De l’hospital al búnquer: l’odissea dels petits pacients ucraïnesos

L’hospital infantil Ohmatdyt de Kíev, que funciona entre les bombes i és el més gran centre pediàtric d’Ucraïna, viu des de fa una setmana una situació desesperada. Els prop de dos-cents nens ingressats actualment allà no poden ser exclosos del protocol, de manera que cada vegada que sonen les sirenes antiaèries i hi ha perill d’atac, han de córrer cap als improvisats refugis que han sigut habilitats perquè els petits pacients no perdin la vida. No obstant, com que no hi ha gaire espai, no totes les criatures es poden mantenir als refugis les vint-i-quatre hores ni és possible traslladar constantment aquells que pateixen les patologies més greus. Els esmentats condicionants han obligat a trobar una solució de compromís: només els pacients més greus viuran als búnquers. Però com que tot i així són més dels que caben en l’aforament, l’única solució que li han donat a l’Igor i la seva mare és que es mantinguin en un matalàs a terra i esperin allà –al costat d’altres nens i pares– les mostres de carinyo i l’atenció sanitària que presten la desena d’infermeres que s’ocupen d’ells. L’Igor, que no té més de tres anys, no ho entén. Com tampoc ho entén el nen que és al seu costat, una mica més gran, que passa el temps jugant amb un telèfon reconvertit en videojoc i es tapa els ulls quan veu algú que no coneix. «És una mica tímid, i ara més», explica la seva mare, amb una naturalitat que desarma. No són els únics que no respiren tranquils. El Sasha, que té sis anys, pateix una disfunció renal i necessita hemodiàlisi, però tampoc pot anar-se’n de l’hospital. Passa els dies al costat de la seva mare en una estreta llitera apinyada entre aparells mèdics que, a estones, trastornen el Sasha i el fan caure en un plor desconsolat. «Vaig arribar fa quatre mesos i ara jo soc aquí, i ells allà, el que em preocupa moltíssim», diu la seva mare, Oksana, de 31 anys i resident a Donetsk, una de les dues grans urbs separatistes de l’est del país, on els enfrontaments no cessen des de fa vuit anys. Alt risc d’infeccions El doctor Vladimir Zhovnir, director de l’hospital, ho diu sense gaires voltes. «No estàvem preparats», afirma el metge. «No ens imaginàvem que els russos, que al cap i a la fi comparteixen tant amb nosaltres, ens atacarien. Realment ha sigut completament inesperat», afirma. «És una situació molt dolenta, gairebé no puc trobar les paraules per descriure-la. No aconseguim donar als nens un servei mèdic adequat. Als búnquers no hi ha bona ventilació i corren el risc d’agafar diferents tipus d’infeccions», afegeix després de precisar que, des que va començar el conflicte, també han arribat al seu hospital nens nascuts durant la guerra. La vida no sempre ha triomfat sobre la mort. Alguns dels nadons han mort al néixer o poc abans, explica el doctor Zhovnir. «Un nadó va morir abans d’arribar a l’hospital, i un altre va patir una mort clínica poc després de ser ingressat. Estava en molt males condicions. Dos nadons més van arribar amb ferides provocades pels bombardejos. Un va arribar amb un traumatisme al coll i un sagnat massiu, el vam resuscitar però encara està en males condicions. Un altre té una ferida al cap i a la mà», explica Zhovnir. Nens en conflictes i mares traumatitzades No és l’única tragèdia. «Hi ha nadons que no estan tenint accés a les seves dosis d’insulina, els trasplantaments estan paralitzats i, fins i tot, les consultes de pediatria han sigut ajornades de forma indefinida. També sé de nadons que han mort en altres zones del país perquè no han pogut arribar a temps als hospitals», argumenta. «Ens hem cansat de les tergiversacions, necessitem ajuda», es queixa desesperat abans d’afegir que «també les mares estan traumatitzades». La psicòloga infantil Olena Onoprienko explica que «tots els nens, igual com els pares, estan en una situació molt difícil perquè la guerra és un gran estrès per a ells». Per a tothom, assegura, va ser una sorpresa majúscula. «No estàvem preparats però anem millorant cada dia. Tots els dies anem improvisant alguna cosa nova», afegeix. «Però ens falten medicines, no ens arriben. I el problema no és només dels nens, sinó també dels pares, que necessiten tranquil·litzants per afrontar aquests dies». La tragèdia de l’hospital Ohmatdyt no és un cas aïllat. Segons l’Unicef, les hostilitats són una amenaça immediata per a 7,6 milions de nens a Ucraïna.

De l’hospital al búnquer: l’odissea dels petits pacients ucraïnesos

Els pacients en estat més greu del major hospital pediàtric de Kíev són traslladats als refugis, on escasseja la ventilació i augmenta el risc d’infeccions

La falta de medicaments per als nens i els seus familiars és un altre dels problemes als quals s’enfronta el sistema

El més llegit