La democràcia als EUA, en escac un any després de l’assalt al Capitoli

Aquest dijous es compleix un any de l’assalt al Capitoli a Washington, quan una turba de seguidors de Donald Trump alienada per la «gran mentida» d’un frau electoral inexistent va entrar amb violència al Congrés per intentar evitar la certificació dels resultats legítims que convertien Joe Biden en president. Els Estats Units es van abocar aquell dia com mai des de la Guerra Civil al col·lapse de la seva democràcia. I tot i que el sistema va sobreviure, 12 mesos després està encara més en escac per una amenaça que no ha desaparegut, sinó que ha canviat, perillosament. És cert que Biden està instal·lat a la Casa Blanca. Estan imputats més de 700 participants en l’assalt i 71 estan condemnats. Tot i que els republicans van bloquejar l’establiment d’una comissió independent a l’estil de la que va estudiar l’11-S, un comitè de la Cambra baixa investiga, amb una part fonamental de les seves indagacions dedicades a determinar el paper que van jugar Trump (que va superar un segon ‘impeachment’ pel càrrec d’«incitar a la insurrecció») i els seus aliats. Malgrat tot l’anterior, les alertes estan disparades i res les fa saltar més que la radicalització que està vivint el Partit Republicà. La formació s’ha embarcat en un inaudit revisionisme del que va passar el 6 de gener de 2021, negant la importància de l’atac, minimitzant la necessitat d’una investigació i atacant la credibilitat del comitè. Però, sobretot, ha emprès a nivell estatal una campanya que permetria el 2024 culminar el cop que va voler i no va poder fer Trump. «Insurrecció amb alentiment» En els estats governats per republicans i en els que controlen legislatures s’estan promovent centenars de lleis destinades a restringir el dret de vot i entre gener i desembre 19 estats van aprovar 34 d’aquestes normatives. Els republicans també han revisat estatuts electorals en diversos estats per tenir més autoritat sobre el desenvolupament i els resultats de comicis, reduint l’autoritat de secretaris d’estat, de càrrecs del comtat i governadors. I en llocs com Pennsilvània i Wisconsin s’han impulsat auditories dels resultats de 2020 seguint el fallit model que va fer servir Arizona. Especialment en estats frontissa o que van ser clau el 2020 i podrien ser-ho el 2024 com els citats o Michigan, Geòrgia i Texas, es fan passos a més per mirar de dominar les juntes electorals, es purga (o s’intenta) els republicans que ostentaven càrrecs amb veu en les eleccions i que es van negar a ajudar Trump en la seva trama de frau sobre el suposat frau i s’està col·locant o impulsant l’arribada a posicions que juguen papers en els comicis a defensors de l’expresident i de la «gran mentida». «Estan preparant el terreny per a una insurrecció amb alentiment», ha denunciat Mark Brewer, advocat i expresident dels demòcrates a Michigan, on a 8 dels 11 comtats més poblats han sigut substituïts els que van certificar la victòria de Biden. Emergència democràtica Brewer no està sol. ‘The New York Times’, en un editorial titulat «Ara cada dia és 6 de gener», ha escrit que «la revolta del Capitoli segueix en congressos estatals a tot el país en una forma sense sang i legalitzada en què cap policia pot fer arrestos i que cap fiscal pot perseguir als tribunals». I és el que Jason Stanley, professor de filosofia a Yale i autor del llibre ‘Facha: cómo funciona el fascismo’, resumia en un article a ‘The Guardian’ dient que «els EUA estan ara en la fase legal del feixisme», una etapa en què totes aquestes lleis electorals es combinen amb centenars de propostes legislatives que criminalitzen manifestacions i protestes. «L’emergència democràtica ja és aquí i afrontem un greu risc que la democràcia nord-americana com la coneixem acabarà el 2024 però no està tenint lloc acció urgent» advertia a ‘The Atlantic’ Richard Hasen, professor de Dret i Ciències Polítiques a la Universitat de Califòrnia a Irvine. I en un correu electrònic el professor recorda que «tot i que Trump va ser incapaç de tenir èxit el 2020, ha mostrat un camí per a la subversió d’eleccions el 2024». «Necessitem canviar les nostres lleis i reforçar les nostres institucions per fer el sistema electoral nord-americà més segur i lliure de manipulacions», afegeix. Radicalització republicana Són més els experts que sumen les seves advertències i demanen que no es minimitzi la gravetat i la profunditat del que està passant. Steven Levitsky, politòleg de Harvard i coautor de ‘Com moren les democràcies’, ha declarat a AP que «no és clar que el Partit Republicà estigui ja disposat