L’Exèrcit de Putin, empantanegat a Ucraïna

En qüestió de minuts, les imatges es van fer virals i van donar la volta al món. Fa unes setmanes, un conductor ucraïnès es va gravar a si mateix en el moment en què el seu vehicle arribava a un blindat i a un tanc russos, aturats sorprenentment a la cuneta d’una carretera secundària local. –«¿Ei, nois, teniu una avaria?», els pregunta, amb una mica de sorna. –«Ens hem quedat sense combustible», li responen els russos amb resignació. Després de deixar anar l’envaït, entre rialles, una dolorosa pulla als invasors –«¿voleu que us remolqui de tornada a Rússia?»– aquell, sense cap temor o inquietud a represàlies, s’embranca en una baralla dialèctica amb els militars russos, i després extreu com a conclusió que l’estat de desorientació a la columna blindada bloquejada era total i que cap dels seus integrants tenia ni la més remota idea de en quin punt geogràfic es trobava amb exactitud. L’escena simbolitza les dificultats que està experimentant l’«operació especial» russa a Ucraïna, utilitzant l’argot oficial amb què el Kremlin denomina la guerra al veí país. De manera reiterada, apareixen als mitjans de comunicació, tant ucraïnesos com russos d’oposició o estrangers, informacions sobre problemes logístics, baixa moral entre les tropes, desorientació i descoordinació. Fins i tot des de la rereguarda russa, sotmesa a la fèrria propaganda governamental i a un important nivell de repressió política, sorgeixen notícies de policies i soldats que es neguen a ser traslladats al país veí a combatre. «L’operació militar russa va començar amb una ràpida invasió des de 10 direccions; als quatre mesos de l’inici, sembla que ha entrat en una profunda crisi», constata la publicació independent russa Meduza en un llarg article commemoratiu després del primer mes de combats. La conseqüència de tot això salta a la vista, segons coincideixen els analistes militars. Rússia no ha aconseguit cap dels objectius que s’havia plantejat inicialment, és a dir, el control de les grans ciutats del nord, com Kíiv o Khàrkiv, majoritàriament rusoparlants; fins i tot se li resisteix l’establiment d’un corredor terrestre des d’ Odessa fins al Donbass prorús, o en el seu defecte des de Crimea fins als enclavaments controlats per les milícies lleials al Kremlin. Segons apunta Mikhaïlo Samus, exmilitar ucraïnès al capdavant de New Geopolitics Research Network, una plataforma ucraïnesa especialitzada en temes militars i de geopolítica, l’origen de la majoria dels problemes es troba en la «deficient tasca d’intel·ligència prèvia a la guerra». «O bé els preparatius previs van fallar, o bé en algun nivell (de la burocràcia russa) es van modificar per agradar a Putin», continua. Clamorós fracàs Els exemples d’aquest clamorós fracàs han pogut constatar-se des del minut 1 de l’ofensiva militar. Segons aquest analista militar, durant les primeres hores del 24 de febrer, data de l’inici de la contesa, Rússia va llançar una sèrie d’atacs amb míssils contra aeròdroms militars i centres de control militar destinats a neutralitzar la forces aèries i les defenses antiaèries ucraïneses. Tot seguit, sense comprovar els resultats d’aquesta primera onada de bombardejos, els comandaments militars van ordenar a les columnes de blindats entrar en territori del país veí, cosa que a la fi resultaria desastrós, ja que es van convertir en un objectiu fàcil per a les forces ucraïneses. Els problemes logístics i d’aprovisionament experimentats en aquest primer mes de guerra demostren que les ments pensants del Kremlin concebien una operació d’«una setmana de durada» com a màxim, que aniria precedida per la caiguda de Kíiv en «un parell de dies», assenyala Samus. «No comptaven ni tan sols amb el fet que els militars ucraïnesos presentessin resistència, pensaven que el Govern es desintegraria en qüestió d’hores», constata. En aquestes circumstàncies, blindats que van rebre l’ordre d’arribar fins a Kíiv s’han quedat bloquejats a mig camí, aïllats, sense aprovisionament i sense poder avançar, i s’han convertit en un fàcil objectiu per als defensors ucraïnesos. El front sud és l’únic lloc en què les tropes russes han aconseguit avançaments territorials significatius, però els objectius també estan lluny de materialitzar-se. Queda per conquerir l’assetjat port de Mariúpol, on segons diu Samus, «milers de tropes encara defensen la ciutat» i impedeixen de moment aconseguir l’anhelada continuïtat territorial entre l’annexionada Crimea i els enclavaments separatistes de Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna. Vist el panorama, mentre en el camp de batalla comença a parlar-se de contraofensives ucraïneses per recuperar el territori perdut, una cosa inaudita tenint en compte el desequilibri de recursos entre l’un i l’altre contendent, a Moscou s’obre pas la idea de reduir les expectatives i plantejar-se objectius més realistes. En lloc de provocar el col·lapse de l’Estat i les autoritats ucraïneses, el que Moscou intenta ara és apuntalar les àrees sota control de les milícies prorusses a l’est del país. Es tracta de «....concentrar el gruix dels esforços en l’alliberament del Donbass». O el que és el mateix. Un gir copernicà per a una ambiciosa missió militar que en el seu origen pretenia tornar Ucraïna a la cleda del Kremlin.

L’Exèrcit de Putin, empantanegat a Ucraïna

Els problemes logístics i la falta de preparació són un llast per a l’operació militar russa al país veí, que continua sense aconseguir cap dels seus objectius principals

La guerra de Rússia i Ucraïna, en directe

Reportatge multimèdia: Un mes d’invasió russa

El més llegit