12.000 euros, el preu per arreglar el matrimoni amb una nena a Mèxic

Quan la Nayeli, de 13 anys, es va escapar de casa per amagar-se amb el seu nòvio va saber que ja no hi havia marxa enrere. La gent del poble la condemnaria a l’ostracisme i la seva família la negaria, com si mai hagués existit. Per als seus pares, el deshonor no només era perquè va rebutjar el matrimoni que havien arreglat. A més, haurien de tornar a la família del marit els 200.000 pesos (8.400 euros) que van pagar perquè es fes la unió. La parella va ser trobada al matí i la van tancar en un calabós. Les oenagés van arribar hores més tard i van aconseguir alliberar-los. Aquest no és un cas aïllat. En almenys 60 comunitats de la muntanya de Guerrero, un estat mexicà al Pacífic, es conserva una tradició centenària que redueix les nenes a objectes que poden ser comprats per milers d’euros –finançats per les remeses de veïns expatriats als Estats Units– o caps de bestiar. A la zona serrana de Guerrero, una de les regions més pobres del país, aquesta pràctica és coneguda com el dot. Segons els veïns, les nenes són cobejades perquè no «les ha tocat la lluna», és a dir, no els ha arribat el primer període menstrual. Això, als ulls de les famílies que s’involucren en la transacció, les torna més valuoses. Històries de terror com les de la Nayeli no solen acabar amb un final feliç. D’acord amb les xifres de l’Institut d’Estadística de Mèxic, a Guerrero es concentren el 30% dels matrimonis infantils i té una taxa de 22 embarassos per cada 100.000 nenes. La dada és més punyent si es considera que a l’estat només hi viu el 2,71% de la població del país. Escapar-se de la muntanya és una proesa: hi ha una pèssima comunicació amb les carreteres principals i hi ha llocs que són intransitables pel domini del narcotràfic. L’estigma social també empeny les menors a acceptar la unió. Com a argument central, els defensors del dot carreguen contra les petites amb un mantra que es repeteix moltes vegades: «Jo vaig pagar per ella». Nail Arias, advocada del Centre de Drets Humans de la Muntanya Tlachinollan, ha intervingut moltes vegades per alliberar les que van refusar el matrimoni i van acabar tancades. «En aquestes comunitats hi ha un estigma fort. A les que rebutgen la pràctica les anomenen ‘locas’ [prostitutes] que volen estar al carrer», es lamenta Arias a l’altra banda del telèfon. Sense protocols per protegir la infantesa L’Angélica, indígena me’phaa de 15 anys de la comunitat de Dos Ríos, al municipi de Cochoapa el Grande (15.000 habitants), va fugir de casa amb la seva àvia, de 70. Totes dues van ser empresonades per la policia comunitària quan la primera va fugir després de resistir-se a la violació del seu sogre fins en quatre ocasions. El seu marit, que després va migrar als Estats Units, va pagar 120.000 pesos (5.000 euros) per ella. Les autoritats d’aquests pobles argüeixen que aquests abusos són, en realitat, una pràctica perfectament legal. La Constitució mexicana protegeix la figura dels «usos i costums» de les localitats indígenes. El dot és tot un ritual, que mostra el pitjor de la normalització del masclisme. Per formalitzar l’acord, les dues famílies es reuneixen en una gran taula per comptar els diners en metàl·lic. Com a celebració, es mata una vaca i se celebra amb alcohol i música en directe. Al final, les futures dones són entregades, com si es tractés de mercaderia. Com que els matrimonis infantils estan prohibits als codis civils, el que fan les famílies és fer-ho tot per paraula. Sense cap registre. Això fa que la tasca de les oenagés es torni impossible i genera una xifra negra que s’escapa de les estadístiques oficials. Davant l’absència de l’Estat en llocs com la muntanya de Guerrero, el dot continua sense que cap autoritat pugui mostrar-hi resistència. O com ho resumeix Arias: «No hi ha protocols d’atenció». En casos com els de la Nayeli o l’Angélica, les associacions que les rescaten no veuen més remei que entregar-les a centres infantils de l’Estat. Un problema minimitzat per les autoritats D’acord amb les dades del Centre Tlachinollan, el 50% dels casaments es fan entre parelles menors d’edat (entre 12 i 15 anys) i els preus oscil·len d’entre els 6.200 als 12.600 euros. El mes passat, quan se li va preguntat sobre aquesta qüestió, el president Andrés Manuel López Obrador va minimitzar el problema: «No és la regla, pot ser l’excepció», i va criticar els mitjans de comunicació que han documentat aquests casos: «[És] una campanya dels qui no coneixen les comunitats ni les cultures dels pobles». Per Hermelinda Tiburcio, una històrica activista pels drets de les dones indígenes i que encapçala l’associació K’inal Antzetik a Guerrero, les paraules del mandatari només demostren ignorància. Tiburcio, de 44 anys i originària de la comunitat de Yoloxochitl, estima que el 100% de les dones de la seva generació van ser entregades a un marit que no estimaven. «M’atreveixo a dir que avui dia continua passant en el 8% dels casos», critica. El president López Obrador, molt donat als eslògans, sol repetir una frase que l’acompanya des dels anys a l’oposició: «Primer els pobres». Associacions com Tlachinollan i K’inal Antzetik han insistit que per acabar amb el dot s’han d’atendre coses molt més profundes, com la pobresa a la muntanya. Els diners per als matrimonis forçats, que arriben en forma de remeses des dels Estats Units, acaben finançant camins d’asfalt i cases de formigó armat. Paradoxalment, és gràcies a una pràctica menyspreable que s’atenen les necessitats de pobles que han quedat a la seva sort des de fa dècades. Activistes de la talla d’Hermelinda Tiburcio i Nail Arias coincideixen que si no s’ataca el problema de soca-rel, més i més de menors continuaran sent un bescanvi.

12.000 euros, el preu per arreglar el matrimoni amb una nena a Mèxic

Almenys 60 comunitats rurals de l’estat de Guerrero conserven la tradició de vendre menors per contraure núpcies

Les oenagés exigeixen un protocol per erradicar aquestes pràctiques

El més llegit