Pànic i desbandada a la frontera de Polònia i Ucraïna

Només quan el vehicle supera l’última barrera del control de fronteres d’Ucraïna, al límit entre aquest país en guerra i Polònia, és possible identificar el drama humanitari que plana sobre tota l’Europa de l’est. Milers de vehicles, furgonetes atapeïdes amb béns, camions carregats fins als límits, esperen en cues descomunals per sortir del país. Els seus passatgers deixen enrere cases, bénss, objectes preuats, acceptant el tràgic destí que els ha ofert la vida: engrossir la llarga llista de refugiats que assumirà el continent europeu. L’ONU s’està preparant per a possibles fluxos d’entre un i fins a cinc milions de refugiats ucraïnesos que es podrien escapar del seu país pròximament. Membres de la defensa civil ucraïnesa dirigeixen l’allau de vehicles en direcció a territori de l’OTAN i la UE, sigles que per a milers de ciutadans d’aquest país equivalen a trobar-se a l’empara dels bombardejos i les incursions armades de l’Exèrcit rus. El trànsit és tan dens, potent i desbordat, que tots els carrils de la carretera entre la frontera i la ciutat de Lviv, a uns 90 quilòmetres a l’est, han sigut habilitats per als vehicles de sortida. Al voltant de la mitjanit de divendres, els carrers de Rava Russkaia, la primera població ucraïnesa, estaven literalment bloquejats per vehicles. Els qui ens dirigíem en direcció contrària, en canvi, se’ns obligava a fer enormes voltes de diverses desenes de quilòmetres, per camins sense asfaltar, flanquejats per propietats agrícoles i plens de sots i bassals provocats per la neu fosa. «¡‘Tvoiu mat’!» (expressió en rus i ucraïnès que significa «¡la teva mare!» i que és com un ‘fill de puta’), repeteix l’Ígor, el conductor. «Aquest cotxe no està fet per a aquestes carreteres», continuava, mentre intentava, mal que bé, no perdre el control del volant d’un limitat utilitari de fabricació japonesa que normalment transita per les ben asfaltades autopistes poloneses. I és que l’Ígor, constructor ucraïnès amb passaport polonès i resident a Gdansk (Polònia), havia cancel·lat un viatge de feina a Anvers i havia tornat la nit de dijous a divendres al seu país d’origen, concretament a la ciutat de Ternòpol, a recollir la seva família i a abandonar per sempre amb ells el seu país. No tenia ni tan sols els papers de l’assegurança en regla per transitar per territori ucraïnès, però els guàrdies fronterers, conscients de la situació excepcional que vivia el seu país, van decidir fer els ulls grossos i permetre-li el pas. Mentre encenia un cigarret, un darrere de l’altre, malgrat haver deixat de fumar, maleïa Putin i la seva obsessió amb Ucraïna, un país que el líder del Kremlin considera poc més que una simple província russa. Capital de la Ucraïna occidental Lviv, la capital de la Ucraïna occidental, viu aquestes primeres hores d’atac rus en una mena de calma tensa. Malgrat que els combats s’estan registrant als voltants de Kíev, la capital, a uns 500 quilòmetres en direcció est, el so de les alarmes aèries és constant. Al matí, dos udols han despertat els habitants, demanant-los que busquessin refugi, una cosa que s’ha repetit al punt del migdia. Minuts més tard, la televisió emetia consells als ciutadans per protegir-se en el cas que la ciutat estigués sota amenaça militar: «No surti al carrer, guardi una reserva d’aliments i aigua, documents, escoltin els consells de la defensa civil...» Això sí, en els moments en què no es produeix una alerta aèria, la gent transita pels carrers i intenta seguir amb les tasques quotidianes. El cèntric hotel Lvov, també al centre, ple de viatgers en trànsit, continua oferint esmorzars fins a les 11.00 h, mentre que la televisió repeteix de forma reiterada el discurs pronunciat aquest matí pel president ucraïnès Volodímir Zelenski en què assegurava que, tard o d’hora, Rússia haurà de negociar un alto el foc. «Com abans comenci aquesta conversa, les pèrdues russes seran menors», ha proclamat, en to desafiador. Lviv és la capital de la Ucraïna occidental, on el sentiment nacionalista és més fort i on la gent té l’ucraïnès com a principal llengua materna. Malgrat la gravetat de la situació, pocs habitants es creuen que l’Exèrcit rus s’atrevirà a ocupar la ciutat, tenint en compte el problema que generaria gestionar una ocupació militar i una població tradicionalment hostil a Moscou i als designis del Kremlin. L’Olga, russoparlant, tot i que casada amb un ucraïnès, es resisteix a abandonar casa seva. «Jo no me n’aniré d’aquí; he construït la casa amb les meves pròpies mans, durant anys hi he viscut sense aigua i sense electricitat», explica, mentre mostra, orgullosa, les fotos de les seves filles. Aquesta dona que des que tenia 20 anys no trepitja Rússia, travessa amb el cotxe a tota velocitat els carrers empedrats del centre de Lviv, flanquejada de monumentals edificis com l’òpera. «Ucraïna hauria d’haver entregat Donetsk i Lugansk a Rússia, ens hauríem estalviat tot això», sospira.

Pànic i desbandada a la frontera de Polònia i Ucraïna

La invasió russa a Ucraïna, en directe

Les tropes russes entren a Kíev

Milers de vehicles col·lapsen les carreteres per abandonar el país

El més llegit