Com la ultradreta alimenta les protestes dels antivacunes a Europa

El moviment antivacunes i en contra de les restriccions per la covid a Europa ha protagonitzat fortes protestes en alguns països, com Alemanya o Bèlgica, i majoritàriament està integrat per un conglomerat heterogeni de grups negacionistes, conspiradors i crítics amb les mesures per aturar la pandèmia per motius econòmics. Unes protestes a què s’ha sumat amb força l’extrema dreta i que alimenta per fomentar la seva estratègia de posar en perill el sistema. Repassem com ha evolucionat el moviment en diferents països: Alemanya Alemanya ha sigut un dels països on el moviment ha tingut més força. Les protestes contra les polítiques sanitàries van començar el març del 2020, amb el primer confinament. A les marxes convocades pel moviment Querdenken (‘Pensament Transversal’) van començar a unir-se grups d’ultradreta, el moviment Reichsbürger (‘Ciutadans del Reich’), que nega l’existència de la República Federal Alemanya com a estat, i altres grups seguidors de teories conspiradores. L’1 i el 29 d’agost del 2020 a Berlín van tenir lloc concentracions multitudinàries. En l’última, un centenar de membres de Reichsbürger va travessar la tanca de seguretat i va córrer en estampida fins a les escalinates de l’edifici del Reichstag, on van fer onejar les seves banderes de l’antic imperi alemany. El partit ultra Alternativa per a Alemanya (AfD) no havia cridat a la participació, però sí que ho van fer alguns dels seus referents principals. Després les manifestacions van decaure en convocatòria, moltes van ser prohibides. Però l’activitat a les xarxes socials va continuar, en particular a l’aplicació de missatgeria Telegram. La decisió del nou canceller, Olaf Scholz, d’impulsar la vacunació obligatòria per a treballadors d’hospitals i de residències geriàtriques i més tard l’obligació general de vacunació va tornar a encendre la protesta. En les Montagsdemo (‘manifestacions dels dilluns’), cada setmana participen desenes de milers de persones en tot el país. Són petites concentracions a moltes ciutats, principalment en els estats de l’est, convocades a curt termini a través de Telegram. La majoria no estan autoritzades, segons els organitzadors només es tracta de «passejos». La ultradreta no es va retirar de l’escenari. A principis de desembre un equip de periodistes de la televisió pública va donar a conèixer un xat en què un grup d’antivacunes discutia plans per assassinar Michael Kretschmer, primer ministre de Saxònia. Pocs dies abans la ministra de sanitat d’aquest estat va ser víctima d’un acte d’intimidació quan una trentena de persones es va concentrar davant casa seva amb pancartes i torxes. Thomas Haldenwang, president de l’Oficina per a la Protecció de la Constitució (BfV), el servei d’intel·ligència Interior, va dir al diari ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ que veu una nova escena d’«enemics de l’Estat» a qui uneix el «menyspreu per l’Estat de dret i els seus representants». Segons Haldenwang aquests grups intenten cooptar manifestacions com els «passejos» dels dilluns i creu que ho podrien estar començant a aconseguir. Un exemple és el de Freie Sachsen (‘Saxons Lliures’), que guanya influència i visibilitat. El 28 de gener es va anunciar que el partit va ser catalogat com a cas sospitós i serà vigilat. El problema no és la crítica a l’Estat, va argumentar a l’estiu Dirk-Martin Christian, cap del servei d’intel·ligència de Saxònia, sinó la seva denigració i deslegitimació». TEXT: Andrés Goldszmidt / Berlín Itàlia Itàlia va ser un dels primers països europeus on moviments i partits extraparlamentaris d’ultradreta, com Forza Nuova i Casapound, es van sumar a les campanyes dels que s’oposen a la vacunació (l’anomenat moviment No-Vax) el 2021. Malgrat això, el moment en què això es va visibilitzar d’una forma clara va ser el 9 d’octubre, quan integrants d’aquests grups van intentar assaltar la seu del Govern italià i, després, van irrompre violentament al quarter general del CGIL, el sindicat més important del país. No obstant, des d’aleshores, tant el moviment antivacunes com la presència de la ultradreta en aquests grups ha perdut manxa al