Veracruz encara espera justícia

Javier Duarte (Còrdova, Mèxic, 1973), exgovernador de l’estat oriental de Veracruz entre el 2010 i el 2016, va mostrar el dia de la seva detenció, l’abril de 2017, una de les seves cares més conegudes. Assegut a la comissaria, emmanillat, somreia mentre una càmera de la policia el filmava. Per a molts mexicans, aquesta imatge va ser l’epítom del cinisme polític imperant a Mèxic des de fa dècades. El temps revelaria el possible origen del gest, un dels gols que feia sovint davant les càmeres. Duarte, que ara és a la presó, sentenciat el 2018 a nou anys pels delictes de blanqueig de diners i associació delictuosa, espera asseure’s a la banqueta pel delicte de desaparició forçada, que contempla penes de fins a 60 anys de presó. El polític possiblement mostrarà una nova cara més sinistra. Abans de ser investigat per la desviació de gairebé 60.000 milions de pesos (2.587 milions d’euros) dels comptes públics al seu Govern, i ser acusat d’infàmies com haver comprat proves falses del VIH per a la població, Duarte es presentava com a part de la «nova generació de governadors», com l’havia encunyat l’expresident Enrique Peña Nieto (2012-2018), d’un partit històricament relacionat amb la corrupció i l’autoritarisme, el PRI. Havia tingut una carrera política meteòrica. Va guanyar les eleccions amb gairebé 40.000 vots més que el seu antecessor. No obstant, els temps canviaven al país. La violència s’incrementava per la guerra contra el narco, declarada per l’expresident mexicà Felipe Calderón (2006-2012), i Veracruz no en seria l’excepció. A l’estat hi operava un dels càrtels de la droga més violents, declarat com a organització terrorista pels Estats Units: els Zetas. En els primers anys, la constant política va ser negació dels casos de violència. Es minimitzaven o es notificaven tard. L’exgovernador va arribar a declarar públicament l’octubre del 2014 que al seu estat només es roben «un ‘frutsi’ i uns ‘pingüins’» (begudes per a nens i pastissets dolços). En el seu llibre Duarte, el priísta perfecto, el periodista Arturo Ángel va documentar casos de desaparició forçada a la regió i va assenyalar que al final de la gestió del polític de Veracruz, es van comptabilitzar només 524 casos catalogats com a desaparició. No obstant, amb el canvi de govern, el nou fiscal va comptabilitzar 3.600 denúncies sense investigar per aquest delicte. Arturo Ángel va estar al darrere de la investigació que va portar la caiguda del governador, al documentar una xarxa d’empreses pantalla que va blanquejar més de 600 milions de pesos (25,77 milions d’euros) extrets dels comptes de l’Estat a través de contractes adjudicats. El periodista del mitjà digital ‘Animal Político’ ha estat des de llavors darrere del cas. «El Govern de Javier Duarte a Veracruz es va tornar notable per la corrupció, però també hi havia la violència i les desaparicions. Un dels col·lectius més ben organitzats de persones que buscaven els seus familiars desapareguts, va sorgir en aquest estat, va ser Solecito», explica a l’altre costat del telèfon. Els col·lectius que busquen els seus desapareguts Les associacions de familiars de persones desaparegudes han sigut el constant recordatori que en el dia d’avui es desconeix el parador de més de 90.000 persones a Mèxic. D’aquestes, més de 5.000 es troben a Veracruz. El col·lectiu Solecito agrupa més de 300 familiars amb parador desconegut al municipi homònim de l’Estat. Va ser fundat el 2013 per Lucy Díaz. «Al meu fill el van segrestar aquell any, i arran de començar a buscar-lo veig que hi ha senyores com jo, que amb moltíssims problemes buscaven als seus fills i que no sabien com fer-ho. Vaig sentir una espècie d’obligació moral de donar-los suport», explica Díaz. Col·lectius com Solecito han impulsat una lluita perquè l’Estat mexicà es prengui seriosament les seves denúncies, les investigui i els recolzi amb recursos en la recerca dels seus familiars. El 2017 van aconseguir que el Congrés aprovés una llei sobre la desaparició forçada i que es millorés el sistema de recerca de persones desaparegudes. Durant anys, mares de família han hagut de valer-se dels seus propis mitjans per trobar els seus fills, utilitzant de vegades fins i tot les mans per cavar en descampats sense saber si allà hi havia les seves restes. Lucy Díaz explica que, el 2016, en l’ocàs del Govern de Javier Duarte, uns homes se li van acostar durant una protesta el Dia de les Mares i li van entregar uns fulls. «Era un mapa del terreny Colinas de Santa Fe, tenia moltes creus –narra per telèfon–. La premsa en el seu moment el va anomenar ‘un regal macabre’. Però no ho va ser, perquè ens van dir on eren». En aquests terrenys, ubicats a l’entrada de l’històric port de Veracruz segons explica Díaz, van trobar en tres anys més de 300 cossos. El cas que vincula l’exgovernador A l’inici del 2016, uns mesos abans que Javier Duarte deixés el seu càrrec i fugís a Guatemala, es van trobar 19 cossos al peu d’un barranc. Aquell congost es coneixia com La Aurora, al municipi de Xalapa. Els familiars van acudir al lloc, però, tanmateix, els policies estatals no els van deixar entrar. L’informe oficial de la Fiscalia de l’Estat llavors comptabilitzava només sis cossos. L’ocultació va ser revelada més endavant pel Govern del PA de Miguel Ángel Yunes. Sis exmembres de l’executiu de Duarte van ser capturats i posteriorment alliberats després de pagar una fiança. Aquesta acusació pesava també sobre Duarte, no obstant, l’aprovació de l’extradició per aquest delicte hauria de passar pel vistiplau de Guatemala. Als reports també es documenta que les víctimes havien sigut segrestades per policies estatals, que eren portades a l’acadèmia de policia pròxima per ser torturades i després executades al barranc. Anaís Palacios, integrant de l’Institut Mexicà de Drets Humans (IMDHD) a Veracruz ha documentat aquest i altres casos en els quals s’evidencia la complicitat de membres del govern estatal durant els anys de Javier Duarte. «Hi ha testimonis que diuen que no hi havia cap desaparició forçada que acabés en una execució extrajudicial sense el coneixement del llavors secretari de seguretat pública, Arturo Bermúdez», explica. Javier Duarte espera ser jutjat pels fets que van passar al barranc durant els anys en què va governar l’Estat. Mentrestant, la defensa del governador mou fitxes promovent empares contra l’ordre de detenció i buscant el seu alliberament per bon comportament. Arturo Ángel, que segueix cada pas judicial, detalla que la documentació de les investigacions en els casos de desaparició comprova «el que sostenien les víctimes, que era una operació sistemàtica de desaparèixer de manera forçada com si fos una política de seguretat». L’ordre de captura va ser aprovada per Guatemala el març del 2021, segons va revelar un document de la Secretaria d’Exteriors mexicana, sol·licitat per Arturo Ángel. No obstant, va ser executada fins a finals d’aquell any quan li va arribar a Javier Duarte a la presó. Ara, el primer exgovernador jutjat per aquest delicte de lesa humanitat, esperarà des de la seva cel·la per mostrar una nova cara davant centenars de famílies de desapareguts a Veracruz que han esperat més de nou anys que arribés alguna forma de justícia.

Veracruz encara espera justícia

L’exgovernador Javier Duarte, empresonat des del 2017, ha de respondre per milers de desaparicions a l’estat mexicà

El més llegit