La nit del 12 de novembre del 2011, Silvio Berlusconi va dimitir com a primer ministre d’Itàlia. I la seva sortida no va poder ser més borrascosa. Amb banderes al vent, música, esbroncades, i crits de ‘bye-bye Silvio’, centenars de ciutadans italians van celebrar la sortida d’escena de l’home que per 17 llargs anys havia influït en la vida del país, que havia estat implicat en escàndols de prostitutes, havia aprovat desenes de lleis per al seu benefici personal, preocupava la Unió Europea, i havia sigut acusat d’una infinitat de delictes, des del frau fiscal fins a la compra de senadors, passant per suborns a jutges i fins i tot vincles amb la màfia.