país. Això es deu, bàsicament, a les iniciatives del Govern de Mario Draghi, que va comprimir el dret a organitzar protestes públiques i ha limitat –de forma molt estricta– la participació en la vida social de les persones que opten per no vacunar-se. A més d’això, majoritàriament els dos grups han sigut objecte d’un rebuig social que també ha sigut impulsat pels mitjans de comunicació italians. Forza Nuova, a més, va acabar en el punt de mira de la policia italiana, que en els últims mesos va efectuar diverses entrades a les seves seus i va arrestar membres del grup per les destrosses provocades al sindicat CGIL. El fenomen dels hostils a la vacuna contra la covid-19, no obstant, avui encara segueix sent alimentat pel dretà Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni i per la ultranacionalista Lliga de Matteo Salvini, els dos grans partits italians que des del principi han tingut una posició ambigua sobre el tema. Reflex d’això ha sigut, fa pocs dies, que tant Meloni com Salvini remarquessin públicament que no han vacunat els seus fills. Tot i així, en aquesta postura no han estat sols. També membres del Moviment 5 Estrelles, tot i que de manera més discreta, s’han mostrat escèptics a la vacunació massiva posada en marxa per Itàlia. TEXT: Irene Savio / Roma França La ultradreta francesa ha recolzat amb una equidistància calculada l’heterogeni moviment contra les restriccions sanitàries, sobretot contra l’ús omnipresent del certificat covid-19, reconvertit el gener en passaport de vacunació. Ni Éric Zemmour ni Marine Le Pen desitgen que la crisi sanitària monopolitzi els debats de les presidencials. El polemista vol imposar la teoria xenòfoba del «gran reemplaçament» en el centre del tauler, mentre que la líder de Reagrupament Nacional (RN) se sent còmoda en les discussions sobre la inseguretat i el poder adquisitiu. Per satisfer el seu variat ventall de votants, resulta habitual escoltar representants d’RN denunciar la «dictadura sanitària» o el fet que la vacuna no impedeix la circulació del coronavirus, alhora que altres dirigents ultres, com l’alcalde de Besiers, Robert Menard, n’advoca per l’obligatorietat. Mentre que les principals formacions d’extrema dreta van apostar per l’equidistància en vista del malestar per les mesures sanitàries, altres dirigents menors del mateix espai sí que van intentar encapçalar les protestes contra el ‘pass sanitaire’ i el ‘pass vaccinal’. És el cas, sobretot, de Florian Philippot, ex número dos del partit de Le Pen (llavors representant del seu corrent moderat) i ara obsessionat a denunciar les restriccions de llibertats per frenar la covid-19. No obstant, les protestes contra el passaport sanitari –especialment intenses durant l’estiu passat, quan van arribar a reunir mig milió de manifestants– van sorprendre per la diversitat de perfils. Era habitual veure-hi nombroses persones negres o d’origen magribí, molt menys presents en les manifestacions sindicals tradicionals. Més que l’eix esquerra-dreta, resulta més útil tenir en compte les classes socials per entendre aquest moviment. Les categories populars i modestes estan sobrerepresentades entre el 8% de població adulta no vacunada a França, al ser les que més desconfien del Govern macronista. Després de l’estiu, les protestes contra les restriccions sanitàries van perdre intensitat, amb algun repunt excepcional a principis de gener, quan es debatia el passaport de vacunació en l’Assemblea Nacional. Ara l’organització dels «combois per la llibertat» podria representar una nova fase. Dependrà de si l’intent d’alterar la circulació aquest cap de setmana a París desemboca en una mobilització amb èxit. Aquest moviment incipient està compost per antivacunes, contraris al passaport de vacunació, opositors a Emmanuel Macron, simpatitzants de Zemmour, però també de Jean-Luc Mélenchon (esquerra)… Una heterogeneïtat ideològica que recorda la revolta dels armilles grogues a finals del 2018. TEXT: Enric Bonet / París Bèlgica L’última gran manifestació contra les restriccions sanitàries celebrada fa tres setmanes a Brussel·les va acabar en greus aldarulls i destrosses, la detenció de més de 230 persones per atemptar contra l’ordre