Escenaris catastròfics o una pau incerta

Entre els escenaris catastròfics i una intervenció diplomàtica salvadora de la Xina, apostin pels primers. Pequín envia missatges que volem llegir com a contradictoris malgrat que continuen donant suport a Rússia. El president Xi Jinping no acudirà al rescat d’Occident, i menys dels EUA. El nostre desgast reforçarà el seu domini mundial. Aquest joc d’esperar i veure té un temps de caducitat: fins que afecti la seva economia. Tenim dos escenaris catastròfics i un de preocupant que pot acabar molt malament. Des de Moscou s’ha transmès la idea que hi haurà retirada de tropes si Ucraïna accepta la sobirania russa de Crimea i del Donbass, si renuncia a entrar a la OTAN i es desmilitaritza. Sona a intent de confondre i dividir l’opinió pública, tot i que més endavant acabi sent una possible solució. El que vol Vladímir Putin avui és la rendició incondicional d’Ucraïna. El líder rus viu en una bombolla, envoltat d’una camarilla que li diu el que vol escoltar. Diu Fiona Hill, una de les més expertes a analitzar Putin, que la seva sala preferida del Kremlin està decorada amb les estàtues de Caterina II, Pere I, Nicolau I i Alexandre I, el que es va enfrontar a Napoleó. S’ha passat la pandèmia estudiant mapes de les èpoques més glorioses de Rússia. El seu anhel és ser el cinquè dels grans tsars. Error de càlcul Devia creure que els ucraïnesos rebrien amb joia les seves tropes, que la victòria seria senzilla. La realitat l’obliga a readaptar els plans. La seva cultura militar, com va demostrar a Grozni i Alep, consisteix a encausar la màxima destrucció. Kíev pot afegir-se a la llista. Si aconsegueix els seus objectius, que, segons Macron, consisteixen en la conquesta de tot el país i el canvi de govern, començarà una ocupació que exigirà la presència permanent d’una força significativa. L’actual resistència militar i civil li auguren una ocupació costosa. Putin ha fet més per la identitat ucraïnesa en dues setmanes que per la revolució d’Euromaidan en vuit anys. La ruptura és completa i inclou els russoparlants. El cap del Kremlin no acceptarà una sortida que consideri humiliant. El seu càrrec està en joc. ¿Seria humiliant quedar-se sol amb el Donbass i Crimea i deixar Kíev el president Zelenski, a qui ha titllat de nazi i drogoaddicte? Qualsevol pacte de seguretat hauria d’incloure la Xina, que no vol una OTAN dependent dels EUA a la seva zona d’influència (Taiwan, les illes del mar del sud de la Xina). El pacte ha de ser global. ¿Escalada atòmica? Per Hill és essencial que Putin no percebi que l’objectiu és forçar la seva caiguda. El seu gran temor és acabar com Gaddafi. Si se sent acorralat, entraríem en el pitjor escenari catastròfic, que pot incloure el llançament d’una bomba nuclear tàctica sobre Ucraïna. ¿Estem preparats per iniciar una escalada atòmica? Seria un escac i mat a l’OTAN. Pensar que això és possible ja és una victòria psicològica de Putin. Un altre escenari perillós seria deixar d’enviar armes sofisticades a l’Exèrcit ucraïnès per no allargar la guerra i minimitzar el nombre de baixes civils, com proposa Pablo Iglesias. No fer res o poc en el passat és el que ha acabat enfortint Putin. Va passar el 2008, quan Rússia va arrabassar a Geòrgia les regions d’Abkhàzia i Ossètia del Sud després de coquetejar amb l’OTAN, i el 2014, després d’annexionar-se Crimea i provocar la guerra al Donbass. Tampoc es va dir res en les dues guerres de Txetxènia, considerades un afer intern. Expansionisme tsarista ¿Es pararà Putin a Ucraïna o té més objectius estratègics? ¿Serà suficient per vendre un èxit històric o voldrà incloure Moldàvia i Geòrgia? Putin sap que tocar els Bàltics provocaria una tercera guerra mundial, malgrat que en els seus deliris imperials formen part de la seva àrea d’interès. Pels llibres d’història sabrà que Polònia, Lituània i Suècia van ser en algun moment imperis que van rivalitzar amb el rus. La jugada més audaç seria atacar Finlàndia. No pertany a l’OTAN, no exigeix una resposta. L’article 5 de l’Aliança Atlàntica obliga tots els membres a actuar si un país és atacat. La redacció permet una interpretació menys literal. Ucraïna en queda fora, però Finlàndia podria ser una causa bèl·lica, com ho seria un atac dels subministraments d’armes a Ucraïna a Polònia, com ha advertit el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg. La UE creu que a curt termini només existeix l’opció d’ajudar l’Exèrcit ucraïnès amb armes sofisticades que permetin resistir o alentir l’avenç. Espera que si Rússia s’entrampa i pateix baixes serà més fàcil que Putin accepti una sortida negociada que consideri honorable. Rússia té la seva economia al caire del precipici a causa de les sancions, però Putin encara té a mà una opció terminal: tallar el subministrament de gas a una Europa dependent. Sap que les extremes dretes europees, a qui ha finançat i mimat durant anys, es beneficiaran de la irritació que provocarà l’augment del preu de la llum, la gasolina, l’oli de gira-sol i els cereals. Són la seva quinta columna en una guerra total.

Escenaris catastròfics o una pau incerta

Interactiu: dues setmana de guerra a Ucraïna

La invasió russa d’Ucraïna, en directe

El més llegit