El poder adquisitiu, el tauler principal en la disputa entre Macron i Le Pen

És la principal preocupació dels francesos, segons tots els estudis d’opinió. La falta de poder adquisitiu ocupa el centre de les discussions en la campanya presidencial francesa, en una segona volta que enfrontarà diumenge el president Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen. Després que en els últims anys acaparessin les ones mediàtiques els eterns debats sobre la immigració, l’islam i la inseguretat, al final la qüestió social es va imposar en aquesta carrera cap a l’Elisi. Una contesa marcada per l’actual crisi dels preus de l’energia, accentuada per la guerra a Ucraïna. L’economia és un pilar per a la candidatura de Macron, però menys sòlid del que aparenta. El president sortint presumeix de bones dades macroeconòmiques. El PIB francès va créixer un 7% l’any passat (el 2020 va caure un 8%) i l’atur va disminuir fins al 7,4%. «França va bé», diuen els macronistes. «El gran èxit del mandat de Macron ha sigut la disminució de l’atur», destaca el periodista François-Xavier Bourmaud, gran reporter polític a Le Figaro i autor del llibre Macron, l’invité surprise, en declaracions a EL PERIÓDICO. L’actual Govern destaca amb vehemència aquesta disminució d’un 2% en comparació amb la situació el 2017, després del mandat del socialista François Hollande. Llavors, el percentatge d’aturats era del 9,6%. «França patia un problema amb un atur massiu i en part va ser resolt durant l’últim quinquenni», remarca Bourmaud. Macron matisa la seva reforma de les pensions Macron matisa la seva reforma de les pensionsMalgrat aquesta millora respecte a l’atur, no tot resulta lluent en el balanç econòmic de Macron. Com ja va reflectir la revolta dels armilles grogues a finals del 2018, el principal focus del malestar a França es troba en totes aquelles persones que treballen, però tenen problemes per arribar a final de mes. Camioners, caixeres de supermercat, cambrers, professors, infermeres... És llarga la llista de professions mal pagades en un país en què la vida és molt cara i la meitat de la població guanya menys de 2.000 euros al mes. La seva situació s’ha deteriorat encara més amb l’actual inflació del 4,5% al març. El pols entre Macron i Le Pen consisteix, en part, en una competició per seduir aquest electorat popular. Després d’una campanya minimalista abans de la primera volta, el dirigent centrista va multiplicar els seus desplaçaments i entrevistes en mitjans després de quedar primer el 10 d’abril, amb el 27% dels sufragis. En les seves intervencions va intentar matisar algunes de les seves propostes més controvertides, com allargar l’edat de jubilació fins als 65 anys (després d’haver cotitzat 42 o 43 anys). Ara ha obert la porta a allargar-la dels 62 actuals als 64 anys. O fins i tot organitzar un referèndum sobre aquesta reforma, una promesa percebuda amb certa desconfiança. L’Executiu macronista també destaca els 30.000 milions d’euros gastats en els últims sis mesos per afrontar la crisi dels preus energètics. Per exemple, una subvenció del preu del combustible per disminuir-lo en 18 cèntims el litre. A més, critica les mesures simplistes, però eficaces electoralment, de l’ultra Le Pen. «Reduir l’IVA al 0% [...] en els preus de productes que ja tenen un IVA reduït és prendre la gent per imbècil», va criticar Macron sobre una de les mesures estrella del Reagrupament Nacional (RN, extrema dreta), que promet suprimir l’IVA a un centenar de productes de primera necessitat. Le Pen, ¿la candidata del poble? Le Pen, ¿la candidata del poble?El president «no és conscient que hi ha milions de francesos que arriben a final de mes amb menys de cinc euros al seu compte corrent», va respondre Le Pen. Beneficiada pel seu propi adversari –el dirigent centrista va presentar el 17 de març un programa clarament ancorat a la dreta i així va ressuscitar la seva reputació de «president dels rics»–, l’aspirant ultra s’ha dotat al llarg d’aquesta campanya d’una (falsa) imatge de candidata defensora del poble pla. Així ho reflecteix el 32% dels vots –per una mitjana nacional del 23%– que va obtenir entre els que guanyen menys de 1.000 euros al mes, mentre que Macron només va aconseguir el suport del 14% d’aquesta franja de població. La líder ultra no defensa precisament un programa d’esquerres en matèria econòmica, però sí que compta amb l’avantatge de proposar mesures senzilles i eficaces davant l’actual angoixa pel poder adquisitiu. A més de la supressió de l’IVA per a un centenar de productes, defensa rebaixar-lo al 5,5% en el cas de l’energia. D’aquesta manera, tornaran «10.000 milions als francesos», insisteixen els dirigents de la RN. La seva oposició a allargar l’edat de jubilació més enllà dels 62 anys i a retallar les ajudes als aturats també va propiciar que la RN es guanyés l’etiqueta de partit «socialpopulista». O, més aviat dit, partidari d’un «Estat del benestar xovinista», ja que proposa suprimir totes les ajudes als estrangers. Malgrat aquesta reputació, alimentada pel mateix polemista Éric Zemmour, que va qualificar Le Pen de «troskista», la realitat de les seves mesures és una altra. De fet, la líder de la ultradreta defensa un programa econòmic conservador. No només s’oposa a augmentar el salari mínim, sinó que també proposa una disminució de 10.000 milions dels impostos a les empreses. En aquest sentit, Le Pen i Macron semblen germans bessons. Segons els últims sondejos, el president francès guanyaria la segona volta de diumenge amb el 55,5% davant el 44,5% de la candidata ultra. Le Pen rebria el suport de menys del 20% dels votants en la primera volta de Jean-Luc Mélenchon (socioecologista), l’electorat del qual (del 22%) representa un tresor cobejat. Malgrat les seves propostes simplistes, l’aspirant ultra no aconsegueix un recolzament considerable per part del poble d’esquerres. Tampoc per part d’aquells preocupats per la falta de poder adquisitiu.

El poder adquisitiu, el tauler principal en la disputa entre Macron i Le Pen

El president i la candidata ultra competeixen per seduir l’electorat popular a la campanya de la segona volta de les presidencials

Malgrat uns nivells d’atur del 7,4%, milions de francesos pateixen per arribar a final de mes

El més llegit