Andrei Gratxov: «L’objectiu de Putin és assegurar el lloc de Rússia al nou món del segle XXI»

Andrei Gratxov va ser assessor i portaveu de l’últim president de l’URSS, Mikhaïl Gorbatxov, en els anys finals del seu mandat. Actualment viu a París i és professor del grau de Relacions Internacionals de la Universitat Blanquerna. Al seu últim llibre ‘Le jour ou l’URSS a disparu’ (L’any en què l’URSS va desaparèixer, editorial L’Observatoire) ofereix algunes raons que expliquen la crisi entre Rússia i Ucraïna. Atén EL PERIÓDICO per telèfon des de la capital francesa. La desintegració de la Unió Soviètica va deixar molts assumptes sense resoldre. ¿El conflicte actual és una conseqüència d’això? És simbòlic que la crisi entre Rússia i Ucraïna hagi començat exactament quan es compleixen 30 anys de la dissolució de l’URSS. Aquella sobtada ruptura i dissolució de la Unió Soviètica, que també va interrompre el procés de reformes polítiques de Gorbatxov, va deixar darrere seu nombrosos problemes i conflictes territorials i interètnics al territori de l’antiga URSS i va crear nous centres de tensió. En aquests 30 anys hi ha hagut la guerra a Txetxènia, la guerra entre Rússia i Geòrgia, problemes a Moldàvia... fins i tot els recents esdeveniments al Kazakhstan evidencien que tots aquests assumptes pendents no estan resolts. Però Ucraïna es manté com el més candent de tots perquè va ser un dels factors centrals que van portar a la ruptura de l’URSS quan va declarar el desembre de 1991 la seva independència. Durant aquests 30 anys hem tingut alts i baixos en la relació entre Rússia i Ucraïna. No obstant, Ucraïna és només una part del puzle d’aquesta crisi. Perquè la dissolució de la Unió Soviètica va permetre un nou tipus de relacions entre el nou estat de Rússia i Occident, i en particular, les relacions entre Rússia i els membres de l’OTAN. Rússia no va ser admesa en les estructures de seguretat creades després del final de la Guerra Freda i l’OTAN es va expandir a l’antic territori del Pacte de Varsòvia i la seva esfera d’influència. ¿Quin creu que és l’objectiu últim de Vladímir Putin amb aquesta ofensiva? El propòsit declarat de Putin amb aquesta operació especial és neutralitzar l’amenaça que ell creu que suposa Ucraïna a dos nivells. El primer, per l’amenaça contra la població de parla russa a les regions de l’est d’Ucraïna, i en un segon nivell, per l’anunciada intenció d’Ucraïna de sumar-se a l’OTAN, cosa que implicaria per a Putin una espècie de perill existencial per a Rússia. Per neutralitzar aquestes potencials amenaces, Putin creu que pot comportar-se més o menys com John F. Kennedy el 1962 en la crisi dels míssils cubans, quan Kennedy va declarar que la instal·lació dels míssils soviètics a Cuba era una amenaça existencial per als EUA. Però més enllà d’aquest objectiu declarat, crec que per a Putin aquesta és la manera d’assegurar el nou lloc de Rússia al nou món del segle XXI. Putin creu que l’única manera de fer-ho i garantir per a Rússia un lloc en la futura confrontació entre els nous poders dels EUA i la Xina és reconstruir l’imperi rus. ¿Les sancions econòmiques l'aturaran? No crec que les sancions econòmiques per si soles afectin el desenvolupament d’aquest conflicte, almenys a curt termini. Rússia ha estat sota sancions des del 2014, quan es va annexionar Crimea, i en certa manera aquestes han fet l’economia russa més independent dels mercats mundials. Però a llarg termini, Rússia no podrà evitar els dramàtics efectes de les sancions perquè vivim en un món amb una economia global. Ja no estem a la Guerra Freda i Rússia no és la Unió Soviètica que podia viure com una illa deserta envoltada de països capitalistes. A llarg termini, Rússia es veurà obligada a reconstruir les relacions amb Occident i les economies occidentals també estaran interessades en la participació de Rússia en l’economia mundial pels efectes sobre l’energia, la producció de gra i altres recursos minerals. El que és cert és que les sancions econòmiques impactaran més en la població russa que en el lideratge que és responsable d’aquest conflicte. ¿Podem saber quines seran les conseqüències d’aquesta invasió? És massa aviat per parlar de conseqüències perquè aquesta invasió acaba de començar i el potencial final no està clar. ¿Quins seran els resultats i la meta real d’aquesta acció? ¿Serà l’ocupació de tot Ucraïna o només la neutralització del potencial militar ucraïnès? ¿Es transformarà Ucraïna en una espècie de protectorat de Rússia amb la instal·lació d’una nova administració? ¿Canviarà el règim a Ucraïna? Encara no hi ha respostes per a aquestes qüestions, però el que és obvi és que les relacions entre Rússia i el món occidental patiran molt. Rússia serà aïllada i es convertirà en una espècie de pària del món. I Putin serà etiquetat en la mateixa categoria d’altres líders com el nord-coreà Kim Jong-un, Saddam Hussein o Slobodan Milosevic. ¿El món tornarà a una nova guerra freda o, al contrari, el conflicte s’estendrà a altres països? De nou és aviat encara per respondre a aquesta qüestió. La Guerra Freda s’assembla a la situació actual pel que fa a la tensió política entre Rússia i la resta del món. Des d’aquest punt de vista, la guerra freda ja és aquí, tot i que sigui diferent de la primera per l’absència del conflicte ideològic. I gràcies a Gorbatxov, ja no estem davant l’amenaça d’una guerra global entre superpoders nuclears. No obstant, alhora, hi ha una situació que és pitjor que en la Guerra Freda perquè ja estem en l’inici d’una guerra calenta i no sabem la dimensió que tindrà. També hi ha amenaces d’ús d’altres armes. Putin va declarar obertament que Rússia protegirà els seus interessos i va arribar a esmentar les armes nuclears. ¿És només una espècie de pressió psicològica, un xantatge o diplomàcia de pòquer? No ho sabem però ningú està disposat a comprovar-ho. Vostè va ser un testimoni en primera línia de la Perestroika i tots els canvis que va implicar per a la societat russa. Putin n’ha revertit molts. L’evolució de Rússia després de la dissolució de l’URSS, començant pels anys de [Borís] Ieltsin, ja empenyia Rússia en direcció oposada a la que va suggerir Gorbatxov i la Perestroika. La intenció de Gorbatxov era la de modernitzar la societat russa i fer-la part del món global i de la comunitat europea. Allò no va succeir i l’evolució iniciada primer per Ieltsin i continuada per Putin està portant Rússia cap enrere tant en l’històric com en el polític. Rússia no està movent-se cap al segle XXI sinó cap al XIX, cap a la Unió Soviètica i el temps de l’imperi rus. És una evolució molt arriscada i lamentable.

Andrei Gratxov: «L’objectiu de Putin és assegurar el lloc de Rússia al nou món del segle XXI»

«Rússia no està movent-se cap al segle XXI sinó cap al XIX, cap a la Unió Soviètica i el temps de l’imperi rus», assegura l’assessor i portaveu de Gorbatxov

Guerra Rússia - Ucraïna: última hora en directe

Reportatge multimèdia: Per què Ucraïna és focus de conflicte (i com ens afecta)

El més llegit