L’any en què el Brexit va deixar sense carburant la recuperació de l’economia britànica

El 2021, el Brexit ha posat a prova els britànics. El canvi radical d’un engranatge de comerç internacional que va rodar ben greixat durant quatre dècades ha grinyolat, llançant espurnes entre aturades i sobresalts. L’any que acaba és el de les cues de cotxes a les gasolineres i els automobilistes arribant a les mans per aconseguir carburant. El de capses de cartró amb fotos d’espàrrecs, pastanagues o taronges per camuflar les prestatgeries buides als supermercats. Tones de marisc es van fer malbé perquè llagostes, vieires i nècores sortides d’Escòcia amb destinació a França no van sobreviure als retards de certificats, declaracions i controls a la duana. Va ser la primavera en què van tornar els brots de violència al carrer a Irlanda del Nord per les conseqüències frontereres del Brexit. Centenars de milers d’europeus que havien passat part de la seva vida treballant al Regne Unit han marxat per no tornar. El Govern que va prometre «reprendre el control» de la nació una vegada fora de la Unió Europea ha anat a la deriva en la nova etapa. Boris Johnson ha dissimulat el fiasco escudant-se en la paràlisi causada pel coronavirus. Però només al Regne Unit van haver de mobilitzar les tropes per conduir camions cisternes i proveir els ciutadans de carburant. Només aquí els ramaders a la tardor van haver d’incinerar milers de porcs per falta de personal als escorxadors. «Ens falten entre 10.000 i 15.000 carnissers», advertia Nick Allen al capdavant de l’Associació de Processadors de Carn Britànica. Formar un escorxador porta 18 mesos, afegia. Es va tractar de contractar els presos a presó per pal·liar la crisi. Hi va haver pànic a les llars per la falta de galls dindis per Nadal. La transició després de la marxa de la UE no s’havia preparat. Per a molts negocis va ser un salt al buit. Una de cada tres mitjanes empreses han hagut de reestructurar-se. D’altres han acabat en la fallida. Abandonament dels estrangers D’acord amb l’Oficina Nacional d’Estadístiques, 200.000 ciutadans de la UE van deixar el Regne Unit el 2020 empesos per les noves lleis d’immigració, o per la recerca d’un lloc més rendible i acollidor en el qual treballar. Les empreses britàniques havien funcionat recolzant-se en els europeus comunitaris. La seva marxa va deixar sense prou recursos infinitat de sectors. No hi havia gent per contractar i les cadenes de producció es van aturar. El transport de mercaderies, el processament d’aliments i l’hostaleria han sigut els més afectats. Aquest estiu a molts pubs no hi havia qui servís una pinta de cervesa, ni a l’hotel qui fes els llits i no hi va haver pollastre fregit en dues de les cadenes més populars de menjar ràpid, Kentucky Fried Chicken i Nando’s. Es va demanar paciència als clients. Hi havia 100.000 vacants de camioners sense cobrir. Les grans companyies es disputaven els conductors disponibles oferint pujades de salari i bonificacions extra. L’escassetat de personal ha afectat totes les baules en el subministrament d’aliments, ja fossin aus, lactis o verdures. Canvi d’opinió La City de Londres ha patit també les conseqüències del Brexit, tot i que ha continuat operant amb normalitat. Es calculen en 7.500 els llocs de treball perduts, una xifra molt inferior a la temuda en un primer moment. Les empreses financeres han enviat personal a París, Dublín i Frankfurt i entorn de 400 negocis han obert seu o s’han traslladat a territori comunitari. El comerç britànic amb la UE ha caigut i a l’octubre es trobava un 15,7% per sota del nivell que hagués tingut si s’hagués mantingut a l’eurozona, d’acord amb el Centre for European Reform. Altres estimacions situen la caiguda en l’11%. A llarg termini està encara per avaluar la incidència del Brexit en l’economia del país, però l’impacte negatiu podria ser del 4% del Producte Interior Brut segons les estimacions de l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària. La topada amb la realitat ha fet canviar d’opinió els britànics. D’acord amb el sondeig de Savanta Comres del mes de novembre, un 54% votaria ara a favor de tornar a la Unió Europea, davant el 47% que ho faria per seguir fora. El juny només un 49% volia fer marxa enrere al Brexit. El descontentament colpeja Johnson, que arriba a final d’any humiliat i desautoritzat. Els ‘brexiters’ del Partit Conservador que van fabular amb la Gran Bretanya Global i amb replicar el model ultraliberal de Singapur al Tàmesi, retreuen al primer ministre no haver gestionat degudament la nova etapa. A escala internacional el Regne Unit és avui un país més aïllat. Els mandataris europeus el veuen com un aliat poc fiable i la renegociació del protocol per a Irlanda del Nord obstaculitza qualsevol acord comercial amb els Estats Units i l’Administració del president Joe Biden. El 2021 ha sigut el moment en què la realitat s’ha imposat a les fantasies ideològiques del Brexit.

L’any en què el Brexit va deixar sense carburant la recuperació de l’economia britànica

La falta de treballadors ha afectat totes les baules de la cadena de producció

El més llegit