públic i el vandalisme i més d’una vintena de manifestants i policies ferits. Darrere d’aquest tipus de marxes per la llibertat, que s’han vingut repetint des de l’any passat per denunciar restriccions, es troba un grup divers i heterogeni d’organitzacions i reivindicacions. Des de moviments de persones descontentes amb la gestió governamental de la pandèmia i amb les mesures sanitàries imposades, fins a negacionistes i antivacunes, defensors de les teories de la conspiració, grups antisistema i anarquistes sense oblidar l’extrema dreta, representada pels grups flamencs Feniks i Civitas o el való Nation, que han volgut aprofitar la finestra d’oportunitat que els ofereixen aquestes manifestacions per capitalitzar el malestar creixent i disseminar-ne amb més facilitat el discurs i els missatges. «Són pocs, però la seva tàctica és ficar-se per tot arreu en la manifestació amb cartells perquè sembli una organització massiva», afirma l’expert en extrema de dreta, Manu Abramowicz, sobre el moviment Civitas, que va ser present en l’última manifestació que va acabar amb la policia defensant-se amb canons d’aigua i gas lacrimogen. «Quan veiem que es passegen amb protectors bucals, guants, cascos... sens dubte no venen només a expressar la seva còlera sinó a buscar brega», deia fa tres setmanes l’alcalde de Brussel·les, Philip Close, sobre els autors dels protagonistes dels disturbis. Les autoritats belgues no volen que es tornin a repetir imatges com les del 23 de gener. I molt menys que l’anunciat «comboi per la llibertat», inspirat en el moviment canadenc, paralitzi la capital comunitària dilluns, 14 de febrer. Per això, han optat per curar-se en salut i anunciar-ne la prohibició, tot i que fins al moment no han rebut cap sol·licitud oficial d’autorització de manifestació. Tot i que no tenen estimacions sobre el possible nombre de persones que podrien intentar arribar a la capital belga, les autoritats del país han anunciat que redoblaran la vigilància a les xarxes socials en vista de possibles convocatòries i que controlaran autopistes i carreteres per impedir que les protestes arribin al cor de Brussel·les. TEXT: Silvia Martinez / Brussel·les Regne Unit Les protestes d’individus i petits grupuscles contra les vacunes i les restriccions s’estan convertint al Regne Unit en un moviment violent, més ben organitzat, que preocupa els serveis de seguretat britànics. Les forces antiterroristes estan vigilant grups cada vegada més radicals i més ben coordinats, d’ideologies híbrides, en què convergeixen antivacunes i elements extremistes, en ocasions amb motivacions racistes. El moviment està evolucionant cap a estratègies alarmants com tàctiques i entrenament d’estil paramilitar. En els últims dos anys els antivacunes han atacat hospitals, escoles i centres on es feien les proves de la covid. Encara avui continuen presents en plataformes com Instagram, o Facebook amb desinformació i teories conspiradores que arriben a un milió i mig de persones. En protestes i manifestacions es donen cita participants d’ideologies oposades i una gran diversitat de tendències i credos, inclosos antics militants de l’extrema esquerra. Piers Corbyn de 74 anys, el germà de l’excap laborista Jeremy Corbyn, és un dels líders del moviment antivacunes. El rostre d’aquest meteoròleg i astrofísic s’ha fet familiar. Corbyn ha sigut detingut en diverses ocasions i recentment va demanar que es calés foc a les oficines dels diputats que recolzen les restriccions. Aquesta setmana un grup molt agressiu de manifestants va envoltar i va insultar a les portes del Parlament l’actual líder laborista, Keir Starmer, que va haver de ser protegit de l’assetjament per la policia. D’acord amb els serveis d’intel·ligència, el moviment està reclutant en secret extremistes a través de Telegram, una aplicació de missatgeria encriptada amb 7.000 subscriptors. Aquest és el canal de comunicació del grup Alpha Men Assemble (AMA) que organitza entrenament de tipus militar i que ha demanat la col·laboració d’antics membres de l’Exèrcit britànic. Un altre grup és Veterans 4 Freedom, d’uns 200 membres, té en el punt de mira els centres de vacunació. TEXT: Begoña Arce / Londres

El més llegit