Matrimoni infantil a Turquia: «Un malson de principi a final»

Un matí qualsevol, el senyor Demir va cridar la seva filla Dilek al menjador de casa per informar-la que aquella nit s’havia d’arreglar perquè un home havia de venir a demanar-li la mà. La Dilek es va queixar, va protestar, va plorar: s’hi va negar. No va servir de res. «El meu pare em va obligar, em va pegar amb una manguera –recorda ara Dilek Demir, 33 anys després–. Va arribar la tarda, i l’home i la seva família. Van demanar la meva mà i el meu pare va acceptar». La Dilek tenia 14 anys; el seu nou promès, 27. «La meva vida com a casada es va convertir en una cosa horrible. Un malson del principi al final. Abusos sexuals a una menor com era jo. Vaig començar a patir cada dia com un malson», explica Demir, habitant de la ciutat de Diyarbakir, al sud-est de Turquia, i que va tenir tres fills amb aquest home. El primer va néixer quan tenia 15 anys. No estava preparada, com ho havia d’estar, i per això el nen va emmalaltir de meningitis, no va saber curar-lo i ara és sord de les dues orelles. «Que Déu no l’hi faci passar a ningú més», diu. No obstant, moltes altres dones pateixen el mateix. Segons les estimacions, en l’actualitat, entre el 10% i el 15% de les menors turques són forçades a casar-se malgrat que és una pràctica il·legal al país anatoli. Tot i que les xifres han disminuït amb els anys, el nombre de matrimonis infantils continua sent molt alt a les zones de l’est del país. Percepció del problema «En aquesta regió tots som, inclòs jo, persones amb unes mares que s’han casat amb 14 anys. Si no canviem la percepció que això és un problema, si seguim com ara, no hi haurà manera de solucionar aquesta problemàtica», explica l’advocat Emin Gün, especialitzat en dret infantil. Gün tracta, com advocat d’ofici, molts judicis de matrimonis forçats. La gran majoria, explica, acaben malament per a les joves obligades a casar-se «per culpa d’un sistema judicial que mira cap a una altra banda i una societat que no ho veu aquest tipus de matrimoni com una cosa dolenta». «Passa una cosa curiosa. En general, qui insisteix en aquest tipus de matrimonis no és el pare, sinó la mare. Segurament aquesta mare va ser obligada a casar-se quan era una nena i no entén que això sigui un problema. Perquè aquesta dona ha viscut tants traumes, els ha amagat tant, que no és conscient del que li va passar a ella», explica Gün. «Ho fa per amagar-ho, per normalitzar que ella també va ser forçada a contraure matrimoni sent una nena. Diu: ‘Mira’m, jo també vaig passar per això i estic bé’. Però no ho està i no se n’adona. Es pensa que tot això és un procés normal, i que la filla ha de fer el mateix. Una gran part de la societat turca creu que això és una cosa normal», afegeix l’advocat. Una vida de lluita Una vida de lluitaAixí que Demir es va fer una promesa. Va aconseguir divorciar-se del seu marit després de 16 anys de matrimoni i es va prometre que faria tot el possible perquè cap altra nena hagués de passar pel mateix. El 2014 es va presentar al càrrec de muhtar del seu barri, Muradiye, a Diyarbakir. La figura del muhtar és una mena de cap del barri escollit en eleccions. «Als meus rivals homes els vaig treure una diferència d’almenys 1.500 vots. Fins i tot jo em vaig sorprendre. Va ser increïble, i més aquí al sud-est», recorda Demir, que va fer història al convertir-se en la primera muhtar dona de tota la regió de Diyarbakir. Però va ser llavors quan va començar el més difícil: canviar el destí de les joves de la ciutat. «El cas més difícil va ser el d’una nena de 13 anys. Per aquesta nena vam lluitar molt. Li vaig dir a la seva família: ‘Si caseu aquesta nena jo enviaré els serveis socials i us la trauran. Al pare el ficaran a la presó. I a qui s’havia de casar amb ella, també, acusat d’abús de menors. És a dir, arruïnareu la vida de tres persones, així que si això és el que voleu, endavant’. Es van enfadar, em van cridar, no va ser fàcil. Em van insultar... és igual. El resultat va valer la pena», diu Demir. Segons assegura, ha aconseguit salvar 40 nenes més de la província de ser forçades a casar-se. Dilek Demir s’ha convertit en una estrella a Diyarbakir. És tan famosa a la seva ciutat que no pot caminar més de cinc metres sense que la parin els veïns. Això serveix, diu, per conscienciar la gent, perquè les seves pràctiques estiguin més normalitzades. Però la fama té un preu: «Molts m’odien per haver-ho fet. És com quan a un llop li treus el xai de la boca. D’aquesta forma m’odien».

Matrimoni infantil a Turquia: «Un malson de principi a final»

Prop del 10% de les menors del país anatoli són casades per força malgrat ser una pràctica il·legal

«La meva vida es va convertir en una cosa horrible», assegura Dilek Demir, una dona que va ser obligada a contraure matrimoni amb 14 anys i que avui lluita contra aquest problema

El més llegit