Els vincles de Le Pen i Putin que la ultradretana mira d’ocultar

Marine Le Pen ha sigut una admiradora declarada del president de Rússia, tot i que des que el 24 de febrer Moscou va iniciar la invasió d’Ucraïna, la ultradretana ha mirat d’ocultar els vincles entre tots dos. Tot i així, les seves simpaties amb el president rus, Vladímir Putin, semblen no haver-li passat factura electoral malgrat la invasió russa d’Ucraïna. Le Pen tornarà a enfrontar-se a l’actual president francès, Emmanuel Macron, en la segona volta de les eleccions presidencials. La líder del partit Reagrupament Nacional s’ha superat a si mateixa en percentatge de vots respecte als resultats de la primera volta de 2017 (23,4% el 2022, pels 22,07% del 2017). Aquesta relació entre Le Pen i Putin es remunta a l’any 2014, quan la candidata del llavors denominat Front Nacional (partit fundat pel seu pare, Jean-Marie Le Pen) va haver de recórrer a un banc rus vinculat al Kremlin per finançar la seva campanya a les eleccions municipals. En concret, l’entitat bancària First Czech Russian Bank (FCRB) –llavors amb seu a Moscou i ara tancada– va aportar 9 milions d’euros a la formació ultradretana. Després de rebre l’esmentat finançament, aquell any –el mes de març– la Federació Russa va firmar un tractat pel qual s’annexionava unilateralment la península de Crimea –territori que pertanyia a Ucraïna–. La comunitat internacional –incloent-hi la Unió Europea– no va reconèixer la unió i va imposar sancions a Rússia. Trobada amb Putin No obstant, Le Pen sí que va recolzar l’annexió russa de Crimea i va afirmar que està «absolutament en desacord amb què hagi sigut una annexió il·legal». «Es va celebrar un referèndum i els residents de Crimea van triar tornar a unir-se a Rússia», va argumentar en una entrevista la ultradretana. Diversos anys després, el 2017, Le Pen va viatjar a Moscou per reunir-se amb Putin al Kremlin enmig de la seva campanya per a les presidencials franceses d’aquell any. En aquesta trobada amb Putin –un dels pocs líders mundials que la va rebre, juntament amb els presidents del Líban i el Txad– Le Pen va assegurar que «en els últims anys ha emergit un nou món». «És el món de Vladímir Putin, el món de Donald Trump als Estats Units, el de [Narendra] Modi a l’Índia», va apuntar. Així mateix, en la reunió, en la qual es van fer públiques diverses fotos entre tots dos, Le Pen va reiterar el seu suport a l’annexió a Crimea i va mostrar la seva oposició a les mesures contra Rússia que va imposar la Unió Europea. De fet, va dir al president rus que «contemplaria aixecar les sancions amb bastanta rapidesa» si fos elegida presidenta a França. Després de diverses declaracions en favor de Rússia respecte a Crimea, Ucraïna va anunciar que prohibiria a Le Pen entrar al país. Canvis després de la guerra d’Ucraïna No obstant, les tornes han canviat amb la invasió russa a Ucraïna a finals de febrer i Le Pen ha mirat d’ocultar tots aquests vincles. De fet, va arribar a eliminar els fullets de la campanya a les presidencials franceses perquè apareixia una foto seva amb Putin, presa en la seva reunió al Kremlin el 2017. En aquest sentit, amb la guerra d’Ucraïna, la ultradretana ha defensat una posició «moderada» en el conflicte i, tot i que va assegurar que en l’actual crisi bèl·lica «no és tot blanc o negre», ha afegit que la seva intenció sempre ha sigut condemnar la invasió d’Ucraïna «de la manera més clara possible», ja que es tracta d’una agressió armada «inadmissible». Malgrat que aquesta vegada sí que s’ha mostrat a favor de les sancions imposades a Rússia, Le Pen s’ha posicionat en contra d’un embargament a les matèries primeres, ja que considera que tindria «conseqüències nefastes per als francesos i per al món». El gir de Le Pen Tot i que ha volgut distanciar-se de Rússia en la guerra, Le Pen també ha expressat que per obtenir una desescalada en el conflicte bèl·lic, Ucraïna ha de fer concessions a les reivindicacions demandades per Moscou, com renunciar a entrar a l’OTAN. Així mateix, la candidata d’ultradreta també ha canviat la seva posició respecte a l’arribada de refugiats. En concret, després de la presa de l’Afganistan per part dels talibans i la fugida del país per part de moltes persones, Le Pen va proposar crear ciutats d’asil als països limítrofs, ja que considerava que acollir-los a França seria «una catàstrofe». No obstant, amb la guerra d’Ucrania Le Pen ha recolzat que França obrís els braços a tots els ucraïnesos que fugien del seu país. Per tant, queda palès que la invasió russa d’Ucraïna ha provocat un gir en les declaracions de Le Pen, que ha passat d’elogiar sense pudor l’autòcrata Putina mirar d’eliminar els seus vincles amb el Kremlin de l’imaginari col·lectiu per no sortir-ne perjudicada.

Els vincles de Le Pen i Putin que la ultradretana mira d’ocultar

La francesa va rebre finançament de bancs relacionats amb el Kremlin i va recolzar l’annexió russa de Crimea

Victoria còmoda però no definitiva de Macron davant Le Pen

La invasió russa, en directe

El més llegit