La joventut xilena acudeix «desil·lusionada» a les urnes

Fa dos anys, els joves xilens van ser notícia per sortir al carrer a protestar contra el model polític i econòmic del país. Aquest diumenge, aquesta mateixa joventut serà clau per decidir qui es convertirà en el futur president de Xile. L’ultradretà José Antonio Kast, del Partit Republicà, i l’esquerrà Gabriel Boric, d’Apruebo Dignidad, es juguen la presidència després d’una primera ronda que va sorprendre per uns resultats molt polaritzats i una participació molt baixa. Ara afronten aquestes eleccions amb el convenciment que fa falta un canvi en el model polític que regeix el país des que torna a ser democràcia. «Em motiva participar de manera activa en aquesta instància perquè crec que hi ha molt en joc actualment», afirma l’estudiant universitària Macarena Lobo. Per això l’electorat ha donat l’esquena als partits tradicionals, però també destaca l’elevada abstenció. «Molta gent va sortir a protestar, però no es reflecteix en les eleccions presidencials, que considero que són molt més importants», critica Felipe Ibaceta, un estudiant d’Iquique, al nord del país. I és que molts joves creuen en la importància de veure cares noves en la política nacional. «La gent està molt desil·lusionada, veuen que prometen i no compleixen, però això no és nou d’ara, ja fa anys que passa. Prometien seguretat però la delinqüència augmenta cada any; prometien baixar el sou, però quan el van votar va ser rebutjat», lamenta Bárbara Escalona, una jove de la capital. «La gent està molt desil·lusionada, veuen que [els polítics] prometen i no compleixen, però això no és d’ara, ja fa anys que passa» El suport als candidats Els principals motius entre els seguidors de Kast són la necessitat d’estabilitat, la por d’un suposat comunisme, la migració al nord i el conflicte indígena. De fet, Bárbara Márquez, una noia de Concepción, explica que la família del seu nòvio ha tingut molts problemes amb el «terrorisme indígena». «Amb Kast hi haurà més tranquil·litat a La Araucanía, més control», afirma. Això sí, també confia que el seu candidat no pugui complir algunes de les seves promeses electorals. «Penso que qualsevol modificació que vulgui fer Kast ha de passar per tota la Cambra de senadors i diputats perquè es faci efectiu, així que no crec que es pugui imposar», reflexiona sobre les propostes més conservadores del representant republicà, seguidor del dictador Augusto Pinochet i fill d’un militant del partit nazi. Els qui recolzen el candidat esquerrà, en canvi, parlen del canvi climàtic, polítiques socials i els drets de la comunitat LGTBI. «Amb Boric tenim esperances de poder continuar avançant a un futur més prometedor, no són temps de retrocedir en matèries tan importants que poden garantir un millor futur», diu la Macarena. «Molts amics diuen que votaran Kast no perquè els agradi, sinó per por del comunisme. ¿Preferiu estabilitat econòmica abans que les polítiques socials?», es pregunta Francisco Rubilar, estudiant de Periodisme. «He decidit que votaré nul. No m’agrada cap dels dos candidats, cap representa el millor per al país» Votar el menys dolent És això últim, la por de la victòria del contrari, el que més està mobilitzant els votants xilens en aquesta segona volta. Bárbara Escalona explica que n’hi ha que pensen que «Boric és comunista i Kast és com Pinochet». «Al final intentes votar el menys dolent, no és com votar algú que em representi i jo el defensi fins al final», aclareix Francisco. Davant d’aquesta situació, també hi ha un gran grup de ciutadans que veuen en els dos candidats propostes massa extremistes amb les quals no coincideixen. «He decidit que votaré nul. No m’agrada cap dels dos candidats, cap representa el millor per al país, soc fidel creient que necessitem el centre», comenta Ignacia Ventura, de la localitat costanera de La Serena. La noia assegura que ha rebut crítiques per «fatxa» i «esquerrana» per la seva decisió. Divisió al carrer Les diferències entre els candidats han arribat també a la ciutadania. «Hi ha molta discussió al carrer i en cercles pròxims per aquestes eleccions, hi ha moltes persones espantades per l’estabilitat del país, independent del resultat», narra Bárbara Escalona, que tem un augment de l’agressivitat als carrers. De fet, en els últims dies s’ha viralitzat el vídeo d’una agressió a uns seguidors de Boric. «Hi ha molta discussió al carrer, hi ha moltes persones espantades per l’estabilitat del país» Aquestes discussions també sorgeixen entre grups d’amics i fins i tot familiars. «És que no se’n pot parlar», lamenta Ignacia. Hi contribueixen a la polarització les xarxes socials, que últimament s’han omplert de missatges a favor i en contra dels diferents candidats i els seus seguidors. «Has d’estar informat, perquè així pots treure més bones conclusions sobre el que es diu a Instagram, Twitter i Facebook», sentencia Felipe. Tots ells miren al futur amb esperança i exigeixen compromís al nou president. «Sigui qui sigui qui guanyi, ha de dialogar, demano obertura política per poder debatre, independentment de la ideologia política del contrari», reclama Ignacia. «Que es comprometi a un Xile que creixi en democràcia, que escolti les necessitats reals i que no relativitzi els problemes actuals», afegeix la Macarena.

La joventut xilena acudeix «desil·lusionada» a les urnes

EL PERIÓDICO parla amb alguns electors més joves de cara a la segona volta dels comicis presidencials

Una part d’ells sent que la votació mostra la polarització del país i que han d’elegir el candidat «menys dolent»

El més llegit