«Esto de la musiquita ya me tiene loca», cantaven les Viuda e Hijas de Roque Enroll, un grup de dones argentines, a mitjans dels 80. La ‘musiquita’ no és altra cosa que el Fons Monetari Internacional (FMI), el nom del qual s’invoca i maleeix en clau de twist. El país havia deixat enrere una dictadura militar amb ferides econòmiques, humanitàries i socials d’alt impacte. La sort del president Raúl Alfonsín va quedar segellada quan l’organisme li va girar l’esquena. El mateix li passaria al Govern de Fernando de la Rúa, el desembre de 2001, amb el ‘corralito’. Ara és el president peronista Alberto Fernández que està a punt de tastar la mateixa medicina. «L’FMI intenta imposar-nos un programa, i no hi estem d’acord», va dir el mandatari, enmig de negociacions crucials que no semblen convidar a l’optimisme. Una altra vegada, el fantasma de la suspensió de pagaments ronda el cel.