La Costa Daurada busca turistes irlandesos per substituir els russos

Al petit centre comercial de la platja de la Pineda, molt a prop de Salou, els cartells en rus competeixen amb els que estan escrits en anglès i castellà. Anunciats en alfabet ciríl·lic hi ha un centre mèdic, una empresa de lloguer de cotxes i diversos restaurants. «Nosaltres no podem canviar la imatge del restaurant, però pensem canviar el cartell. Al final l’hem deixat perquè costava molts diners, i a més l’edifici té un munt de rètols en rus», diu el Vitali, soci d’un d’aquests locals on se serveix menjar rus. La invasió d’Ucraïna ha clavat l’estocada a un idil·li de més d’una dècada entre Rússia i les platges de la Costa Daurada. Una relació molt cuidada durant anys per la part catalana, com testifica el fet que el 2019 la quota de pernoctacions de russos arribés en aquesta zona al 19%. «Eren el tercer mercat», resumeix Jaume Orteu, president de la patronal hotelera de la Costa Daurada i propietari d’un grup hoteler amb un important pes del turista rus. Després de la pandèmia, que va produir una dràstica caiguda de visitants, els negocis turístics de la zona esperaven recuperar a aquest any una part del mercat rus. Encara estaven pensant com esquivar l’inconvenient que el percentatge de la població que està vacunada hagi sigut immunitzada amb Sputnik –que no està aprovada per l’Agència Europea del Medicament i no dona accés al passaport covid– quan va esclatar la guerra. Les previsions per al 2022 ja eren, doncs, bastant restrictives abans que Vladímir Putin ordenés la invasió d’Ucraïna: a tot Espanya, les reserves per aquest any es limitaven fins llavors a 168.000 viatgers russos, un 85% menys del que s’havia programat el 2019. Però la guerra ha ratificat al sector, sobretot a la Costa Daurada, que ha de buscar una alternativa. «Ja no teníem gaire esperança pel tema de la vacuna Sputnik, però quan s’hi va afegir la guerra vam veure que no hi havia cap possibilitat», assegura Orteu. Mercat polonès i ucraïnès El turista rus deixava en general molts diners en els seus viatges. «El pitjor és que érem els líders a Espanya d’aquest mercat, i perdre un mercat important fa mal. S’havia treballat molt, els turistes repetien. Just aquest any s’havia començat a treballar el mercat polonès, i també l’ucraïnès: un turoperador ja havia demanat anar a l’aeroport de Reus», es lamenta Xavier Guardià, president de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona. Un cop d’ull a l’hemeroteca confirma com havien cuidat el mercat rus les institucions catalanes. L’any 2011, quan l’arribada de turistes d’aquest país estava en plena expansió, es va celebrar una gala a Port Aventura per reconèixer «la gran contribució dels ciutadans russos al sector turístic del litoral tarragoní». Durant l’acte, i en presència de representants de diversos turoperadors del país, el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, atorgava un premi a l’ambaixador rus, Aleksandr Kuznetsov. Mas, que en aquesta època remarcava el perfil ‘business friendly’ del seu Govern, parlava a la gala que la captació de viatgers d’aquest país suposava un «exemple d’èxit». El Vitali confirma la longevitat d’aquesta relació. «Porto aquí 20 anys, i la meva dona i jo sempre hem treballat amb turisme rus», diu aquest petit empresari hoteler de la Pineda. Un altre exemple: el seu restaurant es diu Oncle Seriozha, però aquesta és una traducció aproximada, perquè només està anunciat amb caràcters ciríl·lics. «De moment la gent normal no s’espanta d’anar a un restaurant rus», afegeix. Tot i que ell encara no ha obert aquesta temporada –espera fer-ho l’1 de maig–, ja ha rebut diverses trucades per fer reserves. Pla de xoc del Govern i la Generalitat El Govern, la Generalitat i els ajuntaments afectats s’han mogut ràpid. Fa setmanes que Turespaña, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, l’Agència Catalana de Turisme i diversos alcaldes de la zona tenen reunions per estudiar com mitigar aquesta baixada del turisme rus. Fa dues setmanes es va presentar un pla que, entre altres mesures, identificava els mercats que podien substituir els visitants que deixarien d’arribar a la Costa Daurada. En concret, es van seleccionar sis països d’origen: França, el Regne Unit, Alemanya, Irlanda, Bèlgica i els Països Baixos. Els dos primers són els principals mercats tradicionals de la zona. Quant a Irlanda, els empresaris de la zona n’esperen molt: ja suposa un 7,5% de les pernoctacions en aquesta costa de Tarragona. Guardià afirma que «els irlandesos viatgen molt, i tenen gustos i costums semblants al turisme britànic», que continua sent el primer mercat de la Costa Daurada, amb un 30% de les pernoctacions. I que també ajuda que Ryanair sigui una aerolínia irlandesa que té vols directes a Reus. Des del Ministeri de Turisme donen xifres que podrien indicar que el pla està funcionant. Per exemple: l’aeroport de Reus té un 15% més de viatgers internacionals programats entre el 4 i el 24 d’abril –la Setmana Santa i els voltants– que els que va tenir el 2019, quan el turisme rus encara no s’havia evaporat. «El 2022 ja no esperàvem el turista rus, perquè no estava reconeguda la vacuna, i esperem que en el futur la participació d’aquest mercat en matèria de pernoctacions sigui substituïda per altres com el britànic, l’irlandès o fins i tot l’holandès», va afirmar el secretari d’Estat de Turisme, Fernando Valdés, dimecres passat, després de visitar Salou. Aquest municipi, principal destí dels turistes russos fins ara, està sent també el protagonista de les campanyes de promoció en aquests mercats alternatius que ha llançat el Govern central. L’alcalde de Salou, Pere Granados, també posa les seves esperances, entre altres, en el turisme irlandès. «És un mercat petit però estem tenint molt bona resposta», afirma. Tan petit que la població de l’illa amb prou feines arriba els 5 milions d’habitants, pels gairebé 150 milions de Rússia.

La Costa Daurada busca turistes irlandesos per substituir els russos

Salou i altres municipis exploren alternatives per mitigar la pèrdua del que va ser el seu tercer mercat el 2019

El més llegit