Guerra d’Ucraïna: Cultura sota les bombes

Ens espera a l’entrada de servei del Teatre d’Òpera i Ballet de Lviv un treballador jove d’aire espantadís: «¿Qui són i què volen?», interroga. «Digueu-m’ho», prossegueix. El dependent obre una porta de fusta i traspassa un petit habitacle amb un vigilant que condueix a un estret passadís desposseït de foteses. A l’interior, molt silenci i poca llum. La majoria de les bombetes estan apagades i en les poques finestres que es veuen han col·locat cintes adhesives per intentar protegir els vidres en cas de caigui alguna bomba. «També estem pensant a tapar els finestrals amb fusta i xapa, com s’ha fet amb diverses estàtues a les principals places de la ciutat», murmura l’empleat, que es diu Ostap Hromix i és el responsable de les Relacions Internacionals del teatre. «Els instruments musicals més valuosos els hem guardat al refugi antiaeri», explica, i la seva veu, amb to fluix i atabalat, adquireix llavors unes arestes nervioses i preocupades davant els inusuals hostes a qui ha obert excepcionalment un teatre que es manté tancat al públic des del 24 de febrer, dia de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. «Sembla que ha passat una eternitat. L’última obra que es va presentar aquí va ser una readaptació de Xahrazad (de la recopilació de contes en persa de ‘Les mil i una nits’)», explica. Edifici icònic L’Òpera de Lviv s’alça al mig del bulevard Prospekt Svobodi, va ser construïda entre 1897 i 1900 i és un dels edificis més icònics d’aquesta ciutat de l’oest ucraïnès, el centre històric del qual és patrimoni de la humanitat des de 1998. La raó del reconeixement de la Unesco és la seva fusió de les tradicions de l’Europa oriental amb les d’Itàlia i Alemanya. És en llocs com aquest, on es viuen amb més neguit les imatges dels bombardejos sobre el teatre de Mariúpol, destrossat aquesta setmana amb civils refugiats a dins, o les flames que van ensorrar, en els primers dies de guerra, el Museu Històric i Cultural d’Ivànkiv, a uns 70 quilòmetres al nord-oest de Kíiv. «En aquest teatre rebíem invitacions de tot el món, però ara ja no... Alguns dels 300 empleats que treballen aquí, entre els quals hi ha diversos artistes, s’han allistat perquè no volien quedar-se de braços plegats», insisteix Hromix, que finalment encèn els llums de la sala principal, on hi ha l’escenari, els balcons i llotges, ara sense espectadors. No és l’únic monument de la ciutat que tem pel seu destí. Ara, també les estàtues de Neptú i d’Amfitrite, a la cèntrica plaça medieval de Rinok, davant de l’ajuntament de la ciutat, han desaparegut de la vista. Les han recobert amb rectangles de fusta i de xapa metàl·lica. Als murs de les principals esglésies del centre de la ciutat també s’han col·locat altres proteccions. Vuit milions de llibres Al pati de la Biblioteca Nacional de Ciència, al carrer Stefanika, també hi ha obrers que col·loquen sacs de sorra a les finestres dels pisos més baixos. La biblioteca és un altre testimoni del llegat històric i cultural de Lviv. El seu edifici més antic va ser un convent carmelità del segle XVII abans de convertir-se, 200 anys després, en el centre cultural que ara conserva vuit milions de llibres. Són textos ucraïnesos, espanyols, italians, britànics, polonesos i alemanys que també reflecteixen que Ucraïna va ser un dilema entre Occident i Orient. No obstant, des de l’inici de la guerra, la biblioteca també està tancada i no hi ha estudiants a dins. Miroslava Diadiuk és una historiadora simpàtica i de veu amable que treballa –al costat de 300 empleats més– en aquest lloc des de fa 15 anys. Mentre es posa uns guants blancs per mostrar unes cròniques que relaten la història de Lviv entre 1351 i 1447 i, després, una Torà en pergamí del segle XVIII, diu que el més dolorós és pensar que «ho destrueixin tot i que aquest patrimoni no es pugui transmetre a les pròximes generacions; això fa por». «Aquí hi ha 140.000 llibres escrits a mà i el més antic és de la segona meitat del segle XI», explica. Al seu despatx, el director de la biblioteca, Vassili Freixtei, grapeja uns folis amb una llista d’articles que diu que necessita amb certa urgència i vol que algun benefactor l’ajudi a comprar-los. Ha dividit el peculiar inventari en dos apartats: els articles que necessita per salvar la vida dels empleats de la biblioteca i el que es necessita per protegir els llibres. Per als que hi vulguin col·laborar, facilita una adreça electrònica: stefanyk@library.gmail.com. El resultat és un catàleg que testifica la necessitat d’haver de preparar-se també per al pitjor escenari. Per això ha inclòs en la seva sol·licitud màscares antigàs, extintors d’incendis, mesuradors portàtils de CO2 i farmacioles de primers auxilis, però també unitats de discos durs, carpetes de cartró i uns contenidors especials lliures d’àcids i amb vàlvules internes per conservar les obres d’art.

Guerra d’Ucraïna: Cultura sota les bombes

El Teatre d’Òpera i Ballet de Lviv protegeix les seves finestres i guarda els instruments musicals més valuosos en un refugi antiaeri

La Biblioteca Nacional de Ciència intenta aconseguir material per protegir les seves obres d’art i per salvar la vida dels seus treballadors

Reportatge multimèdia: Resum de tres setmanes d’invasió russa

Rússia bombardeja Lviv

El més llegit