La legalització del cànnabis: una oportunitat històrica (i econòmica) per a Alemanya

L’empresa de transport públic berlinesa BVG va sorprendre a mitjans de desembre amb una campanya publicitària a les portes del Nadal: el seu departament de comunicació va promocionar amb un vídeo corporatiu un «bitllet de cànem» que podia ser ingerit després d’utilitzar-lo. Ruixat amb unes gotes d’oli de la planta, el vídeo suggeria que la seva ingesta relaxava l’usuari en els dies previs al Nadal, tan marcats per l’estrès de les compres i la preparació dels compromisos familiars. L’oli de cànem utilitzat no contenia, no obstant, el principi actiu del THC –component psicotròpic– ni tampoc el del CDB –component amb aplicacions medicinals i relaxants–. Malgrat que la direcció de la BVG ha posat èmfasi en el fet que la seva aplaudida campanya no pretenia promocionar el consum de cànnabis ni de productes derivats de la marihuana, ni tampoc prendre partit en l’actual debat sobre la legalització del seu ús recreatiu, és evident que el vídeo reflecteix l’esperit de l’època que viu el país respecte a una planta injuriada durant dècades per la majoria d’una societat essencialment conservadora. La recent arribada al Govern de la coalició semàfor ha implicat un canvi de rumb. Després de 16 anys consecutius de governs liderats per la unió conservadora de la CDU-CSU, que ha encapçalat històricament el rebuig frontal d’una possible legalització del consum recreatiu de la marihuana i l’haixix, els socialdemòcrates del SPD, Els Verds i els liberals del FDP arriben al poder amb un discurs diametralment oposat: «Introduirem la venda controlada de cànnabis per a majors d’edat amb finalitats lúdiques a locals amb llicència», es pot llegir en acord de Govern firmat per les tres formacions, que continua: «D’aquesta manera, es controlarà la qualitat, s’evitarà l’entrega de substàncies contaminades i es garantirà la protecció de la joventut». Qüestions obertes El tripartit té la intenció d’aprovar la legalització al llarg d’aquesta legislatura per, després de quatre anys en vigor, revisar els efectes que ha tingut en la societat. Es dona per fet que la llei tirarà endavant, ja que socialdemòcrates, verds i liberals compten amb una còmoda majoria parlamentària i, molt probablement, rebran a més els vots dels postcomunistes de Die Linke. La proposta del nou Govern alemany és, no obstant, una simple declaració d’intencions sobre la qual falten saber molts detalls. «Encara hi ha moltes qüestions per aclarir com, per exemple, la garantia de qualitat, els impostos i el cultiu. En el fons, encara no sabem res sobre el procés de legalització. Partim de la base que durarà uns dos anys», assegura a EL PERIÓDICO Jürgen Neumeyer, secretari general de l’Associació del Sector de l’Economia del Cànnabis. L’organització de Neumeyer està treballant en unes recomanacions per evitar errors comesos en altres països que ja han recorregut el camí de la legalització –o de la despenalització– com el Canadà, alguns estats federats dels EUA o l’Uruguai. Quan es posa sobre la taula la legalització del consum lúdic, sorgeix inevitablement el model holandès. «A Holanda realment no hi ha hagut una legalització, sinó més aviat una despenalització que en permet el consum i tolera la venda», afirma Neumeyer. «No obstant, el cultiu i la producció hi continuen sense estar controlats, cosa que provoca que estiguin fins i tot en mans del crim organitzat. Aquest és un model impensable i no desitjat per a Alemanya», diu l’expert alemany sobre el país veí. Impostos i estalvi Neumeyer parteix de la base que el model alemany significarà que la totalitat del cultiu i de la manufactura del cànnabis per a consum recreatiu tingui lloc dins del país. Més enllà de la sanitat pública, la seguretat i fins i tot la dimensió moral que comporta l’assumpte, la possible legalització es presenta així com una enorme oportunitat econòmica per a Alemanya atès el seu potent mercat intern –i de moment exclosa la possibilitat d’exportar a altres països–. Un estudi recentment publicat pels economistes Justus Haucap i Leon Knoke, de la Universitat Heinrich-Heine de Düsseldorf, projecta un benefici de gairebé 5.000 milions d’euros anuals per a l’Estat alemany si la legalització del consum recreatiu –l’ús mèdic ja és legal– s’acaba aplicant. L’estudi contempla ingressos per impostos –més de 2.000 milions–, en cotitzacions generades per la creació d’al voltant de 27.000 llocs de treball –més de 500 milions–, l’estalvi de despeses policials i judicials derivades de la persecució del consum i del tràfic de marihuana i haixix –més de 1.000 milions–, entre altres dimensions financeres. Aquesta projecció considera que la garantia d’un preu de venda al mercat legal no gaire superior al del mercat negre suposaria una reducció pràcticament total de la venda il·legal del cànnabis. Sector agrari «Molts agricultors ja estan preparats per cultivar cànem», afirmava recentment el ministre federal d’Agricultura, el verd Cem Özdemir, en una entrevista amb el tabloide Bild Zeitung, el diari més venut i llegit d’Alemanya. «La CDU ja no ens ho podrà prohibir. És hora que acabi la bogeria de la prohibició del cànnabis», va dir el polític ecoliberal amb referència al pas a l’oposició parlamentària dels democristians. Mentre que els sectors polítics conservadors continuen rebutjant la mesura amb l’argument que la legalització del cànnabis recreacional obrirà més fàcilment la porta al consum de drogues més dures i que el mercat negre persistirà, el nou Govern intenta imposar el marc dels beneficis econòmics en el debat polític. Jürgen Neumeyer no té dubtes al respecte: «Crec que el nombre de llocs de treball serà més elevat que els 27.000 projectats per Haucap a causa de tots els sectors addicionals. La seva projecció és molt bona, però també conservadora. A Alemanya el mercat potencial del cànnabis és enorme».

La legalització del cànnabis: una oportunitat històrica (i econòmica) per a Alemanya

El nou Govern tripartit d’SPD, verds i liberals trenca amb el prohibicionisme defensat pels conservadors

La ‘coalició semàfor’ aposta per un model més liberal amb avantatges financers per a l’Estat

El més llegit