Alemanya opta per un perfil baix en la crisi d’Ucraïna

En plena tensió a l’est d’Europa, l’aposta d’Alemanya per la via diplomàtica li ha valgut tota mena de crítiques dels seus socis. Acusacions d’ineptitud en la política exterior, de poca fermesa respecte a Rússia i fins i tot d’haver abandonat Ucraïna. Els retrets arriben per la negativa del govern tripartit de Berlín a enviar armament a Kíev, una decisió que afirmen que no canviarà. Enmig d’aquestes crítiques, el canceller alemany Olaf Scholz va rebre el suport d’una vintena de dirigents del Partit Socialdemòcrata (SPD), la seva força política. «Diem clarament de quin costat ve l’escalada i que totes les opcions estan sobre la taula. Ara es tracta d’organitzar la diplomàcia i la pau», va apuntar aquest dilluns Lars Klingbeil, copresident del partit, en declaracions a la televisió pública. Scholz va prendre el relleu d’Angela Merkel al capdavant de la cancelleria alemanya en una fase de ràpida agudització del conflicte i Ucraïna, els Estats Units i els seus socis europeus adverteixen Rússia sobre les conseqüències d’una agressió de la integritat territorial del seu veí Pressió per les armes Les crítiques van ser més virulentes la setmana passada. Dilluns, l’alcalde de Kíev i exboxejador Vitali Klitxkó va escriure al diari ‘Bild’ que se sent «decebut» amb Alemanya per no haver abandonat definitivament el projecte del gasoducte Nord Stream 2 i per la seva negativa a l’enviament d’armes. «És trair els amics en una situació dramàtica», va acusar Klitxkó, popular a Alemanya, on va desenvolupar bona part de la seva carrera. Dimarts, l’ambaixador ucraïnès a Berlín, Andrí Mèlnik, va instar el Govern de Scholz a deixar de pensar en termes «politicopartidaris» i a autoritzar l’enviament d’armes al seu país, que es troba en «el perill més gran des de la Segona Guerra Mundial». Aquell dia, el primer ministre polonès, el conservador Mateusz Morawiecki, va expressar la seva «preocupació i decepció» per la posició de Berlín. L’enuig va arribar també des dels països bàltics. El ministre de Defensa de Letònia, Artis Pabriks, va dir al ‘Bild’ que «la política alemanya respecte de Rússia no està de cap manera a l’altura de l’exigències de l’OTAN ni de la Unió Europea». Berlín manté la seva negativa Malgrat les pressions, Scholz a insistit que no autoritzarà l’exportació d’armament letal. Els que coincideixen amb el canceller es basen en raons històriques i en l’acord de coalició firmat per socialdemòcrates, verds i liberals (FDP), els tres partits avui en el Govern. En la secció «Desarmament, controls d’armes i exportacions d’armament», el document esmenta tant la posició comuna de la UE (de 2008) com els principis polítics del govern federal per a l’exportació d’armes i material bèl·lic (última versió de 2019). Segons els principis de 2019, no s’autoritzaran exportacions a països en situació de conflicte armat o en els quals hi hagi amenaça que es produeixi. El cost de la inestabilitat derivada d’un eventual conflicte armat és incalculable, no només per als interessos alemanys, sinó per a tota la regió. Fora dels exmembres de l’antiga Unió Soviètica o el desaparegut Pacte de Varsòvia també hi ha diferències amb el curs que ha seguit el canceller alemany, tot i que les objeccions són menys estridents. França comparteix amb Alemanya l’esforç diplomàtic per via bilateral amb Moscou i amb l’intent de reimpulsar el quartet de Normandia (Ucraïna, Rússia, Alemanya i França), que es va reunir a París dimecres passat dos anys després de l’últim conclave. Washington, que oscil·la entre les crides al diàleg, els atacs contra Vladímir Putin i les sobtades decisions d’evacuar personal no essencial de les seves ambaixades a Kíev i Minsk, intenta posar l’accent en les coincidències per mostrar la unitat amb els seus socis europeus. Dins d’Alemanya, la situació no és més senzilla. Per Wolfgang Ischinger, director sortint de la Conferència de Seguretat de Munic, la «moderació» alemanya afavoreix Rússia. L’exdiplomàtic acusa el Govern de lentitud, per exemple respecte a Nord Stream 2: «No són errors irreparables, però van perjudicar la seva reputació». I, com si encara no hi hagués massa veus, aquest cap de setmana es van afegir a la discussió dues velles figures de l’SPD. L’excanceller Gerhard Schröder, actual president de la junta d’accionistes de Nord Stream i en el consell d’administració de la petroliera russa Rosneft, va acusar Ucraïna d’atiar el conflicte amb el seu «soroll de sabres». Per la seva part, Sigmar Gabriel, exlíder del partit i ministre de diferents carteres en diverses ocasions, va exigir una discussió «sense tabús» sobre l’enviament d’armament. Malgrat aquests apunts, Klingbeil va deixar clar qui mana ara a l’SPD: «El que nosaltres diem val per a tot el partit».

Alemanya opta per un perfil baix en la crisi d’Ucraïna

Ucraïna, Polònia i Letònia critiquen la decisió del govern tripartit alemany d’apostar exclusivament per la via diplomàtica i rebutjar l’exportació d’armes letals

El més llegit