyat del model Macron-Merkel, «de seguidisme cec francès de Berlín». Proposa al seu lloc una aliança més àmplia amb altres països «amics», com l’Hongria de Viktor Orbán i la Polònia de Tadeusz Mazowiecki, és a dir, el club dels països díscols de la UE en un estira-i-arronsa continu amb Brussel·les. L’OTAN i Rússia Però no és només la relació amb la UE el que vol canviar Le Pen. En nom una altra vegada de la «sobirania nacional» i invocant l’herència de De Gaulle, propugna la sortida de l’estructura militar integrada de l’OTAN, en la qual França va ingressar sota la presidència de Nicolas Sarkozy el 2009, una posició que l’allunya també del Regne Unit i els Estats Units. La relació de Le Pen amb la Rússia de Vladímir Putin en plena guerra amb Ucraïna ha obligat la candidata a fer equilibris difícils en aquesta campanya, com denunciar els crims de guerra, però sense assenyalar l’Exèrcit rus. I en cap moment ha amagat que és partidària d’un «diàleg bilateral» amb Moscou, una vegada acabi el conflicte actual. «No és només la ruptura amb la UE i l’OTAN, és una ruptura amb Occident», remarca Vauchez. Amb la seva visió ultranacionalista, el món de Le Pen està als antípodes del de Macron, que va arribar fa cinc anys a la presidència embolicat amb la bandera europeista i la nit electoral va fer la seva entrada a l’esplanada del Louvre sota els acords de l’himne europeu, tota una declaració d’intencions de qui en el seu primer discurs va prometre «defensar França i Europa». L’aprovació dels fons europeus Next Generation per lidiar amb les conseqüències de la pandèmia és fins ara la seva principal contribució a aquesta defensa, després d’aconseguir fer caure la gran resistència de l’excancellera Angela Merkel a la mutualització del deute. Un exercici solidari i compromès que no cap en l’ideari ultranacionalista de Le Pen.

Le Pen, un projecte per desmuntar Europa des de França

La candidata ultradretana no defensa sortir de la UE però sí que vol una Europa a la carta més debilitada

Les proposta de la dirigent advoca per posar fi al mercat únic i per trencar l’eix amb Alemanya

El més llegit