El vesper bàltic que visita Pedro Sánchez

«No es pot ignorar» el «risc de desestabilització als països bàltics provocat per una ingerència indirecta i encoberta de Moscou, que podrien afavorir disturbis provocats per reivindicacions [...] de la important minoria russa». En aquest clima de desestabilització «no seria massa difícil agitar les aigües prou com per fer incòmoda la presència de les forces de l’OTAN, entre les quals es troben les tropes espanyoles». Aquest perill el descriu ‘Efectes de la guerra d’Ucraïna a les repúbliques bàltiques’, un informe redactat per a l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE) pel tinent coronel de l’Exèrcit de Terra Andrés González Martín. L’IEEE, organisme públic dependent de Defensa, l’ha reeditat en el present panorama bèl·lic a Ucraïna atesa la represa vigència de l’anàlisi, redactada el juliol del 2018, durant el conflicte al Donbass, prolegomen de l’actual invasió russa. Entre els seus continguts, l’advertència que es lliura una «guerra d’informació dirigida a provocar tensions internes», en què és objectiu rus «aïllar políticament Letònia, Estònia i Lituània dels seus socis europeus, debilitar-ne la credibilitat democràtica i presentar aquests estats com a enemics dels drets humans». Factors militars: míssils i un dèbil corredor El treball de González Martín cobra rellevància aquest dimarts, dia en què el president Pedro Sánchez visita dirigents i instal·lacions militars a la base d’Adazi (Riga, Letònia). El treball de l’IEEE s’atura en el principal detall de caràcter operatiu militar: el desplegament de Rússia –confirmat oficialment el febrer del 2018– de míssils balístics Iskander M3 a la franja de Kaliningrad. És «un pas més en la militarització de la zona i proporciona capacitats ofensives a Rússia per fer operacions d’antiaccés i negació d’àrea al Bàltic i Polònia». En termes militars, guanyen la «negació d’àrea» aquelles armes i sistemes que impedeixen l’accés, pas o estada en un lloc a una força contrària. Contra la interpretació que les autoritats civils i militars dels països bàltics fan d’aquest desplegament, l’autor de l’anàlisi de l’IEEE considera que aquesta distribució de míssils «en cap cas suposa un risc directe més per a altres països de la Unió Europea». Però sí que estima la interpretació de l’Estat Major de l’Exèrcit estonià, en el sentit que els Iskander són allà per complir «el propòsit rus de controlar el mar Bàltic i els seus accessos». L’estudi s’atura també en el principal punt feble de l’OTAN en un eventual conflicte amb Rússia per les repúbliques bàltiques, descartant la possibilitat de defensar-les mitjançant forces convencionals: la bretxa de Suwalki, un corredor de només 104 quilòmetres de connexió per terra d’Estònia, Lituània i Letònia amb la resta de països de l’OTAN i la Unió Europea (UE). El passadís, a la frontera amb Polònia, és d’«una singular vulnerabilitat per sostenir la defensa convencional dels tres estats bàltics». En aquest sentit, el tinent coronel González Martín recorda que les maniobres russes i bielorusses Zapad 2017 van ser interpretades com «la preparació d’un futur assalt a la bretxa de Suwalki». L’«angoixa estratègica» russa El treball de l’IEEE observa la frustració russa per les invitacions de la UE i l’Aliança Atlàntica a països de l’est i la «indefinició de la política de portes obertes de l’OTAN i en paral·lel de la UE a l’est». Rússia, diu l’analista, «percep com una amenaça a la seva pròpia seguretat o prosperitat la integració dels seus veïns en aliances militars o associacions econòmiques a les quals no pot accedir», i abunda amb perspectiva occidental autocrítica: «El caràcter excloent i exclusiu de les aliances i associacions és l’origen del problema». Recorda, a més, les advertències de Putin sobre «si comprimeixes el ressort fins al seu límit». L’expresident ucraïnès Petró Poroixenko, al declarar el 2018 el seu pla d’incorporar-se a l’OTAN en 10 anys, va destacar que «l’experiència d’Ucraïna seria molt útil perquè l’OTAN pogués aprendre com resistir a Rússia». La percepció russa d’aquest tipus d’iniciatives com a amenaça «activa una angoixa estratègica» i «una espiral d’escalada». «Crec –diu l’autor– que les repúbliques bàltiques haurien d’entendre que la seva seguretat i estabilitat estan relacionades amb les intencions que Occident té d’influir en el futur d’Ucraïna», on «hi ha una guerra que afecta els interessos nacionals russos i que Rússia no vol perdre». Gas a diferent preu per dividir Europa L’anàlisi també s’atura en l’ús per Rússia del subministrament de gas a Europa, i com, mentre garantia als països de l’Oest l’estabilitat de preus, ha amenaçat i castigat els països de l’Est amb talls i pujades sobtades. «Establir dos blocs aïllats de subministrament és una arma poderosa en mans de Moscou», diu. En aquest sentit, enquadra el suspès projecte del gasoducte Nord Stream 2 –tuberia de l’empresa Gazprom directa entre Rússia i Alemanya– com a part d’aquesta estratègia. El tub pel fons del mar Bàltic garantiria «una relació diferencial i directa entre Rússia i els països de l’Oest a través d’Alemanya que perjudica els països fins ara de trànsit, que perden pes en les seves negociacions amb Rússia». És un risc sí percebut pels governs occidentals. «Al desconnectar els interessos de garantia de subministrament a preus raonables dels diferents països de la Unió es debilita la força de la Unió en la seva relació amb Rússia». L’espurna: russos discriminats Amb tot, l’element estratègic més volàtil és avui el sociopolític. Al país que visita Pedro Sánchez hi ha importants blocs de població d’origen rus soviètic amb els seus drets disminuïts, en franca contradicció amb l’esperit de la UE. I això és un perill. «A Estònia i Letònia a les minories ètniques se’ls exigeix superar unes proves que acreditin el suficient coneixement de la història, les lleis i l’idioma propi del país per poder aspirar que se’ls reconegui la ciutadania». Això manté «un nombre important d’habitants fora del sistema polític». Aquestes persones «són identificades per l’Estat com a no ciutadans, no tenen drets polítics i tampoc poden accedir a llocs en l’administració». A Letònia, segons l’ONU, són 252.195 persones –6% de la població–, 85.301 a Estònia. És una franja d’«importants minories russes a les quals no s’han reconegut plenament els drets», un «objectiu fàcil per a les campanyes de desinformació promogudes per corrents nacionalistes o directament per Moscou». Si l’agressió russa a Ucraïna s’estén pel nord, serà inflamant aquest estrat de descontentament, si Putin aconsegueix aplicar-hi l’espurna de l’odi o el temor d’Occident.

El vesper bàltic que visita Pedro Sánchez

Un informe militar espanyol adverteix del risc que Rússia desestabilitzi Letònia i la resta del Bàltic

El més llegit