Guerra a Europa

«Ja no temo per la meva vida, però estic desesperada, no puc fer res per la meva família»

  • Laura Pérez i Javier España, un matrimoni de Sabadell que acollia una nena de Txernòbil cada estiu, ara obren les portes de casa seva a Alla Iarmolenko, germana de la seva afillada

  • La jove refugiada ha deixat enrere els seus pares, germans i nebots i no sap com estan. «L’Alla és la nostra família, no vam dubtar ni un segon a acollir-la», afirma la parella catalana

Anna Mas

«Me’n vaig a Polònia». «¿Què necessites? Compta amb casa nostra». Són els dos missatges que dissabte 5 de març es van intercanviar a Instagram Laura Pérez, una veïna de Sabadell, i Alla Iamolenko, una ucraïnesa de 20 anys que, completament sola, va decidir abandonar el soterrani de Kíiv on feia una setmana que estava amagada, sabent que deixava enrere els seus pares, germans i nebots, que encara avui no saben on ha anat.. «L’Alla és la nostra família, no vam dubtar ni un segon a acollir-la, no podíem fer res més», assumeix la Laura. Ella i el seu marit, Javier España, fa nou anys que passen el Nadal i l’estiu amb Nàstia Iamolenko, la germana de l’Alla. Una adolescent que viu en un llogarret de Txernòbil, ara zona ocupada per les tropes russes. «Just el dissabte que ens va escriure l’Alla va ser quan vam deixar de tenir contacte amb Nàstia. No sabem si és viva, si té menjar...», explica la Laura, amb els ulls humits. L’Alla està instal·lada a l’habitació que ha ocupat la seva germana petita a Sabadell durant gairebé una dècada. «Ja no temo per la meva vida, però estic desesperada, no puc fer res per la meva família», afirma la noia, ja fora del perill de la guerra.