El terratrèmol Le Pen va sacsejar França fa 20 anys

Aquell dijous 21 d’abril però de fa 20 anys, un sisme absolutament inesperat va sacsejar França: l’ultradretà Jean-Marie Le Pen es classificava per a la segona volta electoral amb el conservador Jaques Chirac després d’eliminar el primer ministre socialista Lionel Jospin de la carrera presidencial. Aquell resultat va ser un cataclisme que aquella nit va fer sortir milers de persones als carrers i va portar Jospin a anunciar que abandonava la vida política. Avui, dues dècades després, el fantasma és el mateix, però França ja ha normalitzat que una aspirant de la ultradreta torni a estar ben situada per disputar per tercera vegada la presidència, i més a prop de l’Elisi que mai. Un repàs dels titulars de la premsa del dia després dona una idea de la gran commoció que va causar a França, i també a Europa, el resultat. «Xoc» o «Terratrèmol» eren les portades llavors. Un immens «Non», il·lustrava la del diari ‘Libération’. Només cinc dies abans, Jospin havia rigut quan se li va preguntar per la possibilitat de ser eliminat en la primera volta electoral: «Tinc una imaginació normal, temperada per la raó», va deixar anar. S’esperava una gran abstenció –va superar el 28%– i un fort vot de protesta. Però mai la victòria d’un home que havia dit que les cambres de gas eren només un «detall» de la història. Chirac va aconseguir el 19,8% dels vots, Le Pen el 16,8% i Jospin el 16,1%. Aquella nit, milers d’estudiants van sortir al carrer. L’1 de maig, entre les dues voltes, sota el lema «Salvem la V República», es van manifestar 1,3 milions de persones, en la mobilització popular més gran des de l’alliberament de França, després de la Segona Guerra Mundial. No hi va haver debat «França us necessita. Jo us necessito», va apel·lar Chirac, que es va negar a debatre amb Le Pen. «Davant la intolerància i l’odi, cap transacció, cap compromís sobre els principis, cap debat és possible», va dir. El front republicà que es va forjar entorn de la candidatura de Chirac li va donar la presidència amb el 82,2% dels vots davant el 17,8% de Le Pen. Cinc anys després, el 2007 l’avi Le Pen va veure caure el seu suport al 10,4% dels sufragis, però lluny d’estar mort, el Front Nacional iniciava el camí cap a la normalització. Primer amb un canvi de lideratge cap a la filla, Marine Le Pen, el 2011, que aviat va abandonar les posicions antisemites i més extremistes del patriarca. El 2012 va millorar en la primera volta presidencial el resultat del seu pare, amb el 17% dels vots. El 2014, el Front Nacional va guanyar les eleccions europees i el 2017, en les presidencials, Marine Le Pen va repetir la gesta del patriarca i es va situar en la segona volta contra Emmanuel Macron. I com al seu pare, el rodet del front republicà la va deixar en el 33,9% dels vots davant el 66,1% del llavors jove i prometedor candidat. El duel es repetirà aquest diumenge però es preveu més disputat. El descontentament social que alimenta el populisme econòmic es manté intacte després d’un quinquenni d’agitació i Le Pen ha endolcit el seu discurs per fer-lo més digerible, tot i que en el fons continuï sent el mateix: nacionalista, antieuropeu i antiimmigració. La seva operació de seducció ha passat per parlar més d’economia i deixar de banda els aspectes més polèmics del seu programa. I paral·lelament l’anomenat front republicà està molt més debilitat avui que fa cinc anys, amb els dos grans partits –socialistes i republicans– convertits en forces residuals. Han passat 20 anys des d’aquell 21 d’abril que va sacsejar França i a Europa. Davant el més de milió de persones que es van mobilitzar fa dues dècades, poc més de 20.000 ho han fet aquesta vegada. El món ha canviat tant que fins i tot després va guanyar el Brexit a la Gran Bretanya i Donald Trump als Estats Units i ja no és una quimera pensar que tard o d’hora la ultradreta pugui arribar al poder en una de les democràcies fonamentals de la Unió Europea.

El terratrèmol Le Pen va sacsejar França fa 20 anys

El 21 d’abril del 2002, el patriarca Jean-Marie Le Pen va provocar un cataclisme al classificar-se per a la segona volta

El més llegit