El soroll de sabres nuclears de Putin

«La perspectiva d’un conflicte nuclear, impensable abans, torna a entrar en l’àmbit de la possibilitat». Aquesta frase, combinant preocupació i advertència, la va dir fa setmanes el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. També entre governants, líders militars, analistes i acadèmics dominen les alertes, la inquietud i les incògnites sobre el manual atòmic i l’ús d’armes químiques i biològiques que està seguint o que pot arribar a seguir Vladímir Putin en la guerra que ha llançat a Ucraïna. Experts consultats per a aquest article creuen que el risc d’ocupació d’armes nuclears per part del Kremlin és «extremadament baix» o «encara molt llunyà». L’Administració de Joe Biden no ha canviat la seva «postura nuclear», segons ha confirmat aquesta setmana l’assessor de seguretat nacional, Jake Sullivan, tot i que assegurava també que hi ha «monitoratge constant per a aquesta contingència». Més generalitzada és la preocupació sobre un potencial ús d’armes químiques o biològiques, però també de compostos químics i armes no convencionals, en part perquè Rússia està desplegant el mateix patró de desinformació amb el qual embolica des de fa temps les seves violacions de les convencions internacionals. I tot i que alguns experts també creuen que és una opció massa arriscada per al Kremlin, els Estats Units i l’OTAN, com es va anunciar dijous, ja han començat a fer passos per preparar-se i ajudar Ucraïna a equipar-se defensivament davant el que seria una escalada de conseqüències impredictibles per la qual s’ha promès que Rússia enfrontaria «conseqüències molt severes». La doctrina i les armes nuclears «petites» La doctrina i les armes nuclears «petites»Putin ha recordat repetidament que Rússia és una «potència nuclear». Tres dies després que comencés la invasió d’Ucraïna, va ordenar posar les forces nuclears en «règim especial d’alerta de tasca de combat», tot i que pot ser una ordre burocràtica en un país on, segons ha explicat Kristin Ven Bruusgaard, d’Oslo Nuclear Project, hi ha tres maletins nuclears (que tenen el president, el ministre de Defensa i el cap d’Estat Major, però es creu que en fan falta almenys dos per a un llançament). I aquesta setmana Dmitri Peskov, el portaveu del Kremlin, assegurava en una entrevista a la CNN que «si hi ha una amenaça existencial» per a Rússia l’arsenal nuclear podria ser utilitzat d’acord al seu «concepte de seguretat nacional». Aquesta doctrina nuclear russa es va plantejar el 2017, quan Moscou va estipular que en un conflicte podrien portar a terme una «demostració de preparació i determinació per fer servir armes nuclears no estratègiques». I es va assentar amb més claredat el 2020 amb una ordre executiva en la qual es lletrejaven les quatre condicions sota les quals podrien utilitzar les seves armes atòmiques. La menció de Peskov a les armes «no estratègiques» és important. Dilluns, ‘The New York Times’ va recordar que els arsenals nuclears tant de Rússia com dels EUA han evolucionat cap aquests caps, també anomenats armes «tàctiques», que tenen menys potència i són menys destructives que la que es va llançar sobre Hiroshima. I els crítics d’aquesta carrera per armes més petites, que no estan regulades per tractats internacionals de control, denuncien que està minant el tabú nuclear, creen la il·lusió de menor destrucció i fan les situacions de crisis encara més perilloses. Rússia podria tenir 2.000 d’aquestes armes segons els càlculs de Hans Kristensen, director del projecte d’informació Nuclear de la Federació de Científics Americans citats pel ‘Times’, i els EUA en té desplegades unes 100 a Europa. Mentre Washington no les utilitza en els seus exercicis militars, Rússia sí que ha començat a fer-ho transformant el paper defensiu que tenien als anys 90 per un d’ofensiu, un canvi que ha coincidit amb la recuperació de la força de l’Exèrcit i la modernització de l’arsenal i que s’emmarcaria en la seva doctrina d’«escalar per desescalar». Imatges de satèl·lit van mostrar que s’han desplegat tant a la frontera de Rússia amb Ucraïna com a la de Bielorússia (que va canviar la seva Constitució al desembre per permetre que Moscou pugui desplegar armes nuclears tàctiques al país) Iskander-M, una llançadora mòbil que pot disparar, amb abast de 500 quilòmetres, dos míssils que poden portar bombes amb un terç de la capacitat de la d’Hiroshima (tot i que també poden portar caps no nuclears). Amenaça dissuasòria