Friedrich Merz, un dretà per reconstruir la CDU

Totes les coses bones passen tres vegades, diu un refrany alemany. El nou president de la CDU de ben segur que subscriuria la sentència. Després de dos intents fallits, Friedrich Merz aconsegueix les regnes del partit més gran del conservadorisme alemany. Té davant seu un treball descomunal: reconstruir la formació després de l’hiperlideratge perdut d’Angela Merkel per intentar fer-lo tornar a la cancelleria federal de què va ser expulsat per la coalició semàfor que governa Alemanya des del desembre passat. En el congrés democristià celebrat el 2018 per succeir Merkel, Merz va caure davant la preferida de l’excancellera, Annegret Kramp-Karrenbauer. Després de l’estrepitós fracàs del pla de Merkel per ordenar la seva successió, Merz ho va tornar a intentar en un congrés de la CDU a principis del 2021. I en aquesta ocasió, va sucumbir davant Armin Laschet. La patacada electoral patida pel conservadorisme alemany en les eleccions federals del setembre passat –en què la unió de la CDU-CSU va obtenir poc més del 24% dels vots, el pitjor resultat de la seva història– li va costar el lloc a Laschet i li va obrir novament les portes a Merz, que aquest cop no va fallar. L’integrant de l’ala dretana de la CDU es va imposar el desembre passat amb claredat en una consulta celebrada entre les bases democristianes: més d’un 62% dels vots van ser per a una opció que promet un gir a la dreta amb què la democràcia cristiana pretén recuperar un perfil més conservador després de 16 anys d’oportunisme centrista de Merkel. Vell conegut La tardana victòria de Merz no deixa de ser una derrota pòstuma per a Merkel. Aquest jurista de 66 anys, nascut a Renània del Nord-Westfàlia, catòlic i pare de tres fills, és un vell conegut de l’excancellera i la política alemanya. Entre 1989 i 1994 va ser eurodiputat per convertir-se posteriorment en diputat federal al Bundestag. Aquí va aconseguir la presidència de la fracció parlamentària democristiana l’any 2000, des d’on va començar a impulsar la seva carrera amb la vista posada en la presidència del partit i la cancelleria. Però en el camí es va creuar Merkel, amb unes successives victòries polítiques que van acabar forçant la retirada de la vida política de Merz el 2009. Va començar llavors una exitosa carrera en el sector privat que el va portar a consells d’administració de diferents bancs fins arribar a l’empresa nord-americana Black Rock, el gestor d’inversions i patrimoni més gran del món. Durant aquesta retirada de la política activa de més d’una dècada, Merz ha acumulat patrimoni i contactes en el sector privat. «Soc un liberal en l’àmbit econòmic, de valors conservadors i una persona compromesa amb les polítiques socials», va dir en la seva primera roda de premsa el 2018 després de decidir tornar a l’arena política. Prèviament, Merkel havia anunciat que ja no es presentaria com a candidata a la cancelleria. Difícilment es trobarà una figura més pacient que Merz en l’actual panorama polític alemany. Perfil neoliberal Una de les idees més recordades de la primera vida política de Merz va ser la seva proposta que una declaració fiscal cabés en un posavasos de cervesa. «Hem d’anar amb compte que no ens acostumem a viure sense treballar», va dir el 2020 en una entrevista amb el tabloide Bild sobre les ajudes públiques desplegades pel Govern alemany per pal·liar l’efecte de les restriccions per la pandèmia en el mercat laboral. Merz té, en efecte, un perfil neoliberal que pretén reduir el pes de l’Estat i contenir la despesa pública. El nou president democristià no defuig la polèmica. És partidari de generar debats que polaritzin per tornar al seu partit un perfil clarament conservador que li permeti recuperar antics votants democristians que van fugir a la ultradreta d’Alternativa per Alemanya (AfD). Merz ha descartat, no obstant, per activa i per passiva qualsevol tipus de coalició o col·laboració amb AfD. Tres grans reptes Tres són els grans reptes que afronta Merz: en primer lloc, ha de frenar la sagnia de votants i afiliats. La CDU ha perdut més de la meitat dels seus militants des de 1990 i, després del pèssim resultat electoral del setembre passat, la seva condició de Volkspartei –gran partit de govern– està en perill. El nou president democristià vol posar en marxa una ofensiva digital per combatre l’envelliment de quadros i votants. En segon lloc, haurà de reparar la relació entra la CDU i la CSU, molt tocada pel constant foc creuat entre l’expresident democristià, Armin Laschet, i el primer ministre bavarès i president de la CSU, Markus Söder, amb una ambició d’ocupar la cancelleria que es va veure frustrada l’any passat. Les tensions públiques entre Munic i Berlín van passar, sens dubte, factura a la unió conservadora en l’última campanya electoral. I, finalment, Merz haurà d’activar de seguida la reforma del conservadorisme alemany perquè en tot just dos mesos arriba el primer test: el 27 de març se celebraran eleccions regionals al Sarre. Al maig arribarà el torn dels estats federats de Schleswig-Holstein i Renània del Nord-Westfàlia. L’any electoral es tancarà l’octubre amb les regionals de la Baixa Saxònia. Aleshores, les urnes hauran dictaminat si Friedrich Merz té realment bones cartes per liderar la inevitable reconstrucció interna de la CDU.

Friedrich Merz, un dretà per reconstruir la CDU

El nou president democristià aconsegueix les regnes del partit després de dos intents fallits

El més llegit