La ‘França que va bé’ vota Macron

La revolta dels armilles grogues, les protestes sindicals, les manifestacions contra el certificat de vacunació... La contestació social a França va fer córrer rius de tinta els darrers anys. La indignació contra les polítiques del president Emmanuel Macron va acaparar les pàgines dels principals diaris del món. Malgrat això, el dirigent centrista es va imposar amb un còmode avantatge en la primera volta de les eleccions presidencials. Segurament, assegurar que «França va bé» resultaria precipitat. Però existeix una «França que va bé». La caracteritzen els llocs de treball ben remunerats, la vida agradable en elegants centres urbans o els viatges turístics a l’altra punta del planeta. De fet, hi ha una relació, aparentment sòlida, entre aquesta França afortunada i el suport a Macron. El dirigent centrista «representa el vot de la gent feliç (...), de tots aquells que consideren que formen part de les categories superiors i que disposen d’una vida autònoma i amb una gran mobilitat», explica a El Periódico el politòleg Luc Rouban, director d’investigacions al CNRS i autor del llibre ‘Le paradoxe du macronisme’. «Existeix un vincle bastant clar entre els nivells d’ingressos i el suport electoral a Macron», destaca el politòleg Stefano Palombarini, coautor de ‘L’illusion du bloc bourgeois’. En aquest interessant assaig, publicat el 2018, va descriure el rol preponderant de la defensa de reformes neoliberals i de la construcció europea en la «gran coalició» macronista, entre el centreesquerra i el centredreta. «Un nivell de vida bastant elevat» «Un nivell de vida bastant elevat»Un exemple paradigmàtic d’aquesta França acomodada i macronista és Niort, situada a uns 400 quilòmetres al sud-oest de París. En la segona volta del 107, Niort va donar suport a Macron amb el 82,14% dels vots, i va deixar Le Pen amb menys del 18% (en el conjunt del país en va obtenir més del 33%). «Malgrat ser una ciutat de províncies, Niort té un nivell de vida bastant elevat. A diferència d’altres territoris, no ha patit gaire la desindustrialització», explica Hervé Gérard, 49 anys, regidor municipal de La República en Marxa (partit de Macron). Amb un percentatge d’atur del 5,4% i un preu mitjà del metre quadrat de 1.500 euros, exemplifica aquelles urbs que han sortit guanyadores en el marc de la globalització. Segons una classificació del suplement dels caps de setmana de ‘Le Figaro’, es tracta de la tercera ciutat mitjana amb una millor qualitat de vida, després de Bayona i Quimper. Una de les claus de l’èxit d’aquesta localitat, amb 59.000 habitants, és la presència important d’empreses d’assegurances i relacionades amb el sector financer. A Niort va néixer la primera mútua agrícola francesa i nombroses empreses d’aquest tipus, com la Maif, Maaf, o Macif, hi mantenen la seu. «Es tracta d’una localitat de la reforma i del diàleg. Per aquesta raó, els extrems hi son menys presents que en altres llocs», presumeix Gérard Doroy, 64 anys, empresari al sector turístic i un exvotant socialista convertit al macronisme des del 2017. Del centreesquerra al macronisme Del centreesquerra al macronismeLa trajectòria política de Doroy il·lustra l’evolució d’una part significativa dels habitants de Niort, històricament una ciutat d’esquerres, on va néixer la socialista Ségolène Royal. Però, des del 2014, la governa el centrista Jérôme Baloge. Els seus habitants fan broma i presenten l’alcalde com un precursor del macronisme. A causa del seu benestar econòmic i l’orientació ideològica de la ‘deuxième gauche’, una part de les classes mitjanes del centreesquerra es van separar dels interessos de les classes populars. D’aquesta manera, es va trencar la històrica aliança del Partit Socialista, abandonat tant pels sectors moderats com per les classes treballadores. I va sorgir la nova coalició electoral macronista, on estan sobrerepresentades les categories superiors, així com els votants de més de 50 anys. «M’identifico totalment amb l’aposta de Macron per les empreses i la defensa d’una França forta dins d’una Europa forta», afirma Doroy, present en una reunió pública entre simpatitzants i càrrecs electes del partit del president. Celebrada en una saleta del vetust edifici de la prefectura (delegació del govern), va reunir tot just una vintena d’assistents, i va deixar nombroses cadires buides. «Estic horroritzada amb la duresa dels mitjans contra Macron», lamenta Monique, 75 anys. Aquesta exguia turística al Regne Unit, ara jubilada, presumeix que el president francès és «el més intel·ligent i el més honest (...) Res a veure amb l’horror de Boris Johnson». No només aplaudeix algunes de les seves propostes més controvertides, com allargar l’edat mínima de jubilació als 65 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats) o condicionar la concessió d’una renda mínima d’inserció a l’estudi o la feina, sinó que no té objeccions a criticar els més pobres: «Els més modestos han d’espavilar-se una mica més. No poden estar tot el dia demanant ajudes sense fer res». «Estic molt desil·lusionada» «Estic molt desil·lusionada»Com era previsible, els simpatitzants del president aproven tant el seu balanç com el nou programa. Però a la resta de la ciutat es respirava una atmosfera diferent. Se sentien altres discursos a mesura que un s’allunyava de l’edifici de la prefectura i recorria els carrerons amb llambordes d’una localitat que no destaca per la seva bellesa –Michel Houellebecq parla de Niort a la novel·la ‘Serotonina’ com «una de les ciutats més lletges que he tingut la possibilitat de veure»—, però sí per la tranquil·litat i ambient distès. «És cert que Macron no ha tingut un mandat fàcil amb la pandèmia i ara amb la guerra a Ucraïna, però no s’adona dels problemes reals de la gent», critica Perrine, 27 anys, una jugadora d’handbol professional a l’equip de la ciutat. Mentre prenia una cervesa juntament amb dues companyes del club que juga a la primera divisió, feia broma que estan «tan perdudes amb aquestes eleccions» que potser decidirien el seu vot en funció d’una aplicació. «Macron és massa proper a les elits i massa poc del poble», afegeix Tanguy Le Gal, 22 anys, un venedor a Castorama que prenia un cafè sol a la terrassa d’un bar del costat. Encara més contundent es mostra Magali, 41 anys i directora de recursos humans en una de les mútues. «Estic molt desil·lusionada, no m’esperava que apliqués tantes mesures de dretes», assegurava mentre prenia una copa de vi davant d’un bar a prop de la torrassa medieval que acapara les mirades al centre de la ciutat. «Fa cinc anys el vaig votar, però si hi torna a haver una segona volta entre Macron i Marine Le Pen, aquesta vegada m’abstindré», reconeixia. Tota una advertència per al dirigent centrista des d’un dels seus feus electorals.

La ‘França que va bé’ vota Macron

La localitat francesa de Niort és el paradigma de ciutat acomodada amb una tradició d’esquerres, ara convertida al macronisme

Marcron i Le Pen, el duel de la segona volta

¿Le Pen pot guanyar Macron?

El més llegit