Quan la humanitat es desfona sota les bombes, una altra mena d’humanitat emergeix a borbolls. Tant entre els que lluiten per sobreviure entre les ruïnes, com d’aquells que es neguen a assistir impassibles a la tragèdia dels seus congèneres. I aquests últims abunden a Medyka, un dels passos fronterers entre Polònia i Ucraïna. Per allà corre com si li anés la vida Michael G., un militar noruec de 39 anys que perdrà la feina si els seus superiors esbrinen algun dia on és. Arrossega un carro ple de mantes en direcció a la vora ucraïnesa de la frontera, travessant el quilòmetre llarg de terra de ningú que separa els dos països. «En l’altre costat la gent té fred, veus la por a les seves cares, cal afanyar-se», diu urgint un altre col·lega que l’ajudarà a repartir cobertores i guants entre els que fugen de la guerra.