Des que va començar la guerra d’Ucraïna, Olha Xelest no havia vessat ni una llàgrima. Ni quan van començar els bombardejos russos sobre Txerníhiv poc després del començament de la invasió, ni quan van volar l’únic pont que quedava que comunicava la ciutat amb el món. No ho va fer quan una desena de persones van ser assassinades mentre feien cua per comprar el pa, ni a mesura que va descobrir que només 3 de les 36 escoles urbanes han sobreviscut intactes al foc pervers de les últimes sis setmanes. «Ahir vaig sortir a caminar i vaig plorar per primer cop», diu aquesta dona de 47 anys a l’altra banda del telèfon. «¡Era tan bonica aquesta ciutat! Teníem esglésies i monuments històrics, una del segle XI. Fins a 7.000 turistes ens visitaven cada dia a l’estiu. Ara gairebé tot està severament afectat. Ho hem perdut per sempre».