Birmània compleix un any del cop d’Estat sumida en el caos

No va ser el cop d’Estat més sorprenent de la història. Els rumors havien apuntat en les setmanes prèvies l’afartament militar envers la lideressa Aung San Suu Kyi i el portaveu de l’Exèrcit no va desmentir un aldarull imminent quan se li va preguntar en una roda de premsa. Quatre dies després, i tot just hores abans que comencés la nova legislatura parlamentària, el militar Min Aung Hlaing es va aplicar amb el llibret colpista més ortodox: va dissoldre les cambres, va empresonar els rivals polítics, va prohibir la premsa lliure i va esclafar les protestes. Birmània compleix el primer aniversari des del cop amb un balanç aterridor. Més de 300.000 desplaçats per la violència, 2.200 cases i propietats destruïdes, gairebé 1.500 civils morts i 11.000 arrestats, segons els comptes de l’ONU i d’organitzacions de drets humans locals. La Junta Militar va prometre primer que no repetiria els excessos del passat i es va esforçar després a desmentir-se. Va disparar a matar en les manifestacions urbanes i ha encadenat barbàries a les zones rurals. En l’última, perpetrada la vigília de Nadal, els militars van assassinar 35 veïns i van deixar els seus cadàvers cremats als camins. Entre les víctimes hi havia quatre nens i dos treballadors de l’oenagé Save The Children. També han amenaçat els militars que aprofitin l’aniversari per expressar la seva ira. Els que se sumin a les cassolades, una forma de protesta quotidiana en els primers mesos, poden ser acusats de traïció i ser jutjats per la llei antiterrorista. Alguns propietaris de negocis que havien revelat a les xarxes socials que tancarien durant la jornada han sigut detinguts. A tocar de la guerra civil El país està a tocar de la guerra civil i ningú espera un final imminent. És un empat tècnic que els experts qualifiquen d’«equilibri del caos». A un costat, elTatmadaw o Exèrcit. A l’altre, una amalgama dissident amb més voluntat que mitjans i ordre. Una cinquantena de grups rebels de la majoria bamar integren les Forces de Defensa del Poble i al costat d’una miríada de grups ètnics colpegen l’Exèrcit allà on poden, especialment als estats Chin, Shan i Kayin. L’autoproclamat Govern d’Unitat Nacional (GUN) és un presumpte poder a l’ombra que s’arroga la legitimitat interna i busca el reconeixement extern, amb escàs èxit en les dues qüestions. «Els atacs dels grups de resistència s’estan tornant més sofisticats i incrementen la seva cooperació amb milícies armades, algunes de les quals tenen capacitats militars significatives», afirmava recentment Richard Horsey, reputat analista de l’International Crisis Group. «Però sense cap bàndol en posició de clavar un cop definitiu al contrari, una llarga i cada vegada més violenta confrontació és inevitable», concloïa. No hi ha més desenllaç que el militar davant la diplomàcia estèril. La pressió i sancions internacionals no convenceran una Junta que va resistir durant gairebé mig segle d’esquena al món. Tampoc la pertinaç divisió al si de l’ASEAN, l’organització regional del sud-est asiàtic, permet l’optimisme. El dictador Min Aung Hlaing ja ha insinuat que no respectarà el Consens dels Cinc Punts que va acordar amb l’ASEAN tres mesos després de l’aldarull i que contemplava la convocatòria d’eleccions a mitjans de l’any vinent. La promesa d’aïllar Birmània si l’incomplia ha sigut torpedinat ja per Hun Sen, líder cambodjà, davant les protestes de Singapur o Indonèsia. La pandèmia devasta la fràgil economia El conflicte ha agreujat els efectes de la pandèmia i ha devastat la que ja era l’economia més pobra de la zona i ha col·locat milions de persones. El seu PIB es va contraure un 18% l’any passat i amb prou feines creixerà l’1% en el següent, segons el Banc Mundial. Els birmans esperen en aquest quadro calamitós la improbable tornada de la lideressa Aung San Suu Kyi, que encadena condemnes per una dotzena de delictes que podrien suposar-li fins a un segle de presó. No abunden les raons per a l’optimisme en un país que ha pagat amb oceans de sang les seves anteriors lluites democràtiques. Aquesta generació ha provat la democràcia i la defensarà amb més afany que les anteriors, però cal preguntar-se quantes matances més suportaran.

El més llegit