La crisi bèl·lica entre Ucraïna i Rússia ha obligat gairebé tothom a Europa a prendre partit. Hi ha, no obstant, una excepció notable. La Turquia de Recep Tayyip Erdogan es resisteix a posicionar-se. I no només això: el president turc s’ha ofert personalment per mediar entre Volodímir Zelenski i Vladímir Putin, els seus homòlegs ucraïnès i rus. Els dos líders han donat la benvinguda a la iniciativa, tot i que Rússia no es va mostrar gaire entusiasmada per la idea. 

Erdogan té previst viatjar aquest dijous a Kíev per reunir-se amb Zelenski i s’espera que a finals de mes Putin viatgi a Ankara.

Fa anys que el president turc cultiva aquesta posició equidistant respecte als dos països eslaus. El líder turc presumeix de tenir molt bona relació personal amb els dos presidents –a Putin fins i tot l’anomena amic i germà quan es reuneixen– i, mentre ven els seus drons i armament a Ucraïna –una cosa que molesta Rússia–, negocia amb Moscou el futur dels conflictes de Líbia i Síria, a més de firmar acords armamentístics, turístics i d’energia, vitals per a Turquia.

«Des del 2016, Erdogan s’ha vanagloriat de la seva habilitat de jugar amb Rússia en contra de l’OTAN per obtenir concessions de part dels seus aliats en l’aliança transatlàntica. La crisi ucraïnesa, no obstant, posa l’estratègia del president turc en perill, perquè li dificulta fer equilibris entre bàndols», explica a aquest diari Aykan Erdemir, antic parlamentari turc i director del programa dedicat a Turquia en el think tank nord-americà FDD.

«Una escalada d’aquesta crisi a Ucraïna podria resultar en pèrdues en els dos costats de la balança per a una Turquia que no és capaç de prendre una posició clara. Aquesta és una de les raons per les quals Erdogan s’ha ofert per mediar entre Rússia i Ucraïna», afegeix aquest exdiputat.

Vasos comunicants

Vasos comunicantsTurquia vol evitar, com sigui, que Kíev i Moscou vagin a la guerra. «Si el conflicte esclata, Ankara haurà de prendre decisions difícils, especialment sobre si permetrà que estigui oberta la ruta marítima de l’estret del Bòsfor. En aquest cas, per a Ankara serà essencial evitar qualsevol confrontació amb Moscou», escriu en el mitja ‘Al Monitor’ l’analista turc Fehim Tastekin.

«El Govern d’Erdogan té una llarga llista d’interessos per considerar, incloent l’estabilitat a l’estret i el mar Negre, la planta nuclear d’Akkuyu al sud de Turquia, que construeix Rússia; les importacions de gas; els turistes russos i ucraïnesos; el mercat rus on s’exporten fruites i verdures turques; els projectes a Rússia de constructores turques... Davant els problemes econòmics turcs, tots aquests factors són crucials per a Ankara», explica Tastekin.

I n’hi hauria un altre més, un que l’Executiu d’Ankara vol evitar tant sí com no. Turquia podria no només patir econòmicament. La guerra a Síria viu congelada des de fa dos anys, després de l’alto el foc que Erdogan i Putin van firmar a l’hivern del 2020. Turquia i Rússia recolzen actors enfrontats en el conflicte sirià: Ankara a l’oposició armada i Moscou al règim d’Assad. 

Si Putin volgués castigar el seu homòleg turc per la seva posició en el conflicte amb Ucraïna, la guerra a Síria podria reactivar-se en qualsevol moment, cosa que podria desencadenar una nova onada migratòria cap a la frontera turca.