Corea del Nord: Cibercrim SA

La notícia va passar desapercebuda en una setmana de mediàtics llançaments de míssils. Corea del Nord va robar l’any passat 400 milions de dòlars (352 milions d’euros) en set atacs a plataformes de criptomonedes, segons els experts de Chainalysis. És l’enèsima paradoxa del país. Amb un PIB ridícul, desenvolupa míssils amb teòrica capacitat per colpejar els Estats Units i amb pocs ordinadors acull els pirates informàtics més audaços. Piongyang ha sublimat amb els cibercrims l’evolució darwinista dels seus tèrbols assumptes: quan un és neutralitzat, ja ha perfeccionat el següent. No n’hi desagrada cap, des de la sostracció de secrets militars al buidatge de comptes, passant per l’extorsió i el vandalisme juvenil. Però, abans que res, és una via d’ingressos quan les sancions internacionals escanyen la seva economia. Experts de l’ONU van calcular que en ciberdelictes havia acumulat dos mil milions de dòlars fins al 2019, més del 10% del seu pressupost militar. I els atacs s’han multiplicat des d’aleshores. La seva activitat és rutinària, però tres atacs entre el 2014 i el 2017 van protagonitzar les portades. El ciberatac que va patir Sony arran de la barroera comèdia sobre l’assassinat de Kim Jong-un va exposar a les xarxes milers de correus interns, cinc pel·lícules d’estrena imminent i el guió de l’última de James Bond. El que va patir el Banc de Bangladesh al seu compte de divises de la Reserva Federal dels Estats Units encara sorprèn per la seva meticulositat: els pirates nord-coreans van esperar més d’un any i mig després de colar-se als seus servidors i van identificar els mitjancers més dèbils de la cadena fins a recollir la milionària sostracció en casinos de les Filipines. Hipotètica guerra El virus ‘Wannacry’ va explotar un forat de Microsoft Windows per infectar 300.000 ordinadors de 150 països. No se sap quant va recaptar Corea del Nord amb els rescats exigits, però la factura global s’estima en quatre mil milions de dòlars. Entre els damnificats figuraven el constructor Boeing, el servei de sanitat britànic i la xarxa ferroviària alemanya. També els servidors militars de Seül reben les seves visites. El 2016 van robar els plans de com evolucionaria una hipotètica guerra i el d’un complot per assassinar Kim Jong-un. Dos elements individualitzen Corea del Nord, assenyala Ramón Pacheco, professor de Relacions Internacionals del King College i expert en Corea del Nord. «Primer, que és l’únic cas d’un Estat que es dedica a robar, no els seus ciutadans. Segon, que a causa d’això mostra una paciència que seria inviable en grups de delinqüents. Els seus pirates informàtics poden esperar mesos i fins i tot un any fins a assegurar-se que executaran el cop amb èxit i podran esborrar les empremtes, com va passar amb el Banc de Bangladesh». Estan, segons la seva opinió, en un hipotètic podi global. «Quan van enganyar la Reserva Federal dels Estats Units van demostrar que podien atacar a qualsevol», afegeix. El clixé que descriu el ‘hacker’ global com un jove de coneixements sedimentats amb milers d’hores davant l’ordinador de la seva habitació no funciona a Corea del Nord. Poques famílies tenen ordinador personal i internet exigeix un permís especial. Les autoritats assenyalaven joves davant els ordinadors de la biblioteca com el corol·lari de l’abraçada a les noves tecnologies durant una visita d’aquest corresponsal a un lluent centre tecnològic de Pyongyang anys enrere. Les escasses i rudimentàries pàgines disponibles, totes de contingut docent, insinuaven un gaudi limitat. «Guerrers valents» Només l’entusiasme governamental explica que en aquest desert hagi brollat una generació de pirates brillants. El germen va ser la contractació de 25 experts russos el 1986 per part de Kim Il-sung, fundador de la nació, per entrenar els joves. El seu fill, Kim Jong-il, va perseverar en el programa després d’entendre amb les dues guerres dels Estats Units al golf el decisiu paper d’internet. I el frenesí ha arribat amb Kim Jong-un. L’actual líder ha descrit els empleats de l’Oficina General de Reconeixement, la unitat d’intel·ligència cibermilitar, com a «guerrers valents per a la construcció d’una nació pròspera i potent». Un sistema de filtrat empeny els estudiants més brillants de matemàtiques i ciències a escoles com el Mirim College. D’allà surten un centenar de pirates a l’any, segons algunes fonts, xifra que elevaria la plantilla actual a 7.000 empleats. La ciberdelinqüència apuntala els històrics vincles del règim amb qualsevol activitat il·legal que porti un grapat de dòlars a les seves comatoses arques. Abans van ser les drogues, les armes, les pedres precioses i la falsificació de monedes. També és l’evolució més eficaç perquè amb baixos riscos i inversions aconsegueix alts dividends. L’escenari actual, amb la seva economia ofegada per les sancions i el comerç devastat pel coronavirus, empeny el ciberdelicte. «Es veia venir», jutja Pacheco. «Les sancions són un dels principals incentius. No tenen altres vies per sufragar no només el seu programa militar, sinó per comprar menjar i altres béns necessaris per al seu poble. Sense les sancions hi hauria menys atacs cibernètics», opina.

Corea del Nord: Cibercrim SA

El règim de Kim Jong-un ha convertit els atacs cibernètics i posterior cobraments de rescats en una de les seves principals fonts d’ingressos

L’ONU estima que els ciberdelictes van aportar a les arques de l’Estat 2.000 milions de dòlars fins al 2019, més del 10% del seu pressupost militar

El més llegit