Les macrogranges, en augment a Europa malgrat les queixes ecologistes

La polèmica política per les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges ha fet tornar a posar el focus en aquest tipus d’instal·lacions ramaderes i els seus efectes en el medi ambient i en la salut dels consumidors. En altres països d’Europa també hi ha debat sobre aquest tema, mentre alguns governs volen legislar per evitar la carn barata i de mala qualitat que prové de les macrogranges, d’altres es posen de perfil per no entrar en col·lisió amb la indústria ramadera. Aquesta és la situació dels principals països del continent: Alemanya Per Andreu Jerez El nombre de granges de producció de carn per a consum humà –i també la quantitat d’animals i bestiar– es redueix des de fa anys a Alemanya, segons xifres de l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis). El nombre de granges de producció porcina es va reduir, per exemple, un 5% entre el 2010 i el 2020. Això sembla respondre a un consum més moderat i també a una concentració creixent dels animals en menys mans. La mida de les granges de producció animal ha crescut en l’última dècada. L’augment de la mitjana d’hectàrees també va acompanyat per més especialització del tipus d’animal que es cria (porc, carn bovina, cabres, ovelles o aus). Una altra de les tendències que s’observen en la producció de carn animal a Alemanya és l’avenç de granges amb mètodes de producció ecològica i de carn orgànica. La xifra d’aquest tipus de granja va augmentar més d’un 40% en els últims 10 anys i suposa un 10% del total. L’augment de la mida i de l’especialització de les granges no sembla suposar obligatòriament, per tant, un empitjorament de la qualitat de la carn. La formació de nou Govern de coalició de socialdemòcrates, verds i liberals ha implicat l’arribada d’un ecologista al Ministeri d’Alimentació i Agricultura. El verd Cem Özdemir ha assumit la cartera amb un missatge clar contra la carn barata i de baixa qualitat. A Alemanya continua sent habitual veure com cadenes de supermercats de descomptes ofereixen el pit de pollastre per menys d’un euro o mig quilo de carn de porc per poc més de tres euros. L’objectiu d’Özdemir és acabar amb la producció i la venda de carn d’ínfima qualitat a canvi de moderar els preus de la carn orgànica perquè més consumidors hi puguin accedir. Les crítiques en part dels productors i dels partits conservadors a l’oposició no s’ha fet esperar. Itàlia Per Irene Savio A Itàlia la batalla entorn de les macrogranges es remunta a alguns anys enrere. Es tracta d’un tema incendiari, enfronta en particular els productors i les associacions animalistes i ecologistes, però últimament també s’hi han unit ciutadans i administracions locals. Aquest és el cas de San Casciano, una petita comuna a prop de Màntua (la Llombardia), que al novembre va guanyar un recurs presentat davant el Consell d’Estat per prohibir a una macrogranja augmentar l’espai destinat a aquesta activitat. Un èxit judicial que, no obstant, va arribar massa tard, ja que l’autorització ja s’havia concedit. Aquest és un reflex que posa en evidència que, de moment, a Itàlia, semblen anar guanyant els productors, la majoria dels quals ha instal·lat les seves macrogranges de pollastres, porcs i vaques a quatre regions italianes, totes localitzades al nord del país. Es tracta de Piemont, l’Emília-Romanya, el Vèneto i la Llombardia. En una ciutat d’aquesta regió, Brescia, des de fa anys les associacions ambientalistes també denuncien que hi ha més porcs (1,4 milions) que persones (1,2 milions). Malgrat això, les associacions ecologistes semblen decidides a no fer marxa enrere. Denuncien no només les miserables condicions de vida dels pobres animals, sinó també la gran contaminació atmosfèrica que produeixen aquests llocs. En concret, es critica que aquestes macrogranges siguin responsables de la producció del 16,6% de les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2,5), que provoquen malalties de tipus respiratori com ara la bronquitis. Portugal Per Lucas Font El nombre d’explotacions ramaderes s’ha reduït en els últims anys a Portugal, cosa que ha provocat una concentració del bestiar en granges cada vegada més grans. En el cas de la carn de porc, el 90% de la producció està en mans de poc més d’un 1% de