L’esquerra a Xile: el fill d’una catalana al capdavant del timó econòmic

«Fa uns dies vaig dir que els economistes havíem de ser capaços de sortir de la nostra zona de confort, contribuir a ampliar els límits del que és possible i ser inconformistes», va dir Mario Marcel Cullell quan se li va preguntar per les raons de la seva incorporació a partir de l’11 de març al Govern de Gabriel Boric com a ministre d’Hisenda. El fins fa pocs dies president del Banc Central acumula una dilatada biografia política, acadèmica i tècnica. Un detall familiar el connecta al seu torn amb una altra tradició, la dels polítics o artistes d’origen català que han deixat la seva marca en la història d’aquest país. Aquesta tradició es remunta a Manuel Montt, president xilè entre 1851 i 1961, i Arturo Prat, l’heroi naval i net d’uns pagesos provinents de Girona. El segle XX es nodreix dels republicans exiliats que van travessar l’Atlàntic en el Winnipeg. A bord es van trobar Roser Bru i José Balmes, que deixarien una forta empremta en les arts plàstiques. Nuria Cullell Camaros va arribar de nena a Xile, tot i que en una altra embarcació. «La meva mare era catalana. Ella i els seus pares van viatjar enmig de la gran convulsió política», ha recordat el futur ministre. Ella es va casar a Santiago amb qui seria amo d’una empresa de productes elèctrics. Cullell Camaros va morir el 2017. Poc abans de morir va publicar en el seu compte de Facebook una fotografia en què posa amb una estelada. Marcel Cullell ha assegurat, per la seva part, al seu perfil de LinkedIn tenir una «competència bàsica limitada» del català. Casat i pare de quatre fills, un d’ells, el Jordi, va heretar la seva passió per la música. D’acord amb la premsa xilena, es guanya la vida com a DJ a Barcelona. Nascut el 1959, Marcel Cullell va estudiar a la Facultat d’Economia i Negocis de la Universitat de Xile (FEN) durant la dictadura militar. Sota l’amenaça permanent de la repressió, va participar de la revista comicosatírica El Pasquín, que circulava de manera il·legal entre els estudiants. La seva formació de postgrau va continuar a la Universitat de Cambridge. Va retornar a Xile un any abans del plebiscit que va posar fi a les ambicions del general Augusto Pinochet de perpetuar-se al Palau de la Moneda. Malgrat les seves simpaties amb el socialisme, mai es va afiliar a aquest partit. Amb prou feines va estampar la seva firma per a la creació del Partit de la Democràcia (PPD), liderat per Ricardo Lagos, tot i que mai en rigor va participar activament d’aquesta formació socialdemòcrata. Activa participació Va formar part de l’equip d’economistes que va acompanyar el primer president de la transició democràtica, Patricio Aylwin, el 1990. Va tenir una breu participació en el segon Govern de la Concertació Democràtica, el d’Eduardo Frei i, el 1997, va representar Xile al Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), amb seu a Washington. Allà va conèixer Michelle Bachelet i l’economista Nicolás Eyzaguirre. Els tres formarien part de l’Administració Lagos amb el canvi de segle. Se’l considera tan introvertit com autoexigent, i amb un fort sentit de treball en equip. Li han atribuït l’autoria d’una regla d’or de les finances de l’Estat: el superàvit estructural de l’1% del PIB com a condició indispensable per a qualsevol política pública. Bachelet li va encomanar establir les bases de la reforma de les pensions del 2008. Va estar a l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) en nom de Xile. Va ser designat president del Banc Central per Bachelet abans de concloure el seu segon mandat, el 2016. El dretà Sebastián Piñera el va confirmar en el càrrec que acaba d’abandonar. Li va tocar enfrontar-se a la pandèmia i la crisi econòmica. La figura de Marcel Cullell sembla situar-se per sobre de moltes controvèrsies ideològiques. El seu fitxatge per part de Boric va aconseguir aplaudiments però també ressentiments en sectors de l’esquerra. El jove mandatari va explicar la seva convocatòria en el programa televisiu Tolerancia Cero: «El Mario té una trajectòria indiscutible a l’Estat i els organismes internacionals. Una garantia de serietat i professionalisme molt important per assegurar el compliment del programa. He conversat llargament amb ell en diverses ocasions. Ell es defineix com a socialdemòcrata, progressista. És una persona que està compromesa amb la creació d’un Estat que garanteixi drets socials universals sense importar la mida de la cartera de la persona i la seva condició d’origen. Aquesta serietat és un valor que no és igual a moderació sinó la condició necessària per portar endavant qualsevol tipus de reforma a llarg termini».

L’esquerra a Xile: el fill d’una catalana al capdavant del timó econòmic

Mario Marcel Cullell ocuparà la cartera d’Hisenda en l’Executiu de Gabriel Boric

El més llegit