La invasió d’Ucraïna obre una nova era a Europa i torna als EUA el seu paper de sentinella continental

‘America is back’. La frase tants cops repetida pel president dels EUA, Joe Biden, per fi ha cobrat sentit. La invasió russa d’Ucraïna ha tornat als Estats Units el seu paper central en la defensa del continent europeu, encara perplex pel brutal desafiament plantejat per un Vladímir Putin que no només ha polvoritzat el dret internacional amb la seva agressió militar, sinó que ha posat en perill l’ordre europeu que ha servit per mantenir la pau entre les seves grans potències des de la caiguda del comunisme. L’avenç de les tropes russes cap a Kíev amb la intenció d’escapçar el seu Govern a punta de pistola comença a configurar una nova era al continent marcada per les polítiques de contenció contra Moscou molt semblants a les que van imperar durant el mig segle de la guerra freda. «Putin ha deixat clar que vol acabar amb l’ordre europeu dels últims 30 anys, prendre el control del seu veïnat i desestabilitzar les societats democràtiques que hi hagi. Per això aquesta crisi va molt més enllà d’Ucraïna», assegura en una entrevista Daniel Hamilton, ex número dos del Departament d’Estat per als Afers Europeus. En les pròximes setmanes s’especularà molt sobre si aquest és l’inici d’una nova guerra freda a Europa, que ha vist com el Kremlin envaïa amb tota mena de pretextos fabricats un país sobirà de 44 milions d’habitants, el segon més gran en extensió del continent, només superat per Rússia. Els contorns del nou marc geopolític ja s’han començat a dibuixar amb la resposta adoptada per l’OTAN, la UE i els EUA, que ha recuperat la seva raó de ser a Europa, on mantenia abans de la crisi 90.000 militars permanentment apostats. S’han reforçat les fronteres orientals del continent i s’han donat els primers passos per deixar l’economia russa fora del mercat internacional amb les sancions més draconianes de la història contra Moscou. Els primers esbossos d’una política de contenció que, en el pitjor dels escenaris, podria derivar en una cosa semblant a un nou teló d’acer, la frontera oficiosa que va dividir el continent en dos blocs ideològics després del final de la Segona Guerra Mundial. Estratègia de contenció «L’estratègia llavors va consistir a desgastar Rússia perquè fos incapaç de competir amb les vibrants economies occidentals. Trigarà temps, però ho tornarem a veure», opina Hamilton. Un dels peatges d’aquesta estratègia serà la militarització d’Europa, forçada per la determinació de Putin per crear Estats titella al costat de les seves fronteres que li serveixin de tap contra l’OTAN, una organització que ha cultivat durant anys la cooperació amb Rússia mentre s’expandia cap a l’est, ignorant les reticències russes. No s’expliquen de cap altra manera les intervencions russes a Geòrgia, Ucraïna i Bielorússia dels últims anys. Cap d’elles, però, ha sigut tan greu com l’actual. Biden ja ha anunciat l’enviament addicional a Europa de 7.000 soldats nord-americans, als quals s’han de sumar els que va desplegar el Regne Unit als països bàltics i els de França a Romania. El canvi de paradigma no és un mal negoci a curt termini per als EUA, malgrat la intenció del seu president de centrar els seus esforços a reconstruir la classe mitjana nord-americana després de dècades d’intervencions a l’estranger. La seva indústria armamentística segurament serà la més beneficiada del rearmament, igual que el seu sector energètic, a mesura que Europa intenta reduir la seva dependència dels hidrocarburs russos. L’any passat, els EUA es van convertir en el primer exportador de gas natural liquat al continent. Presència dels EUA a Europa També s’hauria de reforçar l’ascendència de Washington entre aquells països que han qüestionat d’una manera o una altra la seva massiva presència a Europa. «Aquesta amenaça posarà al descobert algunes de les idees equivocades que han imperat en els últims 30 anys», assegura Peter Fever, que va ser assessor del Consell de Seguretat amb Clinton i Bush. «Des de la ingenuïtat que ha demostrat Alemanya al pensar que podia guanyar diners amb Rússia sense contribuir a crear un monstre, o la que va demostrar França al creure que podia solucionar els problemes mundials sense comptar amb els EUA». Però aquests beneficis a curt termini es poden convertir amb el temps en una llosa perquè el món està tornant a un pols perillós entre grans potències. Fins ara, els EUA estaven gairebé exclusivament centrats a contenir la Xina, però ja no podran continuar menyspreant Rússia com una petita molèstia al comprovar que està disposada a bombardejar els seus veïns i recuperar les formes imperials de l’era soviètica. Fa tres anys el Congrés va concloure, basant-se en un informe del Pentàgon, que els EUA «es podrien veure sobrepassats en cas que es veiessin forçats a lluitar en dos o més fronts simultàniament». I el que ara afronta són dos règims autoritaris disposats a canviar les regles del joc i soscavar la democràcia. Ucraïna n’és un bon exemple. «La seva potencial entrada a l’OTAN no té cap fonament. No és sobre la taula, per això és un pretext per a Putin», diu Hamilton. «El que no suporta és que Ucraïna es converteixi en un model alternatiu al seu règim a Rússia, un país pròsper i democràtic. Per això vol subjugar-lo, per reintegrar-lo a la Gran Rússia o convertir-lo en un obedient Estat-titella».

La invasió d’Ucraïna obre una nova era a Europa i torna als EUA el seu paper de sentinella continental

L’agressió militar russa força els aliats a recuperar l’estratègia de contenció contra Moscou durant la guerra freda

L’anticipat rearmament del continent torna a situar Washington com a actor essencial en la defensa europea

Guerra Rússia - Ucraïna: última hora en directe

Reportatge multimèdia: Per què Ucraïna és focus de conflicte (i com ens afecta)

El més llegit