La inflació i el preu del dòlar es desboquen a Cuba

«Un euro, un ronyó». El mem que circula a les xarxes socials presenta una equivalència impossible que mouria cap al riure dels cubans si no toqués amb tanta força les seves butxaques. La depreciació de la moneda nacional i l’estampida inflacionària mesuren aquests dies les seves aspiracions, malgrat les recents crides del president, Miguel Díaz-Canel Bermúdez, al Partit Comunista (PCC) a convertir-se en l’instrument vital de «tot el que té a veure amb la prosperitat i el desenvolupament del país, des de l’alimentació fins a la recreació». L’economia de l’illa havia caigut un 11% durant el primer any de la pandèmia. El 2021 creixeria un 6%, segons les previsions oficials. La inflació de l’any passat es va situar en un 77%. Altres economistes han fet projeccions més elevades. Més enllà de les xifres dispars, les dificultats per accedir a la jama (menjar) i lafula (el dòlar) s’han aguditzat al gener. Hi ha una cistella bàsica mínima que mensualment es posa a disposició de les persones, a preus sense subsidis, com en el passat. Aquests aliments i articles de neteja s’evaporen als 10 dies. Les altres coses les van a buscar a les botigues regides pel dòlar, els MLC, a les quals accedeixen aquells que es beneficien amb les remeses, o al mercat negre, en què el preu de la moneda nord-americana s’ha posat pels núvols. Aquesta alça descontrolada té efectes brutals: algunes coses costen fins a un 500% més del pactat. Pitjor que en el Període Especial En cert sentit, els memoriosos creuen que la situació és fins i tot més adversa que l’experimentada durant l’anomenat Període Especial en Temps de Pau que va seguir la caiguda de la Unió Soviètica, el 1991. Durant els primers anys d’aquella dècada, el PIB va caure un 35%. El dòlar va arribar a cotitzar-se fins a 160 pesos. Llavors no existia un circuit formal. Des de començaments del 2021, en virtut de l’ordenament monetari, cada dòlar costa suposadament 24 pesos. No obstant, aquesta xifra es quadruplica i fins i tot quintuplica al carrer. D’acord amb l’agència Bloomberg, el pes cubà va ser el més depreciat del món l’any passat: un 95, 83%. Per Granma, l’òrgan oficial del PCC, només es tracta d’accions especulatives. «S’observa la tendència a la publicació arbitrària i manipulada de taxes de canvi en els mitjans finançats des de l’exterior, així com d’informacions falses», diu. El que es busca és «establir la mateixa lògica de l’anomenat Dolar Today a Veneçuela, induint un tipus de canvi que genera una estampida inflacionària, a l’implicar-se una part del comerç i del sector privat, que prenen com referència aquests tipus de canvi». Existen diversos métodos para estimar una tasa de cambio de “equilibrio”. En Cuba no se hacen públicos de manera actualizada los datos para calcularla, pero debe estimarse oficialmente. Si se divulgase, el debate sobre el tema sería más racional — Pedro Monreal (@pmmonreal) 27 de enero de 2022 Dolarització parcial La present onada inflacionària va començar a gestar-se set anys enrere, quan les autoritats van posar el fre de mà a les reformes econòmiques que havien sigut aprovades pel Partit Comunista el 2011. Com que la moneda nacional no arriba, els bitllets amb els rostres de George Washington, Benjamin Franklin i Abraham Lincoln s’han convertit en amos i senyors de la vida quotidiana. El vice primer ministre i titular d’Economia i Planificació, Alejandro Gil Fernández, acaba de reconèixer l’existència d’una «dolarització parcial» de les activitats com una de les qüestions negatives en les quals «resulta necessari concentrar l’atenció». L’expansió del mercat negre canviari, agreujada al seu torn per les restriccions que existeixen per dipositar dòlars en els comptes personals, ha portat les autoritats a dissenyar un projecte de llei que sanciona amb fins a penes de cinc anys a qui «vengui o, per qualsevol mirtjà cedeixi, transmeti o adquireixi moneda, xec, gir, xec de viatger o qualsevol altre efecte de crèdit anàleg denominat en moneda estrangera, infringint les disposicions legals». Les advertències no semblen haver atenuat l’intercanvi informal «¡Ha sigut un gener de bojos!», va assenyalar la revista digital El Toque. Els que hi perden són els ciutadans. El 2019, el cost de la cistella bàsica representava gairebé el 47% d’un salari. L’any passat es necessitava el 85% del percebut. Les previsions per al 2022 no són gens favorables. «La pobresa i la desigualtat a Cuba no existeixen en el discurs oficial, tot i que fa temps que creixen exponencialment», assenyala la sociòloga Ivette García González, columnista del portal Joven Cuba. Des de fa temps que altres especialistes venien denunciant un creixent patró de desigualtat. Els canvis han anat més lluny del que s’havia imaginat. En un país que el juliol passat ha travessat un esclat social, afegeix, «s’opta pel silenci» davant els flagells del present.

La inflació i el preu del dòlar es desboquen a Cuba

L’avenç del preu del dòlar en el mercat negre, amb el seu fort efecte inflacionari, no s’atura

El Govern ha reconegut les conseqüències al parlar d’una negativa «dolarització parcial» de l’economia

El més llegit