El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha denunciat un atac aeri rus contra un hospital infantil de Mariúpol i ha tornat a demanar el tancament de l’espai aeri ucraïnès. «Atac directe de les tropes russes a l’hospital de maternitat. Hi ha persones, nens sota la runa. ¡Atrocitat! ¿Quant de temps més serà el món còmplice ignorant aquest terror? Tanquin l’espai aeri ja», ha escrit Zelenski a Twitter. «Aturin els assassinats. Tenen el poder, però sembla que han perdut la humanitat», afegeix el president ucraïnès.

El cap de l’administració militar regional, Pavló Kirilenko, ha publicat un vídeo a Facebook que mostra la magnitud dels danys causats en l’atac. «El centre de la ciutat, l’hospital, la secció maternal i de cures, tot això ha quedat destruït en un atac aeri rus a Mariúpol. Ara mateix», ha escrit a Facebook, acusant les forces russes d’haver «traspassat el límit de la humanitat». «¡Deixa d’anomenar-te humà!». «Deixin d’anomenar-se éssers humans», ha afegit.

Més enllà del greu atac de Mariúpol, la situació a les ciutats ucraïneses es torna més i més insostenible amb l’avanç de la guerra. «Mentre parlem està morint gent», resumia taxatiu el ministre de Territoris i Comunitats, Oleksí Txernixov, en una roda de premsa ‘online’ en què va comparèixer al costat dels alcaldes d’algunes de les principals urbs per explicar la situació.

Sense subministraments

Mariúpol està devastada i desproveïda de gas i electricitat a causa dels bombardejos de les tropes russes sobre les seves infraestructures estratègiques. «L’única manera de cuinar és fent foc al carrer i per beure s’ha de desfer la neu. Per posar un exemple, més de 300 nadons acabats de néixer necessiten llet en pols i no els hi podem donar. Això no és una guerra, és un genocidi», va explicar el tinent d’alcalde de la ciutat portuària del sud-est del país, Serhí Orlov, després de denunciar la mort d’un nen per deshidratació. «Això no hauria d’estar passat en ple 2022».

A Mariúpol, igual que a Txerníhiv, els cadàvers s’apilen al carrer i les autoritats estan fent fosses comunes perquè és impossible enterrar els morts pels bombardejos continuats. Segons es pot veure en unes imatges cedides pel Ministeri de Territoris i el mitjà de comunicació Internews Ukraine, els cossos es traslladen en taüts amb camions fins a les fosses comunes, on estan sent enterrats quan els bombardejos donen treva perquè, segons denuncien les autoritats ucraïneses, gran part d’aquests cossos són de soldats russos que Putin rebutja tornar al país veí per no admetre les seves baixes.

La situació no és gaire diferent del que s’està vivint a la ciutat de Sumi. El seu alcalde, Oleksandr Lisenko, va assegurar que «les tropes russes disparen sense ni mirar a qui» i que malgrat que el seu hospital segueix mig operatiu, és tan forta l’escassetat de material que no poden medicar la majoria de malalts. «Necessitem urgentment insulina i antibiòtics», va demanar. 

Infraestructures destruïdes

A Khàrkiv, les necessitats són semblants. «Estem treballant a contrarellotge per mirar de restaurar els subministraments que han sigut destruïts per les bombes, però mentrestant la gent es mor de fred. Molts ho han perdut tot i estem tenint temperatures gèlides que són molt difícils de suportar sense calefacció», va explicar l’alcalde de la ciutat, Igor Terehov. Gairebé cap ciutat disposa ara mateix de plens subministraments per als seus ciutadans a causa dels atacs indiscriminats. «Els soldats russos estan saquejant botigues i comerços, robant les persones i matant els civils que no han fet res, només caminar pel carrer. No havíem pogut enterrar els morts fins fa poc i no s’ha permès que els subministraments ni l’ajuda arribi a la ciutat», denunciava l’alcalde de Trostianets, a la regió de Sumi, Iuri Bova. A Zhitomir, lamenten la pèrdua dels col·legis i les escoles bressol. Serhí Sukhomlin, l’alcalde de la localitat, va assegurar que «han quedat reduïdes a runa». Veniamin Sitov, alcalde de Merefa, a la regió de Khàrkiv, va revelar que els pensionistes estan en una situació especialment preocupant perquè no estan rebent els diners de la pensió i no poden comprar el poc menjar que queda. 

«Alguns atacs han tingut lloc de nit mentre la gent dormia. Hem intentat salvar totes les persones que hem pogut però ha sigut una experiència terrible. La nostra ciutat no té cap mena d’instal·lació militar, no hauríem de ser un objectiu», va denunciar Sitov.

Les autoritats ucraïneses van confirmar ahir un acord amb Rússia per a un alto el foc entre les 9.00 i les 19.00 (hora local), que va permetre l’evacuació de 40.000 dones i nens a través de sis corredors humanitaris des de la capital Kíev i altres localitats del país. Malgrat l’alta xifra d’evacuats, les autoritats ucraïneses van denunciar que una sèrie d’inconvenients a les ciutats de Kíev, Khàrkiv i Mariúpol van impedir que es complís l’objectiu d’haver tret del país un total de 100.000 civils. 

Corredors intransitables

Per a les evacuacions, el Govern es va posar en contacte amb el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) i van assenyalar que les àrees on s’han d’aturar els atacs són les compreses entre Energodar i Zaporíjia; Sumi, en direcció a la ciutat de Poltava; Mariúpol i Zaporíjia; Volnovaia amb Pokrovsk; i entre Pasas i Lozova (a la regió de Khàrkiv). El sisè corredor afectaria la regió de Kíev i inclou un recorregut que inclou Vorzel, Butxa, Borodianka, Gostomel i Irpín, a més de Stoianka i Belgorodka. Malgrat el pacte, abandonar les ciutats en molts casos no està sent possible. «No es permet la sortida de vehicles privats, les tropes russes els disparen quan arriben als punts de control perquè facin mitja volta, i les evacuacions amb autobús tampoc estan sent possibles. Fa dies que estem mirant d’evacuar ciutadans i sempre ens deneguen els corredors, sempre hi ha alguna eventualitat. Des de carreteres bloquejades a bombardejos per impedir la circulació», va denunciar el tinent d’alcalde de Mariúpol. Segons la Creu Roja, 200.000 persones continuen atrapades a la ciutat esperant escapar de les bombes i les tropes russes. En canvi, el corredor de Sumi, per on van transitar amb èxit unes 5.000 persones que van aconseguir fugir dimarts, va tornar a obrir ahir per segon dia consecutiu. L’alcalde de la localitat va explicar que els ciutadans estan podent sortir de la ciutat, fins i tot amb els seus vehicles, però va advertir que les reserves de combustible són cada vegada més baixes i que això complica l’èxode.