les explotacions, segons l’últim cens agrícola, que assenyala que només un 6% del bestiar porcí està criat a l’exterior. A principis dels anys 2000 van ser aprovats diversos decrets per millorar el benestar dels porcs criats en explotacions intensives, on es van establir unes pautes en termes d’espai, d’higiene, i en el procés d’alimentació. No obstant, algunes organitzacions ecologistes i partits polítics han criticat el funcionament d’algunes granges, a què acusen de gestionar els residus de forma inadequada i de provocar un fort impacte ambiental en les poblacions pròximes. Malgrat la pressió d’alguns partits ecologistes, que han augmentat la seva representació en el Parlament en els últims anys, el Govern socialista sempre ha evitat entrar en polèmiques amb la indústria ramadera, la qual considera un sector fonamental per a l’economia del país. El 2020 es van produir 900.000 tones de carn a Portugal i se’n van importar 250.000 més de carn de vaca, porc i au, la gran majoria d’Espanya. Aquell any cada portuguès va consumir 115 quilos de carn, 12 quilos més que l’any 2000, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Regne Unit Per Begoña Arce El sistema de cria intensiva va en augment al Regne Unit tot i l’oposició dels ciutadans. Actualment, el país té més de 1.000 macrogranges de pollastres i 200 de porcs. La normativa estableix que les instal·lacions amb més de 40.000 aus es consideren macrogranges i en el cas dels porcs, quan allotgin més de 2.000 porcs per a carn o més de 750 truges de cria. Aquest tipus d’explotació massiva és poc comuna al Regne Unit, però està creixent ràpidament, i ha augmentat un 7% entre el 2017 i el 2020. D’acord amb l’Associació de la Terra, al 80% de la gent la preocupa la producció industrial de carn a l’estil dels Estats Units. Un 40% creu que aquest sistema hauria d’estar prohibit. La raó principal que s’esmenta és el benestar dels animals, seguit de l’impacte en el medi ambient i la pitjor qualitat del producte. Existeixen diverses organitzacions que lluiten per frenar les macrogranges, com Animal Aid, Viva o Humane Being i que advoquen per reduir el consum de carn. La mateixa sanitat pública (NHS) també recomana aquesta reducció per motius de salut. Els ecologistes remarquen el perjudici al medi ambient. El nombre de vegetarians al Regne Unit és de l’11%, una tendència en augment. Cada vegada és més fàcil i variat trobar productes i plats vegetarians als supermercats britànics. El consum diari de carn s’ha reduït un 17% en una dècada, d’acord amb un estudi de la Universitat d’Oxford sobre dieta i nutrició nacional. França La majoria de macrogranges en territori gal es troben a l’oest de França. L’oenagé Greenpeace, a partir de dades del Ministeri de la Transició Ecològica, va calcular en 3.300 el número total d’aquestes explotacions intensives al país veí, on les anomenen fermes usines (granges industrials). La meitat d’aquests recintes, criticats per les suposades pràctiques de maltractament animal i l’impacte mediambiental, es concentren a la Bretanya –i el 70% d’elles entre aquesta rica regió del nord-oest i la veïna del Pays de Loire. Les macrogranges tenen un gran pes en la producció d’ous i de carn de porc i pollastre. Molt menys en el cas del sector boví. Funcionen a partir d’un règim de regulació, necessari si es vol tenir concentrats més de 2.000 porcs o 40.000 pollastres. Cosa que augmenta les condicions normatives que han de complir i el nombre de controls a què se les sotmet. No obstant, Greenpeace va denunciar que «amb l’argument de la simplificació i l’harmonització, s’han aplicat nombrosos decrets des de l’any 2020 que van facilitar l’ampliació d’aquestes granges i en van limitar els controls». La Convenció Ciutadana pel Clima, formada per 150 ciutadans elegits a l’atzar per iniciativa del president Emmanuel Macron i que va elaborar una bateria de mesures per afrontar la crisi climàtica, va proposar l’estiu del 2020 prohibir el finançament d’aquestes explotacions. L’executiu macronista va desestimar, no obstant, aquesta mesura. L’any passat també es va debatre a l’Assemblea Nacional una proposició de llei de la França Insubmisa (socis de Podem a França) per prohibir les macrogranges. Però no va aconseguir els vots necessaris per tirar endavant.

El més llegit