Rússia transfereix milers d’ucraïnesos al seu territori avivant els fantasmes del passat

Centenars de civils ucraïnesos estaven sent evacuats d’un poble als afores de Mariúpol quan els seus autobusos van ser aturats per les tropes russes. «La ruta ha canviat», els van dir, «ara anirem a Donetsk i des d’allà us portarem a Rússia». Els passatgers van començar a protestar a crits, però el seu destí estava escrit. Per a altres compatriotes hauria sigut una mica diferent. Les soldades els van donar a elegir, tot i que només aparentment. «Us podeu quedar al soterrani sense aigua, menjar ni electricitat fins que us trobin morts o ser traslladats a territori rus». Una falsa elecció que s’hauria reforçat amb una campanya de desinformació, segons la qual, les forces del Kremlin controlen diverses ciutats a l’est d’Ucraïna i, en què segueixen sota control governamental, no s’accepta els desplaçats per falta d’espai. Oleksandra Matvitxuk relata aquestes històries en una videotrucada amb EL PERIÓDICO des de Kíiv, on hi ha la seu del Center For Civil Liberties, l’organització de drets humans que dirigeix. Matvitxuk ha parlat personalment amb alguns dels milers d’ucraïnesos que han sigut «forçosament transferits» a Rússia en les últimes setmanes, així com amb els seus familiars. Principalment des de Mariúpol i els voltants, però també des d’altres regions orientals com Khàrkiv i Sumi. «En lloc de permetre que siguin evacuats mitjançant corredors humanitaris, estan sent desplaçats il·legalment a Rússia», assegura aquesta advocada. La vice primera ministra ucraïnesa ha xifrat en 40.000 les persones que han sigut enviades a l’altre costat de la frontera sense cap coordinació amb les autoritats de Kíiv. Una xifra que és impossible de verificar, com tantes altres coses en aquesta guerra. Les transferències forçoses de població no només constitueixen una greu violació del dret internacional, sinó que estan fent reviure els ucraïnesos alguns dels pitjors fantasmes del seu passat. «El que estan fent els ocupants avui resulta familiar a la generació més anciana, que va viure els horribles esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, quan els nazis van capturar la gent per força», va dir fa deu dies l’alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, la ciutat assetjada i reduïda a runa on les tropes ucraïneses continuen resistint. «És difícil imaginar que a ple segle XXI s’estigui emportant forçosament la gent a un altre país». En aquells temps, els seguidors de Hitler van deportar més de dos milions d’ucraïnesos a l’Alemanya nazi per utilitzar-los com a treball esclau. També Stalin va fer una cosa semblant amb els tàrtars de Crimea en una operació de neteja ètnica declarada com a genocidi pel Parlament Europeu. Més recentment s’ha fet a Birmània amb la població rohingya. Moscou nega les acusacions Rússia nega que estigui transferint ningú per força. Parla d’«evacuacions» cap al seu territori, que ha xifrat en 380.000 persones, principalment des de les autoproclamades repúbliques independents de Luhansk i Donetsk, on hi ha Mariúpol. Els seus mitjans oficials afirmen, a més, que centenars d’ucraïnesos han sigut enviats a «centres de transició» a la regió de Rostov i diversos centenars més a les de Iaroslav i Riazan en ferrocarril, situades a més de 1.000 quilòmetres de la frontera ucraïnesa. Però la lectura des de Kíiv és molt diferent. «El dret humanitari internacional diu que cal obrir corredors perquè els civils puguin abandonar amb seguretat la zona dels combats», diu Matvitxuk. «El problema és que Rússia només n’ha acordat fins ara un amb el Comitè Internacional de la Creu Roja. La resta han sigut decisió ucraïnesa, a compte i risc seu. Per això, milers de persones continuen atrapades en ciutats destrossades com Mariúpol i aquestes suposades evacuacions són il·legals». Campaments de filtració Els familiars dels transferits asseguren que molts no portaven a sobre la documentació o va ser confiscada per les tropes russes, segons Matvitxuk. I estarien sent allotjats temporalment en campaments o hotels. Les autoritats ucraïneses van més enllà i asseguren que els civils capturats estan sent enviats a «campaments de filtració» com els que Rússia va aixecar a Txetxènia, on milers de txetxens van ser brutalment interrogats i d’altres van desaparèixer. «Després de passar pels campaments de filtració s’envia els ucraïnesos a zones econòmicament deprimides de la Federació Russa», va afirmar el Ministeri de Defensa a la seva pàgina de Facebook. «Com a destinació final, els porten a regions del nord, en particular a Sakhalín. Allà se’ls ‘ofereix’ ocupació i aquells que accepten reben documents que els prohibeixen sortir de Rússia durant dos anys». L’illa de Sakhalín és a 7.000 quilòmetres de Mariúpol en línia recta, a prop de les costes del nord del Japó. Talita de Souza Dias és doctora en Dret Internacional per la Universitat d’Oxford. En un correu electrònic assegura que «la transferència forçosa d’ucraïnesos a Rússia podria ser considerada una deportació», classificada com a «crim de guerra» quan es transfereix civils a un altre país mitjançant l’expulsió o altres actes coercitius o com un «crim contra la humanitat», quan s’esdevé en un context d’atacs sistemàtics contra la població civil. «I tots dos casos són certs actualment en les accions de Rússia a Ucraïna», afirma De Souza Dias.

Rússia transfereix milers d’ucraïnesos al seu territori avivant els fantasmes del passat

Kíiv acusa Moscou de deportar il·legalment 40.000 persones i els experts ho qualifiquen com un crim de guerra

La guerra d’Ucraïna, en directe

MULTIMÈDIA, un mes de guerra a Ucraïna

El més llegit