Els ciutadans de Kíev es preparen per a un possible atac: «Els russos han de saber que aquí hi haurà resistència»

Llarguíssimes cues d’utilitaris, vells Ladas soviètics i autobusos grocs amb finestres opaques s’amuntegaven dimarts al matí en moltes de les carreteres d’accés a Kíev, la capital d’Ucraïna. Els habitants de la ciutat, resilients tot i que amb la moral per terra després de mesos de tensions i guerra psicològica amb Rússia, continuaven anant a treballar, a portar els fills a l’escola i a fer les compres als moderníssims centres comercials del centre de la metròpolis ucraïnesa. La població es resisteix així al fet que el clima irrespirable del conflicte monopolitzi tot moment de les seves vides. Ni a la plaça de la Independència, escenari de la revolta del 2013-2014 que va portar primer a l’annexió de Rússia de la península de Crimea i després al conflicte al Donbass, el sentir de l’ucraïnès corrent es percebia a primera vista. Allà algunes dones caminaven ràpidament davant de l’hotel Kozatskiy, tres borratxos vagabundejaven als voltants d’un petit supermercat i uns joves observaven amb recel un grup periodistes instal·lat a pocs metres d’una de les tantes botigues eròtiques que han aparegut als carrerons del centre de la ciutat en els últims anys. Però, després que dilluns el president rus, Vladímir Putin, anunciés la seva decisió de reconèixer la independència de les regions separatistes ucraïneses de Donetsk i Lugansk, la preocupació i desconfiança pel que pugui passar ha tornat a colar-se en les converses. Les persones es debaten entre la por de quedar-se i el temor del que podria passar en cas que se n’anessin. La raó també és que se senten traïts pels països europeus i pels Estats Units, que han anunciat sancions contra Moscou que consideren insuficients. «Estem enfonsats econòmicament» «No sabem què passarà ara. Ningú ho sap. El que és una realitat és que ja estem enfonsats econòmicament, i ara han suspès els vols a Ucraïna, diversos països han demanat als seus ciutadans que surtin del país, moltes empreses internacionals han bloquejat els seus plans d’inversió i els bons ucraïnesos tenen interessos altíssims», es queixa Vasyl Myroshnychenko, un intel·lectual ucraïnès. «Gairebé sembla que ens volen castigar», continua. «Després de sentir les paraules de Putin, la meva dona i jo hem tornat a parlar de la possibilitat d’anar-nos-en a l’oest d’Ucraïna o a Polònia, tot i que encara no hem pres una decisió», confessa. Alguns ja se n’han anat. «Estic molt espantada. Vaig deixar la meva feina a Kíev i vaig tornar a Txerkassi perquè si els russos ens envaeixen vull estar amb els meus pares. L’any passat el meu pare va tenir un vessament i amb la pensió amb prou feines ens dona per cuidar-lo», explica per telèfon Maria, de 28 anys. «Tenim les maletes fetes i ja tenim prevista una ruta per escapar», afegeix. «El pitjor d’aquesta situació és que tots els amics se n’han anat a treballar a altres països com Polònia. Allà als programadors informàtics els paguen molts més diners. Ucraïna es quedarà sense gent jove», diu Artur, de 31 anys. «¿Pretenen quedar-se amb tot el nostre país, com es van quedar amb Crimea? ¿I on anirem nosaltres?», es pregunta la cambrera Alina, originària d’Odessa. Nataliya Popovick, una relacions públiques propietària d’una consultora, entén aquests sentiments. Explica que ha demanat als seus empleats que no comparteixin rumors o informacions no fidedignes, i també els ha dit que truquin als seus familiars establerts en altres parts del país per assegurar-se que estan fora de perill. A última hora, a més, també ha organitzat una reunió d’emergència per repassar totes les mesures de seguretat en cas d’un eventual atac. Kits d’emergència «A l’oficina, cadascun de nosaltres té una motxilla amb un kit d’emergència preparat en cas que hàgim de sortir corrents per amagar-nos als búnquers. El kit inclou aigua, queviures, navalles americanes, piles, mapes, cinta adhesiva i llanternes», afirma, a l’explicar el recorregut de cinc minuts que hauria de fer per arribar fins al seu refugi. «Ja la setmana passada vam evacuar dos empleats originaris de Donetsk a l’oest d’Ucraïna, on hem llogat una casa de recolzament», afegeix Nataliya, que confessa que està entristit per haver de viure una situació així al segle XXI. «És una cosa increïble haver d’assumir que s’hagi desenvolupat aquesta economia de guerra», reflexiona. També hi ha altres opinions. L’empitjorament de la situació a l’est ucraïnès, on la guerra és real des de fa vuit anys i ara s’ha agreujat amb un augment de la tensió entre els bàndols, també ha empès alguns a proclamar finalment la seva lleialtat a les autoritats en el poder a Ucraïna. És el cas de Sasha, una russoparlant de 30 anys que dilluns va tornar a Kíev des de Letònia, amb la intenció d’allistar-se, o prestar ajuda mèdica davant la concreta possibilitat d’un augment de les baixes en la primera línia de guerra. «He tornat perquè vull defensar el meu país. Ho faré segons les meves capacitats i el que es necessiti. M’apuntaré a un curs d’infermeria o m’entrenaré per lluitar», explica aquesta jove, sense experiència prèvia en assumptes bèl·lics. «Ja no puc tancar els ulls davant el que està passant», afegeix. «Els russos han de saber que aquí hi haurà resistència», diu Myroshnychenko.

Els ciutadans de Kíev es preparen per a un possible atac: «Els russos han de saber que aquí hi haurà resistència»

La decisió de Rússia de reconèixer la independència de Donetsk i Lugansk deixa per terra la moral del país

Els habitants de Kíev es debaten entre fugir i quedar-se a la ciutat, davant l’agreujament de la crisi amb Moscou

Les claus del conflicte entre Rússia i Ucraïna

Reportatge multimèdia: Per què Ucraïna és focus de conflicte (i com ens afecta)

El més llegit