«Ens deien que som tots uns nazis»: la matança de les tropes russes a Butxa

Els cossos ja no són al carrer com roba vella espolsada pel vent, però el silenci és tan espès que encongeix l’ànima. Els nens no criden i els avis s’arrosseguen amb ulls vidriosos. Estan tots atordits, incapaços de creure’s el que ha passat en aquest poble gran de gent senzilla a l’oest de Kíiv, on els veïns planten flors i cols de cabdell en els seus terrenys i els gossos no mosseguen. Durant gairebé un mes, els tancs russos van aparcar als seus jardins i els patis dels seus blocs d’apartaments. «Venim contra Zelinski i contra Kíiv. No volem ocupar Ucraïna ni fer res als civils», assegura Maxim que li van dir els militars apostats al seu barri. Però ben aviat aquestes promeses es van evaporar i Butxa es va convertir en l’escenari macabre d’una carnisseria contra la població civil. La més gran fins a la data d’aquesta guerra a Ucraïna. Les grans matances en els contextos bèl·lics rarament són gratuïtes. Es mata «una raça inferior», es mata els «traïdors de la pàtria» o es mata els «infidels» de la religió de torn. Com més cruel és el ganivet, més s’ha deshumanitzat l’enemic. I, a Butxa, els soldats russos no van anar buscant persones, sinó «nazis i feixistes», segons el testimoni reiterat dels supervivents, la narrativa que ha propagat Vladímir Putin, el qual va enviar les seves tropes a Ucraïna amb la intenció confessa de «desnazificar» el país, un país que té ni més ni menys que un jueu com a president. «Jo els vaig dir que aquí no hi havia nazis», explica Abramova Irina, una dona de 48 anys davant les ruïnes de casa seva. «Em van dir que és culpa nostra tenir un Govern així i que havien de matar-nos a tots. La meva casa estava cremant, li havien calat foc». Tot seguit van treure el seu marit al jardí. El van posar de genolls. Li van treure la samarreta i li van disparar un tret al clatell davant d’ella. «Els vaig dir que em matessin també perquè el meu marit és l’únic que tenia. El soldat em va apuntar tres vegades al cap i llavors em va dir que ells no maten dones», diu ara abans de posar-se a plorar. El turment a Butxa havia començat el 27 de febrer, quan desenes de tancs del Kremlin van entrar a la ciutat. No es van quedar gaire perquè un atac ucraïnès amb drons els va obligar a retrocedir, i van convertir els seus carrers en un gran cementiri d’armament pesant. Però no va ser l’última paraula russa. Dies després, les seves forces van aconseguir desplaçar l’exèrcit ucraïnès fins a Irpin, convertida des d’aleshores en el front de batalla, i van passar a ocupar Butxa des del 3 de març. «Durant les dues primeres setmanes la majoria de soldats eren gent jove i ens van tractar decentment», recorda la Tatiana, una mestressa de casa que ronda la cinquantena. «Però després van començar a arribar militars més grans molt ben proveïts i va ser allà quan va començar la matança». El rumor al poble és que eren de l’FSB, l’agència de seguretat successora de la KGB. De l’ocupació a la matança Des del principi es van confiscar els telèfons i es va interrogar la gent mentre les tropes es van entregar al pillatge, segons els veïns. Buscaven teòricament «nazis», ultradretans del Right Sector, veterans de la guerra del Donbass i qualsevol ucraïnès amb el menor indici de ser nacionalista. Alguna gent va desaparèixer. D’altres van ser torturats. I centenars de civils van començar a caure perquè com tots repeteixen a Butxa allà no hi quedava ni un militar ucraïnès. Executats d’un tret al cap, abatuts pels franctiradors o afusellats davant una tàpia. «Jo vaig veure personalment com mataven deu persones, generalment al matí, quan la gent anava a agafar llenya o aigua», diu el Maxim, un dissenyador de pàgines web de 34 anys. «Normalment executats amb un tret al cap, tot i que també vaig veure una veïna que estava parlant per telèfon quan la va matar un franctirador». El Maxim diu que el terror ha sigut difícil de suportar. 56 persones es van quedar atrapades al seu bloc d’apartaments sense poder fugir de la ciutat. I ho sap amb tanta exactitud perquè els soldats ocupants els van exigir una llista amb els noms i detalls de totes les persones del bloc. Molts, sobretot els homes, a qui es prohibia anar a buscar aigua o tallar llenya, van passar bona part dels dies tancats als seus apartaments o als soterranis dels blocs, autèntics caus bruts, foscos, humits i gelats. «No sabíem què volien fer amb nosaltres i a més estàvem sense aigua sense menjar o sense calefacció. Només confiàvem que Déu ens salvés», afirma ara. Les explosions de l’artilleria rarament cessaven, a tot estirar un parell d’hores a la nit, segons els veïns. «Una dona va morir al refugi. El seu marit va sortir plorant: ‘La meva dona ha mort’. És possible que es congelés perquè aquí, fins i tot al març, pot fer fins a 15 graus sota zero», afegeix el Maxim. Soldats borratxos Al costat dels franctiradors, els soldats més salvatges haurien sigut els que s’emborratxaven amb el pillatge dels comerços i les cases. «Hi ha rumors en aquesta zona que es van emportar algunes noies joves, les van violar i les van matar. Els últims dies abans de marxar, simplement es van dedicar a matar la gent local. Els franctiradors, però també soldats que s’emborratxaven i anaven pel carrer disparant», assegura el Sergei, un pensionista de 57 anys. La matança va ser tal –410 morts han comptabilitzat fins ara les autoritats ucraïneses– que els últims dies els cossos se succeïen als carrers, com van documentar els primers fotògrafs que van entrar a la ciutat després de la retirada russa del 31 de març. «Per caminar pel carrer, al sortir a buscar aigua, havies de saltar sobre els cadàvers», afirma la Tatiana amb el terror encara tatuat al rostre.

«Ens deien que som tots uns nazis»: la matança de les tropes russes a Butxa

Els supervivents asseguren que les forces ocupants es van entregar a una orgia d’execucions, desaparicions i altres actes criminals

Tota la informació de la guerra, en directe

Crònica de l’horror a Butxa

El més llegit