a acceptar una derrota» i ha assegurat que «el partit en si mateix s’ha convertit en una força antidemocràtica». Hi concorda Thomas Zimmer, professor d’història a Georgetown. «Espero que els fets del 6 de gener acabin portant més gent, començant pels líders del Partit Demòcrata, a abordar honestament la radicalització antidemocràtica de la dreta nord-americana en general i del Partit Republicà en particular, la veritable naturalesa del conflicte polític», assenyala en un correu electrònic, en el qual assegura que «la gent que no està preocupada per l’estat de la democràcia nord-americana o no dona importància a la democràcia o no hi ha estat prestant atenció». «El problema és molt més profund que Donald Trump», diu també Zimmer, que en un fil recent de Twitter recordava no només la campanya republicana per controlar els òrgans electorals, sinó també l’acceleració del projecte reaccionari republicà en aspectes com els assalts a nivell estatal al dret a l’avortament o la conversió de les juntes escolars en camps de batalla o al fet de tractar com herois personatges com Kyle Rittenhouse. As 2021 comes to an end, what is the state of American democracy? The reactionary counter-mobilization against democracy has accelerated. It’s happening on so many fronts simultaneously that it’s easy to lose sight of how things are connected. Thoughts on the big picture: 1/ — Thomas Zimmer (@tzimmer_history) 22 de diciembre de 2021 «En el seu nucli –prossegueix al seu correu– el conflicte es mou al voltant de la qüestió de si els EUA han de complir finalment la promesa de democràcia pluralista i multiracial que sempre han implicat les paraules ‘tots els homes [les persones] són creats iguals’ o si ha de seguir per sempre com una terra de i per a blancs cristians definits pel nacionalisme cristià blanc. Aquest és el conflicte, aquestes són les opcions, això està en joc». Risc de violència El perill que representa la «gran mentida», encara atiada per Trump i els seus acòlits, segueix també no només en aquesta campanya legislativa i per ocupar els càrrecs electorals, sinó també al carrer. Com ha escrit Barton Gellman en un article a ‘The Atlantic’ titulat «el següent cop de Trump ja ha començat», l’expresident i el partit «han convençut un nombre descoratjador d’americans que les maquinàries essencials de la democràcia són corruptes, que les al·legacions inventades són reals, que només amb trampes poden perdre a les urnes, que la tirania ha usurpat el govern i que la violència és una resposta legítima». Enquestes com una de recent de la Universitat de Massachusetts mostren que l’aclaparadora majoria de votants republicans (el 71% en aquest sondeig) dubten que Biden fos democràticament elegit. Segons un altre sondeig del Public Religion Research Institute, gairebé un terç dels republicans creuen que «els patriotes nord-americans podrien haver d’acudir a la violència per salvar el país». En aquest context no sorprèn que Barbara Walter, professora de ciències polítiques a Universitat de Califòrnia San Diego i integrant del Grup de Treball d’Inestabilitat Política que assessora a la CIA, hagi advertit que els EUA estan «més prop d’una Guerra Civil del que a ningú li agradaria creure». Autora del llibre ‘Cómo empiezan las guerras civiles’, Walter ha escrit que «si fossis un analista en un país estranger observant els fets als EUA de la mateixa manera que ho fas amb Ucraïna, la Costa d’Ivori i Veneçuela repassaries la llista valorant cadascuna de les condicions que fan probable una Guerra Civil i el que descobriries és que els EUA, una democràcia fundada fa més de dos segles, han entrat en territori molt perillós». Segons Walter el país ha passat les fases de la «preinsurgència» i de «conflicte incipient» i està en «conflicte obert» des del 6 de gener, convertida en una «anocràcia», que se situa en algun lloc entre una democràcia i un estat autocràtic. I a aquest deteriorament també assenyalava al novembre l’Institut Internacional de Democràcia i Assistència Electoral, un laboratori d’idees basat en Estocolm, que va afegir als EUA a llista de democràcies en «retrocés». «Els EUA, bastió de la democràcia global, ha caigut víctima de tendències autoritàries», segons van concloure els seus experts.

La democràcia als EUA, en escac un any després de l’assalt al Capitoli

Abraçat a la «gran mentida» de Trump i en deriva autoritària, el Partit Republicà porta als estats «una insurrecció amb alentiment»

Estudiosos de dret, història, feixisme i guerres civils alerten de l’amenaça que afronta el país i dels riscos de minimitzar-la

El més llegit