Seqüeles d’un conflicte

La ferida de la guerra de les Malvines continua oberta 40 anys després

  • La Junta Militar argentina dirigida pel general Leopoldo Galtieri va arrossegar el país a una guerra que va durar 74 dies i que va suposar una gran derrota per al país sud-americà

  • Molts dels soldats que hi van participar a penes sabien disparar, alguns es van suïcidar després, d’altres esperen que la justícia condemni els oficials que els van portar a la guerra.

REUTERS/Roman von Eckstein

Les Malvines són una nafra oberta en el teixit social argentí. Encara resulta molt difícil elaborar el que va passar aquella tardor de 1982. El 2 l’abril d’aquell any, una dictadura en fallida va fugir cap endavant. Tres dies després d’haver reprimit amb acarnissament una gran protesta social, va recuperar les illes que estaven en mans de la Gran Bretanya des de 1833. La Junta Militar no va creure llavors en una possible resposta militar per part de Londres més enllà de l’actoral bravata del general Leopoldo Galtieri, home fort llavors de la dictadura, que va ser aplaudida per una multitud: «Si volen venir que vinguin, els presentarem batalla». La guerra va començar un mes després, l’1 de maig. El conflicte amb la Gran Bretanya i l’OTAN va durar 74 dies. El règim es va desfer a trossos i va obrir les portes de la transició democràtica. Quatre dècades més tard, els traumes de la guerra segueixen a flor de pell en un país on el relat de l’«amputació territorial» és compartit per bona part de la societat.

Temes:

Argentina