Moskva: creuer enfonsat, baixes silenciades

Segons la versió ucraïnesa, dos míssils Neptú el van tocar a 80 milles nàutiques de Odessa; segons la versió russa, va ser un incendi de causa desconeguda que es va originar al seu arsenal, que va esclatar. Totes dues versions ja donen per cert que el creuer llançamíssils rus Mockba (llegeixi’s Moskova; Moskva en la seva translació anglesa) és al fons del mar. Entre una versió i l’altra disten 24 hores. La nit del 13 d’abril, l’Oblast d’Odessa (govern regional) va informar de l’enfonsament del vaixell insígnia de la marina de guerra russa al mar Negre. El Ministeri de Defensa de la Federació Russa no va admetre el desastre fins a la nit del 14 d’abril. L’agència oficial russa Tass va difondre una notícia titulada «El creuer Moskva es va enfonsar mentre era remolcat en una tempesta», i va assegurar que «la tripulació –500 persones– va ser evacuada als barcos propers de la Flota del mar Negre». Però tres dies després ni una sola imatge oficial o extraoficial, ni tan sols una selfie de mòbil, ha mostrat vius els mariners. En plena guerra d’Ucraïna, caracteritzada per accions eficaces de propaganda i apagades informatives intermitents, l’enfonsament del Moskva és el més misteriós, i també principal, fet d’armes naval, i un dels més importants en la història bèl·lica moderna del mar Negre. Rússia ha perdut bona part del seu poder en aquest mar, que va ser pràcticament el seu llac en temps soviètics. El 24 de març es va incendiar el vaixell de desembarcament Orsk al port ucraïnès de Berdiansk. Ara s’ha destruït un dels seus tres principals barcos de projecció de poder militar. Des de la guerra russojaponesa que Rússia no perdia un vaixell insígnia. Va ser el cuirassat Suvorov, cosit per canons nipons el 1905. Tret de comunicats oficials suavitzats, cap mitjà rus ha informat de l’abast dels danys humans en una qüestió a què Moscou resta tota la importància que pot. Però el silenci informatiu entorn del parador de la tripulació del Moskva ja ha desencadenat un corrent internacional de record d’un altre desastre naval amb Putin capitanejant el país: el tràgic i també silenciat, mentre es va poder, naufragi del submarí Kursk. Dotze d’agost del 2000. Zero supervivents. Forçut i vell L’última vegada que els 20 tubs del Moskva van disparar els míssils de creuer Vulcan va ser a la costa de Síria, el 2015, en una acció sense confirmació oficial. Tret d’aquesta intervenció, i una altra contra els independentistes de Geòrgia a l’estiu del 2008, el vaixell havia recorregut el Mediterrani i l’Atlàntic en visites institucionals pacífiques. Era un vistós i forçut avi de 39 anys. Per la seva mida i poder, va ser vaixell insígnia rus al mar Negre des del principi. El Moskva era un dels tres vaixells de la classe Slava –‘Glòria’ en rus i en ucraïnès; va ser el primer nom– que l’URSS va construir com els segons vaixells d’atac més grans i potents de la seva flota. Desplaçava 12.000 tones. Un germà, l’almirall Ustinov, serveix a la flota russa de l’Àrtic, i un altre, el Varyag, a la del Pacífic. El llançament del Moskva data de 1983. Va sortir de les drassanes ucraïneses –llavors soviètiques– de Mikolaiv, el mateix port que, entre d’altres, ara assetjava. El seu primer nom, Slava, es va canviar pel nom Moscou (Mockba) el 1996, quatre anys abans de l’arribada de Vladímir Putin a la cúspide del Kremlin. El van rebatejar amb el nom de la capital russa perquè un dels alcaldes postsoviètics, el nacionalista Iuri Luzkov, havia lluitat perquè les retallades per la ruïna de l’URSS no acabessin desmantellant el vaixell. I quan ja va ser rebatejat anava camí d’una tercera edat, no tant per la data de construcció com pel concepte i xacres, que el van obligar a passar diverses vegades pel dic sec; l’última vegada, durant sis anys. Però el Moskva tenia un enorme poder d’atac: a més dels míssils supersònics i guiats Vulkan, dos sistemes de grans torpedes i dos més de míssils de defensa aèria. El creuer s’havia dissenyat per ser caçador de portaavions de l’OTAN, capaç d’atacar-los a 450 milles de distància. També es podia protegir i protegir un grup de vaixells en un radi de 250 quilòmetres. Arran de les onades No obstant, sembla que no li ha servit el potent quadro de míssils antiaeris S300 Favorit, dissenyats per Almaz Antei, una de les companyies paraestatals russes, presidida per l’exdirigent del KGB i oligarca putinista Viktor Ivanov. Segons la versió ucraïnesa, els míssils Neptú van anar arran de mar fins a impactar al Moskva sense que el barco els detectés. El sistema europeu de vigilància per satèl·lit Copèrnic havia avisat el creuer no lluny de l’illa de les serps el 12 d’abril, segons el seguiment que ha difós l’US Naval Institute (USNI). I aquesta és una altra de les paradoxes del final del vaixell, perquè va anar des d’aquesta illa i a aquest barco, segons la versió difosa per Kíiv, que, el 24 de febrer, un soldat del país envaït va respondre «barco rus, ves-te’n a la merda», quan els oficials del Moskva van requerir per ràdio la rendició de la guarnició de l’illa. Aquell succés ha sigut glorificat per l’aparell de propaganda del govern de Volodímir Zelenski, fins al punt que el 13 d’abril el mateix president ucraïnès presentava a les xarxes socials una emissió especial de segells que mostraven un soldat fent-li un gest despectiu al creuer rus. Aquella mateixa tarda els Neptú assolien l’objectiu, disparats des d’algun punt dels voltants d’Odessa. Són míssils que pot portar un camió, i ser llançats des de qualsevol punt de costa. Al marge de les lectures sobre xacres que afectaven el Moskva, o sobre una precipitada tornada al servei l’estiu del 2020, després d’una sèrie de reparacions, diverses firmes de l’USNI i altres ‘think tanks’ de defensa occidentals han coincidit en una lliçó de la catàstrofe: vigents els sistemes de míssils moderns, aproximar-se massa a la costa és un perill letal per a qualsevol vaixell, ja pot estar armat. A l’espera que la Rússia de Putin doni informació al món sobre la sort dels tripulants del principal vaixell al mar Negre, els analistes occidentals que observen la guerra d’Ucraïna han entrat en conjectures sobre un altre possible «cas Kursk». En l’entorn naval no s’anomena així només a l’accident que va enfonsar el submarí nuclear, també a la desastrosa negativa posterior a les ofertes d’ajuda de països OTAN, i a la catastròfica gestió de la informació davant les famílies dels marins. El diari The Kíiv Intdependent, que amplia com altres mitjans ucraïnesos l’eco d’una pèrdua que qualifica d’«humiliació» per a l’exèrcit invasor, ha inclòs aquest cap de Setmana Santa una anècdota que impacta en l’ànima ortodoxa i nacional russa: al Moskva viatjava una estella de la creu de Crist, que una parròquia de Moscou va donar a la capella de bord. Segells, frases cèlebres, relíquies... Depenent de com gestioni el Kremlin aquest enfonsament, i de si deixa que continuïn sense explicar-se les baixes, el cas del Moskva podria portar camí de convertir-se en tota una ferida sentimental, pròpia d’una guerra del segle XIX, però que cou en la crua modernitat del 2022.

El més llegit