i propaganda Amenaça dissuasòria i propagandaGregory Koblentz, professor a la Universitat George Mason, on dirigeix el Programa de Biodefensa, estima «extremadament baix» el risc que Moscou utilitzi armes nuclears en aquest conflicte i veu que els esdeveniments a Ucraïna «són lluny de les condicions que la farien una opció versemblant o possible per a Putin». En una entrevista telefònica, opina que el Kremlin està fent «soroll de sabres nuclears» per diversos motius: com «una amenaça implícita que no toleraran cert nivell d’intervenció militar en el conflicte» i com a «propaganda política nacional». Putin buscaria, segons ell, «tornar a assegurar als seus ciutadans que Rússia continua sent una gran potència perquè tenen armes nuclears i és un Estat fort» i intentaria ocultar que «el seu Exèrcit ha sigut avergonyit per l’ucraïnès, que és molt més petit». La seva valoració coincideix en bona mesura amb la que va presentar la setmana passada davant el Congrés nord-americà el lloctinent general Scott Berrier, que dirigeix l’Agència d’Intel·ligència de Defensa. En un informe de 67 pàgines sobre amenaces mundials s’avisa que «conforme aquesta guerra i les seves conseqüències lentament debiliten la força convencional russa, Rússia probablement cada vegada es basarà més en la dissuasió nuclear per assenyalar Occident i projectar força tant a audiències internes com externes». Koblentz opina també que «les diferències entre armes atòmiques petites o grans no són importants en aquest context» i assegura que «les conseqüències físiques d’una arma nuclear més petita serien menors, però les implicacions polítiques i diplomàtiques serien igualment monumentals». És el factor també pel qual no veu com una gran amenaça en aquests moments la possibilitat que el Kremlin utilitzi armes químiques o biològiques. «Seria contraproduent per a ells», afirma, tot i que sí que veu la possibilitat que es realitzi, com han advertit agències d’intel·ligència i governs de diversos països, una «operació de falsa bandera». Armes químiques o biològiques Armes químiques o biològiquesSegons Yong-Bee Lim, expert en biodefensa del Consell de Riscos Estratègics que també pensa que «almenys de moment estem bastant lluny d’haver de considerar el perill nuclear», sí que és més greu la preocupació davant el potencial ús d’armes químiques i biològiques. I recorda que «Rússia té una excepcionalment llarga història de trencar o tensar les regulacions de les quals es considera part, com la Convenció d’Armes Biològiques que van firmar en 1972 o la d’Armes Químiques». Milton Leitenberg, del Centre per a Estudis Internacionals i de Seguretat de la Universitat de Maryland, destaca la campanya de desinformació impulsada pel Kremlin i avalada per la Xina sobre els suposats laboratoris d’armes químiques a Ucraïna. «La desinformació és part de la política nacional i internacional de Rússia i no és trivial, perquè toregem amb armes de destrucció massiva i si fas al·legacions falses trenques les normes i els tractats internacionals», explica per telèfon. El veterà especialista no creu que Rússia utilitzi Novitxok (l’agent químic amb el qual es va enverinar Serguei i Iúlia Skripal i Aleksei Nalvani) ni gas sarín, com va fer Bashar al-Assad a Síria, ni que el Kremlin llanci agents químics des d’helicòpters. «Si ho fan serà sobre el terreny, utilitzant gent del Donbass o unitats especials del GRU (el servei d’intel·ligència militar rus)», opina. I creu que és «més probable» que utilitzin amoníac o compostos industrials civils, que també s’atribuiria falsament a Ucraïna, com s’ha començat a fer després d’una fuga d’amoníac. Koblentz també recorda que els casos de Navalni i dels Skripal van ser operacions clandestines, però que la situació per a Rússia ara seria molt diferent, ja que l’atenció mundial està centrada en Ucraïna. A més, recorda que els agents químics i biològics són «armes de terror psicològic». «Desafortunadament, ja hem vist l’ús de bombes de dispersió, d’armes termobàriques... Rússia té suficient arsenal que pot utilitzar per terroritzar els civils ucraïnesos. Ara mateix no veig la motivació perquè escalin a l’ús d’armes químiques per a aquest propòsit», afegeix.

El soroll de sabres nuclears de Putin

Rússia podria tenir 2.000 armes «tàctiques», menys potents que la d’Hiroshima però que les situacions de crisi les fan encara més perilloses

La guerra d’Ucraïna - Directe

Multimèdia: Un mes de guerra a Ucraïna

El més llegit