El fiasco diplomàtic de Macron amb Putin

Sembla que hagin passat segles des de la reunió entre Emmanuel Macron i Vladímir Putin al Kremlin. La llarguíssima taula blanca, objecte de múltiples mems i que va simbolitzar el distanciament entre Rússia i Occident, ha quedat feta miques. I això que amb prou feines han passat 19 dies des d’aquella mediàtica trobada. La invasió russa d’Ucraïna, amb el previ reconeixement de Moscou de la independència del Donbass, va evidenciar el fracàs dels esforços diplomàtics del president francès per evitar el pitjor dels escenaris, finalment, convertit en realitat. Macron va decidir ajornar fins a principis de març l’oficialització de la seva candidatura per concentrar-se en les negociacions entre Rússia, Ucraïna i el bloc occidental. Després que la seva hiperactivitat diplomàtica no hagi aportat cap resultat –més aviat va fer la sensació d’haver sigut manipulat per Putin per guanyar temps–, anunciarà les seves aspiracions electorals la setmana vinent, abans que s’acabi el termini per fer-ho, el 4 de març. L’oposició i analistes polítics van considerar que aquest anunci en l’últim moment ha sigut com una aposta cínica del jove president amb l’objecte d’imposar una campanya llampec, en la qual assumís el mínim risc. I així aconseguir una fàcil reelecció en els comicis del 10 i 24 d’abril, en què, segons els sondejos, parteix com a favorit. La realitat és que la guerra a Ucraïna ha relegat a un pla totalment secundari la campanya electoral, que ja s’estava desenvolupant a mig gas. Els debats sobre la pandèmia, la immigració i el poder adquisitiu dels francesos han deixat pas a discussions –sovint acalorades i amb tons bel·licistes– sobre l’amenaça de Rússia, la seguretat a Europa i el paper de França al món. «Aquesta guerra durarà» «Aquesta guerra durarà»«La guerra ha tornat a Europa. Si us hagués de transmetre una convicció aquest matí, aquesta guerra durarà», va assegurar Macron durant una visita dissabte al matí al Saló de l’Agricultura. El dirigent centrista ja havia advertit dijous: «[Aquest conflicte suposarà] un punt d’inflexió en la història d’Europa i del nostre país». Després que diplomàtics francesos consideressin durant setmanes exagerades les advertències nord-americanes d’una imminent invasió d’Ucraïna –¿si Washington tenia tan clar que aquest escenari es produiria, per què no va prendre mesures més valentes per evitar-lo?–, el president gal va canviar clarament el to des de dijous. El Govern francès no només va condemnar amb fermesa l’atac rus, sinó que també s’ha posicionat a favor de l’enviament de material militar defensiu i d’algunes de les sancions econòmiques més dures, com l’exclusió de Rússia del sistema bancari Swift. Les forces navals franceses van interceptar al canal de la Mànega un barco comercial amb bandera russa, sospitós de pertànyer a una de les empreses sancionades per la Unió Europea. A més, Macron va ser el primer dirigent occidental a parlar amb Putin dijous a la nit després de decretar l’ofensiva. Tot i que al jove president no se li poden retreure els seus esforços diplomàtics, el desenllaç tràgic evidencia el fracàs de la seva estratègia, accentuada des del 2019, d’adoptar una actitud dialogant amb el president rus per apaivagar la nova Guerra Freda entre Occident i Moscou, que amenaça amb un conflicte directe entre potències nuclears. Els ultres Zemmour i Le Pen queden retratats Els ultres Zemmour i Le Pen queden retratatsEl fracàs de Macron en la guerra Rússia-Ucraïna se suma a la recent retirada de Mali i la traïció patida pel seu país en la crisi dels submarins. El balanç de la política internacional de França en els últims cinc anys resulta especialment pobre. ¿Ho pagarà el jove president a les urnes? ¿O la por suscitada en l’opinió pública per la invasió russa d’Ucraïna farà que la seva reelecció sigui més còmoda que un passeig de diumenge? Falten 44 dies per a la primera volta de les presidencials i resulta impossible pronosticar els efectes electorals de la guerra. De fet, els ultradretans Éric Zemmour i Marine Le Pen, principals rivals de Macron, encara han quedat més retratats pel conflicte, a causa dels seus vincles ideològics i polítics amb la Rússia putiniana. Zemmour va defensar el 2018 que França necessitava un «Putin francès», mentre que Le Pen va finançar la seva anterior campanya amb els diners d’un banc rus. Les possibilitats de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon –candidat d’esquerres més ben posicionat– també es poden veure llastades, ja que els grans mitjans assimilen, amb evident mala llet, la seva posició altermundialista i contrària a l’OTAN amb una suposada condescendència amb Putin. Després de mesos d’una campanya marcada per polèmiques estèrils i les eternes discussions sobre la immigració i la inseguretat, ara la democràcia francesa haurà de debatre sobre un assumpte crucial: la seguretat a Europa i el rol de França al món.

El fiasco diplomàtic de Macron amb Putin

El president francès es prepara per oficialitzar in extremis la seva candidatura després del fracàs de la seva aposta diplomàtica amb Rússia

L’ofensiva russa deixa en evidència el jove president, però debilita encara més els aspirants ultradretans

El més llegit