L’ascens meteòric de Chega, el partit ultra portuguès

Tres anys després de la seva fundació oficial, el partit d’extrema dreta Chega ja és decisiu a Portugal, després de convertir-se aquest diumenge en la tercera força electoral. Una pujada meteòrica impulsada pel seu líder, André Ventura, fins ara l’única cara visible de la formació i el seu únic representant al Parlament en l’anterior legislatura. El discurs populista, religiós i ultraconservador de Ventura ha aconseguit atraure un sector de la població descontenta amb els grans partits i indignada amb la lentitud de la justícia en els casos de corrupció més mediàtics, com el que afecta l’exprimer ministre José Sócrates. Chega ha basat la seva campanya a mostrar les seves diferències amb la dreta tradicional, representada pel Partit Social Demòcrata (PSD) –del qual Ventura va ser militant– i el partit democristià Centre Democràtic i Social (CDS), que van governar en coalició entre el 2011 i el 2015. El líder d’ultradreta s’ha presentat com l’única opció a la dreta capaç d’evitar una hipotètica entesa entre el Partit Socialista (PS) i el PSD i ha insistit en algunes de les seves propostes més polèmiques, com la castració química per als violadors reincidents i la presó perpètua. Transferència de vots Un altre dels focus de Chega durant la campanya ha sigut la lluita contra la subsidi-dependència, especialment entre la comunitat gitana, a qui acusa de viure a costa de la resta dels portuguesos. Un discurs que ha obligat fins i tot el líder del PSD, Rui Rio, a defensar un augment de la fiscalització per evitar fraus en els serveis socials. La transferència de vots cap a l’extrema dreta ha sigut un dels principals temors del PSD i el CDS, els dos principals partits dels quals s’ha nodrit Chega des de la seva fundació. A diferència d’altres formacions d’extrema dreta europees, Chega amb prou feines ha tingut impacte en l’electorat d’esquerres, ni tan sols en el Partit Comunista Portuguès (PCP), amb valors més conservadors. Un recent estudi sobre els partits radicals a Europa, publicat per la fundació Friedrich Ebert, situa Chega com un dels partits més pròxims al model econòmic neoliberal, juntament amb Vox, i més allunyat dels postulats d’altres formacions més favorables a la redistribució de la riquesa, com ara Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen, a França. Partit personalista En l’àmbit intern, l’alt grau de dependència de Ventura i el poc protagonisme dels altres integrants de Chega han sigut una dinàmica des de la fundació del partit. Fins ara, tot ha girat al voltant del líder, l’única cara visible en les convocatòries electorals més recents. El gener del 2021, sent ja diputat, es va presentar a les eleccions presidencials i va ser el tercer candidat més votat amb gairebé un 12% dels vots. Uns mesos després, en les eleccions municipals, va optar per encapçalar la llista del seu partit a Moura, un dels municipis on Chega sortia com a favorit a causa dels conflictes entre una part de la població i la comunitat gitana. Finalment no va aconseguir l’alcaldia. Per ara Ventura no ha tingut pràcticament oposició interna. En tres anys s’ha sotmès fins a tres vegades a mocions de confiança, en què sempre ha obtingut més del 90% del recolzament dels militants. Tot i així, alguns regidors electes en les municipals ja han abandonat el partit per discrepàncies amb la direcció, mentre que el representant de la formació al Parlament de les Açores es va negar a retirar el seu suport al Govern del PSD, tot i que Ventura l’hi havia exigit. La capacitat del líder per mantenir la disciplina en un partit inexpert serà un dels desafiaments de la nova legislatura.

L’ascens meteòric de Chega, el partit ultra portuguès

El discurs populista del líder de la formació d’extrema dreta, André Ventura, ha calat en una part de la societat lusitana desencisada amb els partits tradicionals

El més llegit