Ni Le Pen ni Macron a la Sorbona

Aquest dijous al migdia, sota un sol esplèndid, les terrasses de la plaça de la Sorbona són plenes a vessar. Però no d’estudiants. L’edifici principal de la universitat del mateix nom, on després del Maig del 68 han germinat altres revoltes estudiantils, és tancat i barrat. Diverses tanques de seguretat protegeixen l’entrada des de la setmana passada, quan desenes d’estudiants el van ocupar i van ser desallotjats per la policia, no sense abans causar desperfectes importants. «Ni Macron ni Le Pen», era el lema del bloqueig. Les classes són telemàtiques fins a la setmana vinent, mentre que s’han reprès a la pròxima Sciences Po, que va ser igualment bloquejada, i segueixen a la també pròxima i elitista Escola Normal Superior (ENS). També a la més conservadora Assas, on el Ryan, un estudiant de Dret Internacional i Econòmic fa el seu diagnòstic per explicar un bloqueig, que tanmateix no comparteix. «Els joves no ens veiem representats, les nostres preocupacions no es tenen en compte», diu. Més del 40% d’abstenció Una opinió que explica que en la primera volta electoral el 42% dels joves d’entre 18 i 24 anys no anés a votar i entre els que van votar, un 34% ho van fer per l’insubmís Jean-Luc Mélenchon. «Estem farts d’haver de votar sempre pel dolent o el menys dolent i això explica aquesta mobilització», explica l’Anne, a les portes de l’ENS. Però per ella, el «ni-ni» no és una opció. En la primera volta va votar per l’ecologista Yannick Hadot i ara ho farà per Macron, «tot i que no m’agrada», remarca. També el Ryan defensa el vot al president però admet que hi ha un moviment «antimacronista» molt fort. «Molts dels meus companys i amics que van veure com actuava la policia en la repressió del moviment dels Armilles Grogues em diuen que no poden votar Macron», comenta, remarcant a més les antipaties que genera el president per la manera «tan personalista» d’exercir el poder. Concentració a la plaça del Panteó A mitja tarda d’aquest assolellat dia primaveral, centenars d’estudiants es concentren a la cèntrica plaça del Panteó, convocats pels principals sindicats estudiantils d’esquerres per «tallar el pas a Le Pen». Són pocs, però l’ambient és de dia festiu, jovial, amenitzat amb un rap titulat ‘Marine’ i amb una lletra que aquests joves se saben de memòria: «Marine, et dius Le Pen, no t’oblidis que tu ets el problema d’una joventut que sagna». «Els ‘ni-ni’ no eviten el perill», es llegeix en una pancarta que passeja un jove amb bicicleta, entre els aplaudiments dels presents. La temptació de no anar a votar diumenge la tenen, però com diu Paul Mayaux, president de la FAGE, un dels sindicats convocants, el més important és parar la ultradreta «perquè no tingui cabuda en aquest país». «L’abstenció i el vot nul l’afavoreixen», assenyala però sense esmentar en cap moment Macron, seguint l’estela de Melénchon, que reclama que «cap vot vagi a la ultradreta», sense demanar-lo tampoc per al president. Sí que ho fa la Cécile, que confessa que votarà l’actual inquilí de l’Elisi aquest diumenge, però remarca: «És un vot d’oposició més que d’adhesió». I és que aquí no es troben simpatitzants del president, entre els joves que es queixen de ser els grans oblidats d’aquestes eleccions malgrat els greus problemes de precarietat que pateixen: «Precarietat en la vivenda, els salaris, les ajudes socials», repassa l’Imane, estudiant de 23 anys de Ciències Polítiques de la Universitat de Nanterre, una altra de les més actives políticament del país. Els joves se senten també la generació més castigada per l’epidèmia de la covid, que a França es va traduir en un dels confinaments més restrictius d’Europa, amb extensos toc de queda horaris i el tancament de la restauració i els comerços no essencials durant un llarg període de temps. «Va ser difícil, aquí a París la gent viu en estudis molt petits, no podia sortir, no podia treballar. Va ser molt dur veure llargues cues de joves com nosaltres que demanaven ajuda per menjar». L’Emma estudia Linguística a la Universitat de Rouen. Ha vingut fins a París per manifestar-se i s’ha pintat al braç «Marine=odi». Ella també va votar Mélenchon. I ara li sap greu confessar que ho farà per Macron. «Almenys no és racista ni feixista», diu . Al seu costat, la seva amiga reconeix que encara no sap si anirà a votar. «Crec que m’abstindré. No em trobo representada i crec que aquesta elecció està deslegitimada. És necessari mobilitzar-se al carrer», afirma. El Romain, estudiant l’ENS, admet que el «gran debat» entre el seu grup d’amics melenchonistes és ara si votar en blanc o per Macron. El politòleg Vincent Tiberi, professor a la Univeridad de Sciences Po de Bordeus, apunta a la possibilitat que la crida a barrar el pas a l’extrema dreta sigui contraproduent en una part dels joves. «Les institucions de la V República organitzen una confrontació entre els blocs però n’hi ha tres d’enfrontats: els de Macron, Le Pen i Mélenchon. La joventut que ha votat aquest últim no troba cap continuïtat de les seves idees amb les de Macron. Hi ha una frontera ideològica i això fa la transferència de vots més complicada», afirma. Tiberi augura un considerable augment dels vots blancs i nuls en aquesta segona volta mentre aquesta generació «ni-ni» jove i urbana continuarà participant de la vida democràtica d’altres formes: mobilitzada a les xarxes socials i el carrer. Com sempre, a França.

Ni Le Pen ni Macron a la Sorbona

La segona volta electoral desanima els joves estudiants parisencs, que van ocupar diverses universitats per protestar

El més llegit