Rússia, l’aliat d’Algèria

La invasió russa d’Ucraïna ha marcat un abans i un després al tauler global. Per ara hi ha més incertesa que certeses sobre les possibles conseqüències del conflicte en la complexa xarxa d’aliances del Kremlin: «Estan ocorrent molts canvis molt profunds i ens costa encara entreveure totes les conseqüències», relata Laurence Thieux, professora de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid. «És difícil veure com quedaran les aliances en un futur pròxim, però en el dia d’avui, tot el que està tocat per Rússia surt debilitat davant els Estats Units i la Unió Europea», sosté Antonio Alonso, professor de Relacions Internacionals de la Universitat San Pablo CEU. Alger ha sigut històricament un dels aliats més importants de Moscou al Magrib. Una aliança que es va començar a teixir en l’època de la Unió Soviètica i la guerra d’independència algeriana. Actualment, els dos països són la principal font de gas d’Europa. «L’aliança d’Algèria amb Rússia s’ha anat enfortint cada vegada més en els últims anys», defensa Alonso. El recent suport del Govern espanyol al pla d’autonomia marroquina per al Sàhara Occidental ha molestat Algèria, principal aliat del Front Polisario. Aquest malestar s’ha traduït en incertesa sobre si en el futur això es pot traduir en algun tipus de conseqüències en el subministrament de gas a Espanya. Fins al moment, el Govern algerià no ha anunciat cap represàlia més enllà de cridar a consultes el seu ambaixador a Madrid i expressar la seva «sorpresa» pel «canvi sobtat de la posició espanyola». «Durant dècades, Algèria ha sigut un proveïdor fiable de gas per a Espanya», escriu aquest dilluns el mitjà algerià TSA a l’article titulat Algèria decebuda per la «ingratitud» d’Espanya. «Donar l’esquena bruscament a un veí històricament i geogràficament pròxim i econòmicament fiable és un acte difícil d’entendre», conclou el text. Abstenció a l’ONU Algèria es va abstenir en la votació a principis de març a les Nacions Unides per condemnar la invasió russa d’Ucraïna, una posició que també van adoptar altres socis de Moscou. «Algèria i altres països africans estan intentant mantenir certa ambigüitat perquè evidentment tenen relacions amb Rússia, però no volen tancar portes a altres aliances», explica Thieux. L’experta afegeix que «són territoris que tenen moltes dificultats internes, que s’incrementaran amb la pujada del preu dels aliments, la dependència que tenen també és molt gran». Des de l’inici de l’ofensiva a Ucraïna i l’escalada del preu del gas, Europa i especialment Espanya han mirat cap a Algèria, el país nord-africà ha sigut històricament un «soci fiable i seriós» en el subministrament d’aquest hidrocarbur, segons defensen els analistes. «A Algèria li interessa mostrar que pot ser una alternativa al gas rus, tot i que la seva capacitat de proveïment és bastant limitada», assenyala Thieux. La cooperació militar russa a Algèria «L’àmbit on les relacions són més estretes és lògicament el de defensa i la compra d’armament per part d’Algèria, el 80% aproximadament procedeix de Rússia», apunta Rafael Bustos, professor de relacions internacionals a la Universitat Complutense de Madrid. Un pont diplomàtic que també contempla «formació militar, maniobres conjuntes», remarca l’expert. El comerç i l’energia són dos punts més de pes en aquesta aliança. En l’última dècada, Rússia s’ha acostat al nord de l’Àfrica i el Mediterrani, però la influència no es frena a Alger. Moscou s’ha implicat en el conflicte a Líbia i ha mostrat bona sintonia amb les autoritats egípcies, també el Marroc manté relacions comercials amb Rússia. Rabat, a més, va decidir no participar en la votació en les Nacions Unides per condemnar la invasió Russa. «Des de fa 10 anys la influència de Rússia en tot l’entorn del Mediterrani s’ha incrementat», explica Alonso, i apunta com a principal motiu al moment històric que es va obrir després de les primaveres àrabs del 2012 i la progressiva retirada dels Estats Units dels principals escenaris bèl·lics del Pròxim Orient. «A partir d’aquell moment, Rússia va aprofitar per incrementar la seva influència». Rússia va seguir de prop totes les revoltes als països del Nord de l’Àfrica i el Pròxim Orient i «als territoris en què sembla que van fracassar les primaveres àrabs, Rússia ha entrat amb força com a alternativa als Estats Units i per trencar l’aïllacionisme en el qual es van trobar alguns països per no ser democràtics, com entenen els estàndards europeus», remarca Alonso, que posa com a exemple Egipte o Algèria.

Rússia, l’aliat d’Algèria

La invasió d’Ucraïna planteja incertesa sobre la xarxa de relacions del Kremlin

El més llegit