Ja són 96 els multimilionaris russos sancionats per l’agressió a Ucraïna

Ja són 946 els noms de ciutadans russos i ucraïnesos que han deixat de ser-ho –igual que les entitats que gestionen– els que integren avui la llista de castigats per la Unió Europa amb una congelació d’actius. Augmenten les filiacions que quatre edictes del Consell Europeu han anat sumant des que el març de 2014 els governs de la Unió van decidir no deixar impune l’annexió de Crimea per Rússia, aquella «operació militar especial» de Vladímir Putin que ha conduït a l’actual invasió d’Ucraïna. Però d’aquesta llista només una part són «oligarques» russos. Una altra llista, la de sancionats pel Departament del Tresor dels Estats Units a partir de 2018, n’identifica 96. No tots els noms que assenyalen els Estats Units apareixen entre els que es penalitza a aquest costat de l’Atlàntic. És el cas del petroler Vagit Alekperov, president de Lukoil, o el magnat de l’alumini Oleg Deripaska, amo de l’elèctrica EN+, assenyalats a la vora americana però no (encara) en la Unió. La llista europea inclou els 450 membres de la Duma russa (parlament). La llista americana originària reuneix menys gent, 327: els 96 oligarques, 114 polítics, 74 ministres i consellers regionals i 43 funcionaris del Kremlin. I no només estan relacionats amb l’agressió a Ucraïna, sinó també amb la promoció de la guerra a Síria. Estiguin en una o altra llista, tots tenen una cosa en comú: pesa sobre ells l’acusació occidental d’haver promogut o avalat la guerra a Ucraïna i de sostenir el règim de Vladímir Putin. El fitxer FSD i l’S241 Report El fitxer FSD i l’S241 ReportLa inclusió del mandatari rus és, per cert, recent, tant com la del ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, i les dels caps militars Valeri Gueràssimov (cap de l’Estat Major) i Serguei Xoigú (ministre de Defensa): del 28 de febrer en aquests casos. Els seus noms figuren en els dos grans fitxers dels quals, potser algun dia, traurà filiacions un tribunal internacional. El nord-americà, elaborat amb dades de la intel·ligència exterior i financera del Departament d’Estat, es va originar en el Section 241 Report elevat a la Secretaria del Tresor amb els «America’s adversaries» el gener de 2018 i actualment entra en la que els buròcrates americans anomenen SDN List. Són les sigles de Sepecially Designed Nationals. La llista europea es guarda en un llarg fitxer informàtic –40 segons de ‘scroll’ d’ordinador no n’hi ha prou per fer desfilar tots els noms–: l’FSD (Financial Sanctions Database). Onze dies de guerra híbrida a Crimea, entre el 6 i el 17 de març de 2014, van animar la UE finalment a crear el fitxer. La celebració d’una mena de referèndum d’autodeterminació impulsat per Rússia entre els prorussos de Crimea i els ucraïnesos acabats de conquerir va esperonar la UE: «Els caps d’Estat o de Govern van considerar que la decisió del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea de celebrar un referèndum sobre l’estatut futur del territori és contrària a la Constitució d’Ucraïna i, per tant, il·legal», diu el preàmbul de les sancions. També periodistes També periodistesA partir de la condemna d’aquell referèndum inconstitucional, la llista es va començar a engrossir. I no només de polítics i empresaris. En aquesta presó virtual hi ha personatges com Tigran Keosayan, periodista i director de cine «que ha difós propaganda antiucraïnesa en els mitjans russos», diu l’edicte que el va ficar a la llista el 28 de febrer. El seu programa de televisió, «finançat per l’Estat» (‘Serradora amb Tigran’), és considerat un instrument de «desestabilització, menyscapte i amenaça de la seguretat d’Ucraïna». És el cas també de la periodista Olga Skabéieva, de la televisió pública Rússia 1. «Juntament amb el seu marit Ievgueni Popov, presenta la tertúlia política més popular de Rússia, ‘60 minuts’, en la qual ha difòs propaganda antiucraïnesa [...] de manera esbiaixada [...] rebaixant a Ucraïna al paper d’anti Rússia», diu la seva fitxa europea. De forma tàcita, les acusacions europees atribueixen a aquestes estrelles de la comunicació russa un paper d’eina de Putin i el seu règim, com els Estats Units ho veu en els oligarques i les seves empreses. Considera oligarca tot aquell que té una fortuna de més de 1.000 milions de dòlars. En el cas de les empreses, si estan participades o dominades pel Kremlin, les anomena «entitats paraestatals». «Les paraestatals russes –diu un informe del Tresor elevat al Congrés nord-americà el 2018 per informar de l’S241 Report– tenen orígens en l’economia dirigida de la Unió Soviètica». Els gegants industrials que van ser privatitzats han sigut parcialment renacionalitzats per compra, decret o pactes de col·laboració publicoprivada. Avui sumen «un terç de tots els llocs de treball a Rússia i un 70% del seu producte interior brut». Dos ministeris espanyols implicats Dos ministeris espanyols implicatsEuropa, en el seu reglament d’execució de les sancions, defineix els seus objectius russos com «persones físiques responsables d’accions que menyscabin o amenacin la integritat territorial, la sobirania i la independència d’Ucraïna». Sobre els seus béns, el Diari Oficial de la UE va establir el març de 2014: «S’immobilitzaran tots els fons i recursos econòmics la propietat, tinença o control del qual correspongui a persones físiques o jurídiques que figurin a l’annex...» Aquesta ordre és llei per als estats membre de la Unió. A Espanya, dos departaments han de sancionar els russos del fitxer: el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i la Subdirecció General d’Inspecció i Control de Moviment de Capitals, dependent del Ministeri d’Economia. Sota aquesta vigilància es considera, per exemple, el primer rus que va entrar a la llista, el 17 de març de 2014. Es diu Serguei Aksiónov i té 49 anys. El 27 de febrer d’aquell any «va ser elegit primer ministre de Crimea», relata la seva fitxa d’acusació, en una sessió del parlament regional si més no irregular: la votació es va fer «en presència d’homes armats prorussos».

El més llegit