¿Què són les armes químiques i biològiques?

El possible ús d’armes químiques i biològiques a Ucraïna ha sortit a la palestra aquesta setmana, a mesura que la guerra es torna més i més cruenta. Els Estats Units creuen que Rússia podria utilitzar aquest tipus d’armament després que Moscou hagi acusat Washington de finançar un programa biològic militar per a Kíev. Moscou assegura que ha trobat proves sobre això en laboratoris ucraïnesos. De fet, Rússia ha sol·licitat una reunió extraordinària del Consell de Seguretat de l’ONU per tractar aquest divendres el que va anomenar «les activitats militars biològiques dels Estats Units al territori d’Ucraïna». Russian Mission asked for a meeting of #SecurityCouncil for 11 March to discuss the military biological activities of the US on the territory of #Ukraine https://t.co/51LOJwi6zy — Dmitry Polyanskiy (@Dpol_un) 10 de marzo de 2022 Per la seva banda, els Estats Units han qualificat aquestes acusacions de «falses» i han advertit que Rússia podria estar planejant l’ús d’armes químiques o biològiques a Ucraïna, amb el pretext de respondre a aquesta presumpta amenaça. Fins i tot, la Casa Blanca apunta que Moscou també podria utilitzar aquestes armes com a part d’«una operació de bandera falsa» enmig de la guerra al país ucraïnès. Però, ¿què són les armes químiques i les biològiques? Armes químiques Les armes químiques Una arma química és una substància química que s’utilitza per causar intencionalment danys o la mort per mitjà de les seves propietats tòxiques, segons l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques (OPAQ, per les seves sigles en anglès). Dins de la definició d’arma química també s’hi inclouen aquelles municions, dispositius i altres equips dissenyats específicament per convertir en arma les substàncies químiques tòxiques. Habitualment, el concepte d’arma química seria el d’una substància química tòxica dins d’un sistema de distribució, com pot ser una bomba o un projectil d’artilleria. No obstant, aquesta definició només inclouria una petita part dels articles que estan prohibits per la Convenció sobre les Armes Químiques (CAQ). Per això, actualment la definició d’arma química inclou totes les substàncies químiques tòxiques i els seus precursors. Hi ha excepcions, en aquells casos en què s’utilitzen per a finalitats permeses per la Convenció en quantitats coherents per a l’objectiu final. Armes biològiques Armes biològiques Una arma biològica, que es considera part de les de destrucció massiva, és qualsevol tipus d’agent de naturalesa biològica, microbià o no, natural o recombinant, i els productes de naturalesa tòxica que se’n derivin (toxines), que tingui acció lesiva, incapacitant o letal sobre els éssers humans, els animals o les plantes. Segons les Nacions Unides, aquest tipus d’armes poden ser mortals i els seus efectes, altament contagiosos.. Així mateix, les conseqüències de l’alliberament deliberat d’agents biològics o toxines per part d’actors estatals o no estatals podrien ser dramàtiques. A més de la tràgica pèrdua de vides, aquests successos podrien provocar escassetat d’aliments, catàstrofes mediambientals, pèrdues econòmiques i la generalització de la malaltia, la por i la desconfiança entre la població. ¿Estan permeses? No, la comunitat internacional va prohibir l’ús d’armes químiques i biològiques després de la Primera Guerra Mundial. Després de l’ús de gas tòxic en la contesa, el 1925 es va firmar el ‘Protocol sobre la prohibició de l’ús en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics’, que va establir una normativa clara d’acord amb el dret internacional. Hi ha una Convenció sobre les Armes Químiques (CAQ) que pretén aconseguir un món lliure d’armes químiques i de l’amenaça del seu ús. Segons l’OPAQ, hi ha 193 estats compromesos amb la CAQ, així que el 98% de la població mundial viu en teoria sota la protecció d’aquesta convenció. A més, s’ha verificat la destrucció del 99% dels arsenals d’armes químiques declarats pels estats posseïdors. Rússia és signant de la convenció. Així mateix, la prohibició de 1925 va tornar a reforçar-se amb la Convenció sobre les Armes Biològiques, el primer tractat multilateral sobre desarmament en prohibir el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge de tota una categoria d’armes de destrucció en massa, que va entrar en vigor el 1975. Així mateix, en la Segona Conferència d’Examen (1986) es va acordar que els estats haurien de posar en pràctica una sèrie de mesures de foment de la confiança per prevenir o reduir la incidència d’«ambigüitats, dubtes i sospites», així com millorar la cooperació internacional en l’àmbit de les activitats biològiques amb finalitats pacífiques. Els precedents de Síria i l’Iraq L’última vegada que es van utilitzar les armes químiques en un conflicte bèl·lic va ser en la guerra de Síria, el 2018. El règim de Bashar al-Assad va llançar un atac químic a la ciutat de Duma. En aquell moment –des del 2015–, Rússia ja havia entrat obertament en la contesa i actuava sobre el terreny com a aliat de Assad. Des de l’any 2012, aquesta regió, a més d’altres localitats com Idlib, van ser atacades en nombroses ocasions amb aquest tipus de munició. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va investigar els diferents casos i va concloure que el responsable era el règim de Bashar al-Assad. Així mateix, l’any 2015, Estat Islàmic va utilitzar gas mostassa –considerat com a arma química– contra els kurds a l’Iraq. L’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques va assegurar haver trobat símptomes de l’ús de mostassa ensofrada en 35 kurds.

¿Què són les armes químiques i biològiques?

Aquest tipus de munició està prohibida per les convencions internacionals, però s’ha utilitzat a Síria i l’Iraq recentment

La invasió russa, en directe

Resum de les dues setmanes de guerra d’Ucraïna

El més llegit